Transició Energètica
Societat  /  Canvi Climàtic 16/04/2022

La mida del Parc Tramuntana dependrà de Madrid

Els promotors preveuen la possibilitat d’interconnectar la xarxa amb França pel mar

3 min
Recreació de com es veuria el parc Tramuntana des de la platja, realitzat pels promotors del projecte

GironaEl futur del cap de Creus és en mans de Madrid. El ministeri per a la Transició Ecològica ha d'aprovar aquest any els plans d'ordenació dels espais marítims i convocar les primeres subhastes d'energia eòlica marina el 2023, que determinaran en quines zones i quants aerogeneradors s'hi instal·laran en una primera fase. A Catalunya es preveuen dos espais viables per les condicions del vent: el delta de l'Ebre i el cap de Creus.

Precisament en aquest últim, uns promotors fa més d'un any que treballen en un projecte, el Parc Tramuntana, que estaria format per una trentena de molins de 258 metres d'altura, a 14 km del cap de Creus i a 24 de Roses. Ara bé, la mida que tindrà finalment la definirà el govern espanyol. "Nosaltres treballem amb dues línies, un projecte de 33 aerogeneradors, o fer una prova pilot prèvia amb entre 3 i 6 aerogeneradors. Però dependrà de les condicions que estableixi el ministeri a la subhasta", ha precisat l'enginyer i directiu del projecte Parc Tramuntana, Sergi Ametller.

El desembre del 2021 el govern espanyol va donar llum verda al full de ruta de l'eòlica marina i les energies del mar, que té per objectiu aconseguir entre 1 i 3 GW de potència eòlica marina el 2030 i fins a 60 MW mitjançant les energies del mar, que aprofitarien la força d'onades. L'Estat ha dividit els 7.000 quilòmetres de costa en cinc demarcacions marines: la Canària, la Nord-atlàntica, la Sud-atlàntica, l'Estret i Alborán, i la Llevantino-Balear, on hi ha inclosa Catalunya. En totes s'han avaluat les àrees concretes que podrien acollir els parcs, tenint en compte diferents variables: a més del vent, s'han analitzat els usos i activitats, com les pesqueres i militars, a més de les figures de protecció ambientals. I un dels espais marcats al mapa és el cap de Creus. 

Aquestes són les àrees "més adequades", segons el full de ruta de Miteco, per al desplegament de l'eòlica marina a la demarcació Llevantí-Balear, on està inclosa Catalunya

"Tenim la il·lusió i l'esperança que Catalunya entri en les primeres subhastes", ha destacat el responsable del Parc Tramuntana, que ha admès que també es podrien presentar altres empreses a la convocatòria. Ells calculen que, entre els tràmits i la construcció, es necessitaran uns cinc o sis anys fins que sigui una realitat. L'enginyer ha afegit que també estan estudiant si la futura instal·lació es podria interconnectar amb França pel mar, aprofitant que el govern francès ha anunciat la creació de quatre parcs eòlics marins, un dels quals a Leucata, al golf del Lleó. "Seria una manera de reforçar la xarxa i d'evitar haver de construir més línies de molt alta tensió que creuin el territori", sosté el responsable del parc, promogut per les empreses BuleFloat Energy i Sener.

Turisme, ecologistes i pagesos, en contra

Des que es va anunciar el nou projecte d'eòlica marina, ràpidament van sorgir veus en contra, que es van aplegar en l'associació Stop Macro Parc Eòlic. La plataforma ha unit sectors tradicionalment enfrontats com el turístic, els ecologistes i els pagesos; a més d'empresaris, pescadors, clubs nàutics i regants. El vicepresident de l'entitat, Jordi Ponjoan, ha deixat clar que continuaran pressionant per evitar que els molins acabin al nord de la Costa Brava. "No pot ser que ara es vulgui solucionar de cop tot el que no s'ha fet en els últims anys en transició energètica. Estem parlant d'una macroestructura que perjudicaria la biodiversitat i tot l'entorn natural, i també l'activitat turística, que ha basat la seva oferta en el respecte per l'entorn natural", critica Ponjoan, que també ha recordat que el parc se situaria a tocar d'un espai inclòs a la xarxa europea Natura 2000. Precisament aquesta setmana fonts de la Comunitat Europea han assegurat a l'ACN que si el Parc Tramuntana té un efecte "significatiu" en la zona protegida, "s'haurà de sotmetre a una avaluació" per determinar si té "implicacions" o no en la seva conservació natural.

Dues proves pilots en marxa

Fins ara, l'eòlica marina no era una opció a Espanya. Només hi havia aerogeneradors que s'ancoraven de manera fixa al fons del mar, i això feia que tan sols fossin viables en aigües poc profundes com les de Dinamarca i Alemanya. Però actualment s'estan desenvolupant diversos prototips de molins flotants, que permeten la instal·lació en grans fondàries. L'executiu de Pedro Sánchez vol aprofitar aquesta nova via de negoci i convertir Espanya en un referent europeu d'aquesta mena de tecnologies, amb una inversió de 200 milions d'euros fins al 2023. De fet, ara s'estan duent a terme dues proves pilot, una a les Canàries i l'altra al País Basc, que analitzen diferents estructures perquè els aparells surin al mar. 

Des que s'han anunciat diversos projectes eòlics marins, també han crescut els detractors. Per exemple, a finals del 2021 totes les confraries de pescadors del País Basc, Cantàbria, Astúries i Galícia van signar un manifest en contra d'aquesta tecnologia perquè alertaven que posava en perill el futur de la seva activitat. 

stats