Conde-Pumpido, l'enemic de Marchena a la cúpula judicial
El magistrat gallec, fiscal general de l'Estat amb Zapatero, destaca pel seu perfil polític
MadridEntre passadissos es diu que Cándido Conde-Pumpido (la Corunya, 1949) indicava al govern espanyol quins escrits havia de presentar per intentar que el PP no paralitzés al Tribunal Constitucional la reforma legal que en forçava la renovació. També que poc abans que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) votés el 27 de desembre els nomenaments dels nous magistrats de l'òrgan de garanties, es desplaçava en cotxe oficial a la Moncloa. El que va ser notori és que el nou president del TC per als pròxims tres anys va estar conversant una llarga estona amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, de manera visible per a tots els convidats durant el còctel posterior a l'acte de presa de possessió dels nous integrants de la institució, aquest dilluns. "És descarat", consideren fonts jurídiques, sobre el paper d'actor polític a la cúpula judicial que exerceix Conde-Pumpido. Asseguren que l'afinitat amb el PSOE és "absoluta", però que el vincle és "recíproc", de manera que el govern espanyol s'ha sortit amb la seva.
Una prova irrefutable és que va ser fiscal general de l'Estat entre el 2004 i el 2011, quan José Luis Rodríguez Zapatero era president del govern espanyol. Aquell va ser un parèntesi en la seva etapa com a magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, a la qual va accedir l'any 1995 –va ser el més jove a fer-ho–. Allà va forjar la seva enemistat, coneguda en cercles judicials, amb l'actual president, Manuel Marchena. Tots dos es van disputar aquest càrrec l'any 2014 i la majoria conservadora del CGPJ –la mateixa que ara té el mandat caducat des del 2018– va optar pel jutge que anys després redactaria la sentència per sedició contra els líders del Procés. Marchena va obtenir 12 vots i Conde-Pumpido set, els del grup progressista excepte el de la vocal Clara Martínez de Careaga, que es va abstenir perquè és la seva dona. Un any abans, el 2013, ja havia intentat fer el salt al TC en la renovació que havia de fer el CGPJ, però el grup progressista de l'òrgan de govern dels jutges va optar per Juan Antonio Xiol, que n'havia estat vocal. No va ser fins al 2017, aleshores sí, que el Senat el va proposar per ocupar una plaça al TC que ara completarà en l'últim terç de mandat amb la presidència.
Fundador de l'associació progressista i propera al PSOE Jutges per la Democràcia, Conde-Pumpido està dotat de l'art de maniobrar i negociar en la batalla política de la cúpula judicial, però està considerat també un jurista solvent, sobretot en l'àmbit penal, segons coincideixen diverses fonts consultades. "Això ningú ho discuteix", asseguren. Una persona que el coneix subratlla que té una visió "àmplia del dret" i amb inclinació pel dret europeu, si bé té una concepció filosòfica de la matèria més "formalista". És a dir, que és més partidari de solucions jurídiques concretes i de resoldre les qüestions amb l'aplicació de la norma, deixant de banda el context. En canvi, és més procliu a aquest tarannà anomenat "constructivista" María Luisa Balaguer, que li ha disputat la presidència de l'organisme. No es tracta només d'interpretar literalment la llei, cosa que pot conduir a solucions "irracionals", segons indica la mateixa font, sinó de tenir en compte la realitat social. Més enllà de la faceta de magistrat, de Conde-Pumpido també se'n té una percepció bona a la carrera fiscal per la seva etapa al capdavant del ministeri públic. Va propiciar la creació de fiscalies especialitzades, va modificar l'estatut del ministeri fiscal i va dotar-lo de més autonomia.
Un progressisme jacobí
Les males llengües també afirmen que Conde-Pumpido, igual que es vanta d'haver combatut ETA en el seu passat a l'Audiència Provincial de Sant Sebastià, ara ha promès al govern espanyol que no cedirà ni un pam amb tot allò que tingui a veure amb Catalunya. Fins ara ha estat partícip del pacte tàcit al tribunal que va procurar la unanimitat en les qüestions vinculades al Procés. Només es va trencar recentment quan va tocar estudiar la sentència del Tribunal Suprem i alguns recursos sobre permisos als presos polítics per poder fer campanya quan eren candidats, si bé el nou president va fer pinya amb la rigidesa del bloc conservador. Han estat altres magistrats progressistes els que s'han posicionat a favor d'alguna reivindicació dels independentistes: Xiol i Fernando Valdés –ja fora del tribunal–, Balaguer i Ramón Sáez. "Ser progressista no és incompatible amb ser jacobí", assenyalen fonts consultades per parlar de l'aproximació al tema català que tenen jutges considerats d'esquerres com Conde-Pumpido, així com Juan Carlos Campo i Fernando Grande-Marlaska.
Conde-Pumpido va ser el ponent de la sentència que va tombar el recurs de l'exconsellera Meritxell Borràs contra la sentència del Suprem, el primer a resoldre's, i va assumir la coordinació dels escrits que es van presentar. Després, però, es va apartar al ser recusat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres, per no posar en risc el recorregut judicial del cas a l'Estat quan arribés a Estrasburg. Durant el Procés, havia parlat "d'accions delictives" i havia fet una crida a utilitzar "l'instrument més contundent del qual disposa l'estat de dret" contra l'independentisme.
