Invertir en un futur més verd i sostenible és un dels principals objectius d'una gran part de les empreses avui dia. Fundeen, la plataforma líder de coinversió en projectes d'energia sostenible, i un agent del canvi del model energètic europeu, no n'és una excepció. El portal web és un dels primers proveïdors europeus de finançament participatiu, és a dir, el mitjà pel qual els seus usuaris poden aportar fons a les iniciatives que vulguin. En aquest cas, Fundeen impulsa el projecte de repotenciació del parc eòlic de les Colladetes i obre la inversió a la ciutadania. La iniciativa, liderada per Enervent, construirà sis aerogeneradors al municipi del Perelló mitjançant la participació econòmica local.

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

La plataforma de finançament participatiu Fundeen, ofereix la possibilitat als veïns de tota la comarca de Ribera d'Ebre i els municipis dels Guiamets, Capçanes, La torre de Fontaubella, Colldejou, Pratdip, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, I'Ametlla de Mar i El Perelló, per les seves condicions de limítrofes, la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable, obtenint així un rendiment econòmic resultant de l'aposta per la sostenibilitat. Concretament es tracta de Tivissa IV, un nou projecte de la promotora RP Global, SPV “Desarrollos Eólicos Tivissa IV, S.L.U.”, que consisteix en la creació d'un parc eòlic de 50,00 MW.

La plataforma de finançament participatiu Fundeen ofereix la possibilitat als veïns de tota la comarca de la Ribera d'Ebre (ubicació de la planta), del Baix Ebre i del Baix Camp i els municipis dels Guiamets, Capçanes i la Torre de Fontaubella (comarca de Priorat), per les seves condicions de limítrofes, la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable i obtenir així un rendiment econòmic resultant de l'aposta per la sostenibilitat. Concretament es tracta de Tivissa III, un nou projecte de la promotora RP Global, SPV Desarrollos Eólicos Tivissa III, S.L.U., que consisteix en la creació d'un parc eòlic de 43,20 MW.

La implantació de l’eòlica marina a l’Estat s’està convertint en un procés llarg i tortuós carregat de capes i matisos. Per una banda, per la lluita entre partidaris i detractors dels parcs, sobretot per l’impacte mediambiental. Per l'altra, per la divisió i interessos entre els partidaris d’aquesta energia renovable per com s’ha d’implantar en les diferents zones prioritàries aprovades pel govern espanyol a finals de febrer amb el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). A més, també hi ha la possibilitat que el govern espanyol decideixi optar per una implantació a dues velocitats.

Només cal mirar les dades per comprovar que els últims deu anys molts territoris de l'Estat han fet un salt cap a les energies renovables mentre a Catalunya la majoria de projectes quedaven bloquejats o oblidats en un calaix per manca de lideratge polític. El resultat és que a hores d'ara el pes de les renovables a l'Estat triplica el de Catalunya. Això vol dir que mentre al conjunt d'Espanya les renovables van aportar el 2022 un 42% de la generació, a Catalunya va ser només el 14,2%.

Durant més d’una setmana, centenars de joves de l’última tribu indígena d’Europa, els samis, es van plantar davant del ministeri d’Energia i Petroli a Oslo per mostrar el seu enuig. Protestaven contra la instal·lació de 151 turbines eòliques a la regió de Fosen, una península del centre de Noruega. L’acció es veia recolzada per la sentència del Tribunal Suprem noruec de l’octubre del 2021, en què es dictaminava com a il·legal la construcció del parc eòlic més gran del país perquè atemptava contra els drets humans del poble indígena. La zona on s’han instal·lat les turbines ha estat utilitzada des de fa centenars d’anys per la pastura de rens, una activitat essencial en la cultura sami i els únics amb potestat de dur-la a terme en tot el territori europeu.

Pas endavant en el desplegament de l'energia eòlica marina a l'Estat i, en particular, a la Costa Brava. El consell de ministres d'aquest dimarts té previst aprovar el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), tal com va anticipar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Es tracta del document que planifica quins usos pot tenir l'espai marítim, entre els quals l'ús per produir energia eòlica marina a través de la instal·lació d'aerogeneradors.

Abans de finals d’any, el ministeri per a la Transició Ecològica preveu aprovar el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) que determinarà en quines zones i quants aerogeneradors es podran instal·lar en els parcs eòlics marins. El cap de Creus és una de les zones on hi ha diversos projectes interessats per instal·lar-n’hi un. Actualment, el ministeri té sobre la taula sis projectes a Catalunya, cinc dels quals al litoral gironí.

Entre 1.500 i 1.800 milions d'euros. És el pressupost amb què treballen els promotors del Parc Tramuntana, que volen instal·lar uns 35 molins marins davant del cap de Creus. Per aconseguir finançament –a banda del capital que aportin les dues empreses impulsores, BlueFloat Energy i Sener– estan parlant amb “diverses desenes d’empresaris” de l'Empordà interessats en invertir en el projecte i, a més, impulsaran un micromecenatge perquè tothom hi pugui contribuir econòmicament. L’enginyer i responsable del Parc Tramuntana, Sergi Ametller, ha concretat que encara no està del tot definit, però la idea és que qualsevol persona pugui fer una aportació d’entre 500 i 15.000 €, i serà com un “préstec garantit”. “Si, per exemple, algú hi posa 1.000 €, al cap d’entre 10 i 15 anys recuperarà aquesta quantitat més l’interès. Podria ser un retorn d’entre el 4 i el 5%, que seria l’habitual, però ho podrem determinar quan fem l’emissió”, ha exposat Ametller. 

El debat sobre el futur parc eòlic que es vol fer a la badia de Roses està encara molt encès. Al territori hi ha una plataforma molt activa que agrupa diversos sectors ecologistes i econòmics que s’hi oposen, però des de l’administració, tant la catalana com l’estatal, es té clara l’aposta per aquest tipus d’energia i es voldria que els projectes poguessin començar com més aviat millor.

El jutjat número 5 de Tortosa ha arxivat la causa oberta contra la primera tinenta d’alcaldia del Perelló (Baix Ebre), Carme Bladé, per un suposat delicte de prevaricació en la subscripció de contractes per construir el polèmic parc eòlic de l’Ametlló. Es tracta d’un parc que es vol edificar entre els termes municipals del Perelló i de l’Ametlla de Mar, i que tindria deu molins gegants, de 180 metres d’alçada. És a dir, serien més alts que l’Hotel Vela de Barcelona.

Els molins de vent es veuen des de la llunyania quan s'hi arriba per la carretera N-340. El Perelló és un municipi del Baix Ebre de menys de 3.000 habitants, però és el segon municipi de Catalunya amb més aerogeneradors: en té setanta-dos. Ja va batre rècords el 2008 quan es va instal·lar al seu terme municipal el molí de vent més gran d'Espanya, de 140 metres d'altura: “el Montilla”, com li diuen els veïns, perquè el va inaugurar el llavors president de la Generalitat, José Montilla. I ara s’ha convertit en un dels primers pobles on s’obre una causa judicial vinculada a un nou parc eòlic des que el Govern va aprovar el nou decret d’energies renovables, que, per cert, ha estat validat pel Parlament aquesta setmana.

La proposta d’instal·lar un gran parc eòlic marí a la Costa Brava ja ha fet aparèixer una plataforma d’oposició frontal. Però també ha posat damunt la taula la necessitat de compaginar les necessitats energètiques amb les activitats turístiques. ¿La generació d’energia verda amb molins de vent a l’horitzó marítim pot restar valor paisatgístic a la zona o cal acostumar-s'hi? Com que el 2030 la meitat de l’energia que consumim haurà de venir de les renovables, també hi ha qui opina que el parc serviria per preservar altres zones del territori i concentrar la producció d’energia verda. Davant l’oposició d’una dotzena d’ajuntaments, la Diputació de Girona i una plataforma d'entitats contra el parc èolic Tramuntana, l’empresa promotora, Blue Float Energy, al·lega que el que ha presentat al ministeri és un document inicial de projecte (DIP). No és un projecte tancat, doncs, sinó un document inicial que s’anirà adaptant a les propostes del territori. “Aquest document constitueix una pregunta al territori, i a partir de la resposta l’adaptarem i elaborarem un estudi d’impacte”, diu Sergi Ametller, cap d’obra marina del parc. “El projecte neix amb vocació de diàleg amb pescadors, empresaris turístics, ecologistes, parcs naturals, ajuntaments i la resta d’administracions públiques”, afegeix.