Les nits tropicals ja arriben al Pirineu, que guanya un mes d'estiu

BarcelonaEl Pirineu s’escalfa a velocitat de creuer a causa de la crisi climàtica. La temperatura mitjana en el conjunt de la serralada ha augmentat 1,9 °C des del 1959, xifra que s’eleva fins als 2,7 °C a l’estiu. Això fa que, des de mitjans del segle passat, el Pirineu hagi perdut vint dies de glaçada a l’any i hagi guanyat 32 dies d’estiu (jornades amb temperatures superiors als 25 °C). O dit d'una altra manera: cada dècada es perden 3 dies de glaçada i es guanyen 4,9 dies d’estiu.

Així ho conclou un estudi transfronterer de tot el Pirineu liderat pel Meteocat i vinculat al projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima. Les dades també indiquen que augmenta la durada dels períodes de dies consecutius amb temperatures màximes extremadament altes, i disminueix la durada de les ratxes amb valors molt freds. Una tendència que és general a tot el Pirineu, des del Cantàbric fins al Mediterrani. En canvi, el comportament de la precipitació és diferent segons la zona.

“Així com l’augment de la temperatura és homogeni a tot el Pirineu, amb la precipitació hem vist que hi ha diferències destacades; mentre que el vessant nord i la zona d’influència atlàntica no experimenten un canvi important, el vessant sud i l’àrea amb influència mediterrània pateixen una disminució de la pluja i neu els últims anys”, ha explicat en declaracions a l’ARA Jordi Cunillera, cap de l’equip de Canvi Climàtic del Meteocat.

A més, la calor extrema, que s’ha accentuat a casa nostra els últims anys, ha fet aparèixer per primer cop algunes nits tropicals al Pirineu, cosa impensable anys enrere. En els últims estius s’han registrat algunes mínimes que no han baixat dels 20 °C en algunes valls, sobretot per sota dels 800 o 700 m d’altura. “Tots els indicadors de temperatures augmenten, i fins fa només uns anys mai s’havien registrat nits tropicals al Pirineu”, apunta Cunillera.

Adeu a les glaceres

I és que les zones de muntanya d’arreu del món són les que més noten l’escalfament global per un motiu clar: la pèrdua de gel i de neu. “Abans moltes zones a partir de les cotes 1.500 o 2.000 m passaven bona part de l’any amb una bona cobertura de gel i de neu que feia d’efecte nevera; però amb l’escalfament global, aquesta capa cada cop dura menys, i això provoca una pujada més marcada de la temperatura”, assegura l’expert.

L’estudi indica que la tendència serà que cada cop hi hagi períodes més càlids a tot el Pirineu i més sequeres sobretot al vessant sud, i això farà que les nevades siguin menys importants i abundants. “Hiverns nivosos i amb gruixos espectaculars com el que hem viscut aquest any seran menys probables”, explica Cunillera. L’informe també destaca que els llacs pirinencs cada cop estan coberts de gel menys temps i que pateixen més onades de calor en les seves aigües, i això afecta “greument” els ecosistemes. A Catalunya ja fa anys que han desaparegut les glaceres permanents, i en el conjunt del Pirineu en queden ben poques.

El programa europeu LIFE Pyrenees4Clima està coordinat per l’observatori Pirinenc de Canvi Climàtic, iniciativa transfronterera de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Hi participen 46 entitats públiques i privades. El Meteocat lidera la part climàtica del projecte, però altres grups de treball estan analitzant dades i duent a terme més estudis, com per exemple sobre l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes del Pirineu o projeccions climàtiques de futur. En aquest sentit, a partir de les dades obtingudes s’estan duent a terme proves pioneres d’adaptació als efectes de la crisi climàtica d’aquí a quaranta o cinquanta anys perquè siguin extrapolables a tot el Pirineu i en altres zones del món.