La missió impossible de rebaixar emissions: acabarem el segle amb almenys 2,5ºC més

BarcelonaL'ONU ha analitzat tots els compromisos polítics que ha rebut dels governs abans que comenci la cimera del clima la pròxima setmana al Brasil, la COP30. Amb els nous plans climàtics presentats oficialment, el món s'encamina cap a un escalfament global d'entre 2,3 °C i 2,5 °C, encara per sobre del que marca l'Acord de París, però 0,1 °C per sota del que es preveia l'any passat amb els compromisos que hi havia llavors sobre la taula. La diplomàcia climàtica avança, però molt lentament. L'informe també fa el càlcul de l'escalfament que es deriva de les polítiques climàtiques actuals (si no s'acaben complint aquests compromisos) i això suposaria 2,8ºC més, també una millora respecte dels 3,1ºC que es preveia l'any passat.

L'informe publicat aquest dimarts pel Programa de l'ONU pel Medi Ambient (PNUMA) ha calculat l'escalfament global que es deriva dels plans climàtics presentats fins ara davant de l'ONU. Aquest 2025 els estats havien de presentar nous plans, les anomenades NDC (contribucions nacionalment determinades, en la terminologia climàtica de l'ONU), amb objectius de reducció d'emissions per al 2035. Però en el moment que la UNEP va fer el càlcul només 60 ho havien fet, i entre ells no hi havia ni la Xina ni la Unió Europea.

Però justament aquest dilluns, el dia abans que es fes públic l'informe, el govern de la Xina ha formalitzat finalment la seva nova NDC i ha presentat a l'ONU un nou objectiu per al 2035. Pequín preveu arribar al pic d'emissions el 2030 i a partir d'aquell any començar a baixar, amb el compromís de reduir entre un 7% i un 10% les seves emissions el 2035. Tenint en compte que és el país que més CO₂ emet encara, és un compromís significatiu. Ara bé, el seu impacte no està comptabilitzat en l'informe de la UNEP.

En canvi, la Unió Europea ha estat incapaç de posar d'acord tots els seus membres en una xifra per aquesta data ni tampoc per al 2040. Per aquesta altra data, la Comissió proposava una retallada del 90% d'emissions que tampoc s'ha pogut acordar. Aquest mateix dimarts, els governs europeus estaven reunits per tractar d'arribar a un acord que els permeti no arribar al Brasil amb els deures per fer.

Retirada dels Estats Units

Amb les 60 NDC que hi havia sobre la taula a finals de setembre, l'ONU calcula que les emissions de CO₂ globals es reduiran un 15% l'any 2035 respecte dels nivells del 2019, tot i que admet que la retirada dels Estats Units de l'Acord de París canviarà encara més aquestes xifres, que encara compten amb els compromisos adoptats per Joe Biden. Aquesta reducció el 2035 pot semblar una proesa, sobretot tenint en compte que les emissions encara no han deixat de pujar (només ho van fer l'any de la pandèmia i després s'han tornat a disparar), però en realitat és poca cosa, ja que caldria que el 2035 les emissions globals es reduïssin un 35% per tal que la temperatura es mantingués per sota dels 2 °C d'escalfament global, o un 55% per aconseguir no superar els 1,5 °C.

Amb els compromisos polítics que hi havia l'any passat, es preveia que la temperatura global pujaria aquest segle entre 2,6 °C i 2,8 °C. Ara es redueix una mica aquesta previsió. Tot i això, l'informe preveu que la retirada dels Estats Units de l'Acord de París suposi almenys 0,1 °C més d'escalfament. I l'estudi també alerta que el llindar dels 1,5 °C d'escalfament global "se superarà en la pròxima dècada, almenys temporalment" i això "serà difícil de revertir i requerirà reduccions més ràpides i profundes".

"Si bé els plans climàtics nacionals han aconseguit alguns progressos, no són ni de bon tros prou ràpids, i per això encara necessitem un projecte sense precedents que no es publiqui ni es difongui abans. Però encara és possible, existeixen solucions provades. Des del ràpid creixement de l'energia renovable barata fins a la lluita contra les emissions de metà, sabem què cal fer. Ara és el moment que els països ho aportin tot i inverteixin en el seu futur amb una acció climàtica ambiciosa", advertia Inger Andersen, directora executiva del PNUMA.