Una dècada ha hagut de passar perquè el PP pugui tornar a aixecar el cap a Catalunya. I per donar el tret de sortida de la campanya del seu anhelat ressorgiment han escollit un bastió com Castelldefels, on governa Manu Reyes, el seu número dos per Barcelona. Després dels pírrics tres escons del 2021, el 12 de maig els populars esperen més que triplicar els resultats electorals i esdevenir quarta força del Parlament de la mà d'un candidat, Alejandro Fernández, que ha estat clar en el seu discurs: “Tenim una oportunitat històrica”, ha dit davant de 300 assistents.

Passat el cicle electoral de municipals, autonòmiques i generals, el Partit Popular està de dol. El partit i el seu entorn s'havien convençut de la conquesta del govern d'Espanya, i és cert que l'han tocada amb la punta dels dits, però se'ls ha esmunyit, com l'arena del rellotge o el temps que fuig irreparablement. L'efecte Feijóo es va desinflar, l'operació Moncloa va fracassar i, encara que de portes enfora el PP auguri una vida curta al govern de Pedro Sánchez, el cert és que no saben quan podran tornar a tenir una ocasió com aquesta tan a l'abast, tan a tocar. 

Disponibilitat. Aquesta és una de les paraules que la número dos del Partit Popular, Cuca Gamarra, ha repetit més després de la primera reunió del comitè de direcció del partit després de les eleccions generals del 23-J. En roda de premsa aquest dimecres, la portaveu popular ha insistit a dir que "si el cap d'estat [Felip VI] encarrega al PP la investidura", compliran amb aquesta "responsabilitat". És a dir, que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, manté l'aspiració de ser investit president del govern espanyol malgrat que els números continuïn sense quadrar-li.

Ja pot estar l'executiu passant per les seves hores més baixes, i encara ressonant al Congrés les acusacions creuades entre el PSOE i els seus socis d'Unides Podem per la llei del només sí és sí, que Pedro Sánchez sempre compareix a la sessió de control relaxat, amb un somriure a la cara i un arsenal d'atacs preparat contra la dreta, que és incapaç de dissimular la desesperació i ràbia que li provoca aquesta actitud del president. Això sí, del xoc de dimarts entre els socis, Sánchez no n'ha dit ni una paraula, ni una referència. Com si no hagués passat res.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és esmunyedís com una anguila i a les sessions de control al Congrés ho demostra cada setmana. Just quan el seu executiu està vivint l'enèsima crisi interna per la reforma de la llei del només sí és sí, la dreta no aconsegueix posar-li el peu al coll. I això que la portaveu popular, Cuca Gamarra, ho ha intentat de valent traient a col·lació l'excarceració del "violador del portal de Lugo" i barrejant-ho amb Catalunya. "Tanta pressa per reformar la llei per als seus socis independentistes i tanta parsimònia per mitigar els efectes perniciosos de la llei del només sí és sí", li ha etzibat.

La dreta espanyola veu paral·lelismes entre l’assalt ultra a les institucions al Brasil i el Procés català. Fins i tot el nou portaveu de campanya del PP, el teòricament moderat Borja Sémper (que havia deixat la política per discrepàncies amb l’anterior direcció), ha deixat un missatge en aquesta direcció durant la seva presentació. “Algú creu que d’aquí a cinc anys a Lula se li acudirà rebaixar les penes dels que ahir van intentar un cop d’estat contra l’ordre constitucional?”, s'ha preguntat en una clara referència als indults i a la derogació del delicte de sedició. "Amb tu, a Espanya això ara només serien uns simples desordres públics", va piular Gamarra en contestació al tuit de Sánchez on condemnava l'assalt i oferia el seu suport al president Lula.

El PSOE té pressa per resoldre la crisi institucional oberta entre la majoria conservadora del Tribunal Constitucional i el PP no. Els socialistes i Unides Podem ja tenen a punt el text amb la proposició de llei que recull les dues esmenes paralitzades pel TC i ja l'han començat a negociar amb la resta de grups per intentar poder-la presentar aquest mateix dijous. L'únic dubte que hi ha és que el PSOE vol esperar a tenir a les seves mans la interlocutòria del TC amb la justificació de la paralització del tràmit parlamentari i, sobretot, els vots particulars en contra dels cinc magistrats progressistes. D'aquesta manera consideren que podrien afinar encara més el text, sobretot en l'exposició de motius.

El PP s’havia erigit al llarg de les últimes setmanes com l’alternativa sòlida per gestionar l’actual crisi econòmica. Havia promès, de fet, fer servir el debat de política general del Congrés per acabar de consolidar la seva proposta econòmica davant les polítiques del govern espanyol. Però tot plegat ha quedat en un segon pla aquest dimarts. Els populars han decidit tornar a recórrer a ETA per carregar contra l’executiu de coalició i les seves aliances parlamentàries. El PP d’Alberto Núñez Feijóo ha tornat, així, al del seu predecessor, Pablo Casado. 

Cuca Gamarra (Logronyo, 1974) té una rara virtut en política que comparteix amb els profetes, i és la de no cremar-se quan camina sobre la cendra encara roent de les diferents crisis que ha hagut de travessar. Va sobreviure al fet d’haver apostat per Soraya Sáenz de Santamaría al Congrés del postrajoyisme, i ha sobreviscut ara al seu pas pel casadisme. Però qui és Cuca Gamarra? 

El PP va patir ara fa poc més d’un mes una de les fractures més profundes de la seva història. El partit encara es recupera d’una de les batalles públiques més cruentes en el si de la formació: la pugna pel poder entre l’encara president dels populars, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va acabar amb una revolta interna contra la direcció de Casado, que no va tenir cap més remei, tot i resistir-s'hi, que fer un pas al costat. A la banda, s'escalfava el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que aquest cop sí, es va deixar entronitzar pels barons com a futur president dels populars. El dirigent gallec vol imprimir un nou rumb al partit, fer-lo virar cap al centre i eixamplar-ne la base. I ja ha triat amb qui farà tàndem per complir aquest objectiu: l'actual portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra. Aquest divendres Feijóo agafarà oficialment les regnes del partit en el congrés que els conservadors celebraran a Sevilla fins dissabte. Allà posarà les bases del que vol que sigui el nou PP davant d’un Pablo Casado que dirà el seu últim adeu al partit.