Fa uns anys, la bústia de suggeriments de la Fundació La Caixa va rebre aquest missatge: “Hola, soc José Luis García-Berlanga. Tinc un arxiu immens del meu pare i no sé què fer-ne”. Aquell correu va posar en marxa una sèrie de negociacions i treballs museogràfics que han culminat en l’exposició Interior Berlanga, que després d'estrenar-se a València al febrer s’inaugura aquest dimarts al CaixaForum Barcelona, on es podrà visitar fins al 20 d’abril del 2025. Comissariada per Sol Carnicero i Bernardo Sánchez Salas, la mostra recorre l’univers creatiu i personal de Luis García-Berlanga (València, 1921 – Madrid, 2010) a través de més de 300 peces extretes dels arxius personals del cineasta, 70 caixes que inclouen prop de 27.000 documents.

La diversitat temàtica i les aliances de la Fundació La Caixa amb grans museus internacionals marcaran les grans exposicions de la temporada 2023-2024 del CaixaForum de Barcelona.

A Mònica Randall (Barcelona, 1942) no li importa parlar una vegada i una altra de Luis García Berlanga. "No me'n canso mai, és el meu tema de cinema favorit", diu. El 1978 va ser una de les protagonistes del clàssic berlanguià La escopeta nacional: ella era la secretària i amant de l'empresari català que paga extraoficialment la cacera que se celebra en la finca d'uns marquesos vinguts a menys.

La vaquilla i Todos a la cárcel són les dues pel·lícules que José Sacristán (Chinchón, 1937) va rodar a les ordres de Luis García Berlanga. Suficient perquè el veterà actor parli del "mestre" amb reverència, afecte i lucidesa a l'hora de valorar l'evolució del seu cinema.

Luis García Berlanga és infinit, però per algun lloc s'ha de començar. Aquest abecedari berlanguià vol ser una aproximació a l'univers del director valencià més important de la història, un mestre del cinema que aquest dissabte hauria complert cent anys.