"Marcarà els pròxims anys a Espanya": PP i PSOE se la juguen a Extremadura

MadridDesprés de divuit mesos sense eleccions a Espanya, l'inici aquest divendres de la campanya de les eleccions extremenyes del 21 de desembre marca l'arrencada d'un nou cicle electoral. Les últimes van ser les europees del 9 de juny del 2024 i, en aquell moment, els seus resultats –el PP les va guanyar amb quatre punts de marge sobre el PSOE i més de vint sobre Vox– es van interpretar com els d'un plebiscit als líders estatals –tant Alberto Núñez Feijóo com Pedro Sánchez van salvar els mobles–. La cita a Extremadura torna a tenir la mateixa derivada i s'interpretaran com el primer preludi de les pròximes eleccions espanyoles encara més a prop. En aquesta ocasió, el líder del PP s'enfronta a un nou test amb l'extrema dreta a l'alça, i el del PSOE està més acorralat que aleshores pels casos judicials contra el seu entorn i pels escàndols interns. Què s'hi juguen uns i altres?

"El que es decideixi el 21-D marcarà els pròxims anys d'Espanya", ha proclamat Feijóo en un acte a Casar de Càceres el primer matí de campanya. El president del PP manté una agenda paral·lela a la de la candidata popular, María Guardiola, que va convocar eleccions anticipades amb l'aspiració de revalidar el govern i deslliurar-se de la dependència de Vox. Totes les enquestes apunten a la seva victòria, però alhora pronostiquen un creixement dels de Santiago Abascal, que continuaria sent necessari perquè els conservadors puguin governar. Això estroncaria l'objectiu de no estar-hi subjugat i, si es dona finalment aquest escenari, abocarà Guardiola, una de les baronesses del PP més allunyades de Vox, a seguir les passes fetes pel seu partit al País Valencià, amb importants cessions ideològiques que, de moment, ha rebutjat fer davant de la manca de suports per aprovar pressupostos.

Extremadura, un territori històricament socialista en el qual Vox té menys força que en altres comunitats com Castella i Lleó o Múrcia, servirà de termòmetre a Feijóo per veure fins a quin punt el seu futur està lligat a l'extrema dreta. "Estem davant d'un moment històric per a Espanya", ha insistit el líder popular, que ha argumentat que a l'autonomia no s'hi triaran només unes sigles, sinó també "un model de govern". O bé un "d'estable", en referència a un executiu en solitari de Guardiola sense dependències, que és el que voldria per a ell mateix a la Moncloa, o un de "bloqueig", que ha dit que és al que aspira la resta de l'arc parlamentari. El resultat a Extremadura també marcarà les perspectives de les següents convocatòries electorals a autonomies governades ara per ara pel PP i previstes durant el 2026 (Castella i Lleó i Andalusia amb la incògnita de si també s'hi suma l'Aragó que, com Extremadura, no ha aconseguit encara aprovar pressupostos).

Les eleccions del 21-D mesuraran també la capacitat de resistència de Sánchez. En clau estatal, el moviment de Guardiola també s'explica per la voluntat del PP de desgastar el president del govern espanyol en un territori paradigmàtic de la seva delicada situació pels fronts judicials que l'empaiten. El candidat del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, haurà de seure al banc dels acusats el maig de l'any que ve, juntament amb el germà del líder socialista, David Sánchez. La causa es refereix a prevaricació i tràfic d'influències per la contractació de David Sánchez a la Diputació de Badajoz, quan la presidia Gallardo. Un desgast que se suma a altres fronts, com el cas de presumpta corrupció dels exsecretaris d'organització socialistes José Luis Ábalos i Santos Cerdán o la qüestionada gestió per part del PSOE de les denúncies per assetjament sexual a un altre exdirigent del partit de la màxima confiança de Sánchez, Paco Salazar.

El líder socialista s'aferra a una estratègia que fa temps que segueix: la por a l'extrema dreta. Hi suma, a més, les crisis de gestió dels governs populars –en un acte de precampanya aquest dijous a Plasència va utilitzar l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz– i també l'efecte remuntada que el PSOE ha experimentat en alguns dels últims comicis. "Ens proven les campanyes electorals", va argumentar al mateix míting. Amb aquest context, el resultat del PSOE servirà d'indicatiu de fins a quin punt s'ha desgastat la marca en els últims mesos i el rèdit que pot arribar a treure Sánchez de situar-se com a única alternativa a Vox.

Abascal va a totes

Fa setmanes que el líder de Vox recorre Extremadura amb la voluntat d'aprofitar les perspectives de creixement que els auguren les enquestes. Un bon resultat, que els consolidi i els converteixi de nou en decisius, refermarà la capacitat d'influència dels d'Abascal sobre el PP. En contrast amb l'entesa al País Valencià, Vox carrega durament contra Guardiola i contra el "mal endèmic del bipartidisme", posant populars i socialistes en el mateix sac. Que l'estratègia de l'extrema dreta és en clau estatal s'evidencia amb el fet que el candidat, Óscar Fernández, és gairebé un desconegut –"no sé com es diu", ha ironitzat Feijóo, que l'ha titllat de "titella"– i és Abascal la cara visible de la campanya.

L'oportunitat de Podem

"Tenim expectatives moderadament bones", diuen des de Podem, que aspiren a treure rèdit de la "debilitat" del candidat socialista. L'espai a l'esquerra del PSOE veu opcions de trencar la tendència a la baixa de l'anterior cicle electoral amb una coalició en la qual Moviment Sumar, el partit de Yolanda Díaz, ha quedat fora. La lidera Irene de Miguel, que ja va ser candidata el 2023 i és una "figura indiscutida" dels liles. Si la suma de Podem amb Esquerra Unida té èxit, els primers tindran un argument més en el debat estatal quan es parli d'aliances per esgrimir que la fórmula de Sumar "no funciona" i cal superar-la.