La meitat de les glaceres dels Alps hauran desaparegut d'aquí 20 anys

BarcelonaLa pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

En el millor dels casos, de les més de 200.000 glaceres que existeixen al món avui, a finals de segle només en sobreviurà la meitat (unes 100.000). Això sempre que aconseguim mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C, tal com demana l'Acord de París. Però, en el pitjor dels casos, si la temperatura global puja 4 °C a finals de segle, només sobreviuran un 10% de les glaceres. Això podria passar si els governs del món segueixen l'exemple de Donald Trump i es desdiuen dels seus compromisos climàtics. Però ara mateix la previsió que fa l'ONU, d'acord amb els compromisos de reducció d'emissions dels governs, és que el món s'escalfarà 2,7 °C a finals de segle. Així doncs, en aquest escenari, l'estudi prediu que sobreviuran un 20% de les glaceres actuals; és a dir, que el 80% desapareixeran i només quedaran 40.000 glaceres al món l'any 2100.

Una de les regions que més patiran són els Alps europeus, on "més del 50% de les glaceres desapareixeran en les pròximes dues dècades", segons pronostica l'estudi. Això és així perquè als Alps la majoria de les glaceres són "petites i de resposta ràpida" als canvis en l'entorn, igual que passa al Caucas, als Andes subtropicals i al nord de l'Àsia, regions en les quals l'estudi fa la mateixa projecció. De fet, fins i tot en l'escenari més optimista, l'estudi preveu que més del 80% de les glaceres dels Alps desapareixeran a finals de segle (en l'escenari més pessimista, el percentatge seria del 99%). L'escenari més plausible actualment, que és el dels 2,7 °C d'escalament, significarà "que als Alps a finals de segle hi quedaran 110 glaceres", però si s'abandonen les polítiques climàtiques i l'escalfament global puja a 4 °C "només en quedaran 20", ha explicat Van Tricht en roda de premsa.

El pic d'extinció, a mitjans de segle

L'informe preveu que "l'extinció de glaceres" arribi a un "pic" a mitjans de segle i després comenci a baixar, perquè les primeres a desaparèixer seran les petites i quan només quedin les més grans el ritme d'extinció s'alentirà, ha explicat Van Tricht. El moment concret del pic i el nombre de glaceres que es perdrien depèn de cada escenari: si aconseguim mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C, el pic seria d'unes 2.000 glaceres extintes anualment cap al 2041. Si els termòmetres se'n van als 4 °C d'escalfament global, el pic seria més tard, cap a mitjans de la dècada del 2050, però seria de més de 4.000 glaceres perdudes anualment. "Aquest nivell és equivalent a perdre la totalitat de les glaceres dels Alps europeus en només un any i representa un ritme entre tres i cinc cops més alt que l'actual, en què es calcula que es perden entre 750 i 800 glaceres anualment", diu l'estudi.

Una glacera es considera "extinta" quan la seva àrea ha caigut per sota dels 10 metres o el seu volum representa menys de l'1% del valor inicial. "Hem simulat l'evolució de cada glacera individual fent servir tres models globals i hem determinat el moment en què cadascuna serà massa petita per ser considerada una glacera", ha explicat l'investigador.

En regions amb glaceres petites com les mencionades abans, el pic d'extinció també arribaria abans. En canvi, zones com Groenlàndia, l'Antàrtida i l'Àrtic rus, on hi ha les glaceres més grans, arribarien al seu pic d'extincions més tard. De fet, pel que fa al nombre de glaceres, les regions que més en mantindran a finals de segle seran l'Àrtic rus, que en perdria un 40%; l'Àrtic canadenc, que superaria per poc el 40% d'extinció, i l'Antàrtida, que en perdria també una mica més del 40%. Però en aquestes zones hi ha glaceres molt grosses, de manera que encara que perdin menys glaceres individuals que altres regions la massa de gel perduda serà igualment molt considerable.