"S’han de repensar les carreteres i les vies de tren per adaptar-les a la crisi climàtica"

BarcelonaLa principal hipòtesi de l’accident ferroviari de Gelida és que el mur contra el qual va xocar el tren va cedir per la pluja, que no ha donat treva els últims cinc dies. En aquest municipi de l'Alt Penedès es calcula que des de divendres passat s'han acumulat prop de 90 l/m²; no és ni de bon tros una quantitat d'aigua excepcional, tot i que sorprèn per ser al gener, un mes que acostuma a ser força sec al nostre país.

Però plou sobre mullat, i cinc dies consecutius de pluja han humitejat encara més un terreny que comença a estar molt saturat d'aigua. De fet, des de mitjans de desembre no ha parat de ploure, i des de llavors ja han caigut més de 200 l/m² a la zona de Gelida, prop d’un terç del que acostuma a ploure en un any.

“Després de tanta pluja continuada, arriba un moment que la capacitat del terreny s’acaba i se satura, cosa que altera les propietats dels materials i pot haver-hi afectacions com les que tenim”, ha explicat en declaracions a l’ARA Roberto Espínola, vocal del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya.

Espínola destaca que els terrenys argilosos com els que hi ha a Gelida són especialment vulnerables a les pluges abundants i continuades. “Tenen la capacitat d’absorbir aigua a la seva estructura; això fa que s’inflin i s’expandeixin, però després poden expulsar l’aigua, cosa que produeix inestabilitat en el terreny, amb possibles esquerdes, esllavissades o despreniments –assegura Espínola–. A la zona de Gelida hi ha materials argilosos abundants que poden provocar aquest tipus de problemes”.

Per tant, aquest context és propici per als despreniments de terres o esllavissades, tal com es creu que pot haver passat en l'accident de tren a Gelida, ocorregut en un dels dies més àlgids del temporal de llevant.

Infraestructures poc preparades

La crisi climàtica s’ha accelerat al llarg dels últims anys i està provocant fenòmens meteorològics cada cop més extrems. Llevantades més ferotges, pluges torrencials o calorades més freqüents i intenses que també tenen un impacte en l’estat de les carreteres o les vies de tren, entre d’altres. “Les infraestructures van ser pensades i dissenyades en un moment en què tot això no passava; s’han de repensar per adaptar-les al nou context climàtic, i això requereix decisions de país amb la implicació de tots els agents socials, polítics i econòmics”, assegura Espínola.

L’expert posa com a exemple els problemes cada cop més freqüents que causen els temporals marítims a les línies de tren que circulen arran de costa, especialment la R1, amb el precedent del temporal Gloria com el més greu. “El risc zero no existeix, però això no vol dir que no s’hagin de fer els esforços i les inversions necessaris per minimitzar aquest risc”, explica. I conclou: “El manteniment i el monitoratge de les infraestructures són bàsics per controlar-ne l'estat i actuar amb certa agilitat davant dels episodis derivats del canvi climàtic”.