La Fiscalia acusa els exalts càrrecs del departament de Salut de "discriminar" els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya per haver-los vacunat contra la covid molt més tard que els mossos d'esquadra. En concret, considera que l'aleshores cúpula de la conselleria va demanar "de manera conjunta paralitzar el programa de vacunació" a aquests agents i li atribueix un delicte de prevaricació. Els fets es remunten al març del 2021, quan Alba Vergés era consellera. També estan acusats el llavors director general de l'Institut Català de Salut (ICS), Josep Maria Argimon –que va ser conseller més tard–; l'ex secretari general del departament, Marc Ramentol; i l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. La Fiscalia demana per a tots una condemna de 12 anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic.

La grip va ser la gran protagonista de l'hivern després de tres anys de domini de la covid-19 i va desplaçar la resta de virus respiratoris. Fins ara, la malaltia que va posar cap per avall el món el 2020 ens havia donat pocs maldecaps aquest any. Però en les últimes setmanes, i a les portes de l'estiu, els casos i les hospitalitzacions per SARS-CoV-2 estan pujant. Actualment, hi ha gairebé 300 hospitalitzats i 9 estan en unitats de cures intensives. Si bé les consultes a les urgències dels hospitals i la proporció d’ingressos es mantenen "dins dels rangs esperats" de la conselleria de Salut, la malaltia pot ser especialment greu entre les persones més vulnerables, com els malalts de càncer.

La decisió d'aturar la vacunació contra el covid a policies nacionals i guàrdies civils quan van començar a arribar les primeres dosis continua portant cua als tribunals. Aquest divendres l'exconsellera de Salut Alba Vergés –ara vicepresidenta primera del Parlament– ha declarat voluntàriament com a investigada davant el jutge que porta el cas. Diversos sindicats policials es van querellar contra els màxims responsables del departament per haver endarrerit deliberadament la seva vacunació. L'exconsellera ho ha negat. Assegura que la decisió es va prendre seguint criteris sanitaris i seguint les indicacions del ministeri. "No hi ha cap base ni cap fonament per a aquestes acusacions", assegurava abans d'entrar als jutjats Vergés, que ha acusat els querellants d'"ofendre" els criteris i les decisions mèdiques amb la seva acció judicial.

Des de l'inici de la campanya de vacunació de menors enfront del coronavirus es va produir un degoteig de demandes als jutjats de parelles que no es posaven d'acord sobre si calia immunitzar o no els fills davant del virus. Inicialment, la majoria dels jutjats de família es van inclinar per donar la raó als progenitors que eren favorables a la vacunació. Però amb la caiguda de la incidència del covid i el fet que s'hagin detectat poques complicacions pel virus en menors, el criteri judicial s'ha diversificat. I també s'han registrat sentències que han inclinat la balança del costat dels pares que –amb criteris mèdics– s'oposaven a la vacunació. De fet, el Tribunal Constitucional (TC) ha d'establir jurisprudència sobre la matèria. D'aquí que una jutge de Santa Coloma de Farners hagi decidit suspendre la decisió respecte de dos menors, a l'espera del pronunciament del tribunal de garanties. "La decisió sobre la vacunació dels menors pot produir un perjudici irreparable, real i concret", diu la titular del jutjat de primera instància i instrucció 1 de Santa Coloma de Farners.

La infecció per la variant òmicron del covid-19 en embarassades augmenta el risc de complicacions durant la gestació, i la vacuna s'ha demostrat com una eina eficaç per protegir la mare, els fetus i els nounats. La conclusió s'extreu de l'estudi INTERCOVID 2022, coordinat des de la Universitat d'Oxford i en què han participat 41 hospitals de 18 països, entre els quals hi ha l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El treball, publicat a la revista The Lancet, dona compte d'algunes complicacions associades a la variant del virus en dones no vacunades, on s'observa que creix el risc d'ingrés hospitalari, entrades a l'UCI, part prematur o bé patologies hipertensives durant l'embaràs.

Un tribunal de Nova Zelanda ha retirat temporalment la custòdia mèdica d'un nadó als seus pares, després que es neguessin a fer-li transfusions de sang d'un donant vacunat contra el covid. El nadó, de només quatre mesos, té una malaltia cardíaca greu i necessita una cirurgia "gairebé immediatament", segons han explicat els pares. Els serveis sanitaris de Nova Zelanda, després de conèixer la postura dels pares, han portat el cas a la justícia, i aquesta els ha donat la raó.

Des de l'inici de la vacunació contra el covid en infants i adolescents van aparèixer els primers casos de discrepàncies entre progenitors sobre vacunar-los o no. Les primeres sentències a Catalunya van donar la raó al pare o mare que era partidari d'administrar la vacuna, però el criteri no és uniforme. Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat comencen a dictar-se les primeres sentències que donen la raó als progenitors que no volen vacunar els nens. Dos jutjats diferents de la demarcació de Lleida i Barcelona han donat la raó a dos progenitors que s'oposaven a la vacunació dels seus fills amb criteris mèdics, segons les sentències a les quals ha tingut accés l'ARA.

Amb la campanya de vacunació de grip i covid ja en marxa per a les persones grans i amb alguna discapacitat que viuen a les residències, Salut obrirà el dilluns 10 d'octubre les agendes perquè els altres col·lectius a qui s'aconsella immunitzar-se puguin demanar cita de cara a una temporada tardor-hivern que seguirà el patró de normalitat d'abans de la pandèmia, segons el que ja s'ha apreciat a l'hemisferi sud.

La farmacèutica Hipra començarà un assaig clínic per estudiar la seva vacuna contra el coronavirus com a quarta dosi. L'objectiu és avaluar-ne la immunogenicitat i seguretat, administrant-la a persones vacunades prèviament amb tres dosis de la vacuna de Pfizer o bé amb persones que porten dues dosis de la mateixa vacuna i que ja van rebre un primer reforç amb Hipra en un assaig clínic anterior. El nou estudi es farà en deu hospitals i hi participaran 200 voluntaris adults, als quals es farà un seguiment de trenta setmanes per avaluar-ne la seguretat a llarg termini i la resposta immunitària.

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

El mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

Contesta la nostra trucada una ajudant amb aires executius que, un cop comprova que tot està conforme, a l’hora en punt que havíem convingut dona entrada a la pantalla a la doctora Özlem Türeci (Lastrup, Alemanya, 1967), cofundadora i directora mèdica de BioNTech, empresa des de la qual, juntament amb Pfizer, va ser capaç de desenvolupar una de les vacunes contra el covid-19. La doctora Türeci atén aquesta entrevista des de Magúncia i s’expressa amb la claredat de qui està acostumada a explicar conceptes científics amb expressions profanes i la senzillesa dels que han assolit un èxit gegantí. Les notes biogràfiques d’aquesta investigadora i emprenedora de pares turcs la presenten com una de les dones més riques d’Alemanya (es calcula que només aquest 2022 Pzifer-BioNTech facturarà 37.770 milions d’euros per la vacuna del covid). Özlem Türeci ha rebut aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya 2020, que va distingir-la a ella i a tres dones més, totes lluitadores contra el virus del covid.

Si vas rebre les vacunes OXFORD / ASTRAZENECA o J&J/JANSSEN

Qui ha de rebre la dosi de record?

]]>

Ja fa temps que la polèmica per la vacunació de policies i guàrdies civils va arribar als jutjats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar l'abril passat al departament de Salut vacunar els agents dels dos cossos que treballen a Catalunya i va acabar condemnant la Generalitat per haver-los "discriminat" a l'hora de punxar-los els injectables contra el coronavirus. Ara el cas ha fet un salt qualitatiu: la Fiscalia s'ha posicionat a favor de la querella que va presentar al TSJC l'Associació Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil Professional i ha demanat que s'investigui l'exconsellera de Salut Alba Vergés "pel retard" en la vacunació dels agents i perquè considera que se'ls va donar un tracte "injust i discriminatori".

]]>

El Departament de Salut ha ampliat a una bona part de la població la vacunació de la dosi de record de la COVID-19. En concret, ja la poden demanar totes les persones majors de 18 anys que tinguin la pauta completa de vacunació amb Pfizer o Moderna, sempre que hagin passat 5 mesos des que van rebre l’última dosi.

]]>

Les persones d'entre 30 i 39 anys ja poden demanar cita per a la tercera dosi de la vacuna covid. La Generalitat ha habilitat una nova franja d'edat de vacunació, després que dijous la Comissió de Salut Pública autoritzés la tercera dosi per a les persones d'entre 18 i 39 anys, i la quarta per als malalts greus o immunodeprimits. També va reduir a cinc mesos l'interval per rebre la dosi de reforç des de l'última punxada amb les vacunes Pfizer o Moderna. Fins ara aquest reforç s'administrava després de sis mesos d'haver rebut la pauta completa. Per als vacunats amb AstraZeneca o Janssen, el temps d'espera entre dosis es manté en tres mesos.

]]>

L’enòleg Lluís Esclassans va sentir per la ràdio que la farmacèutica Hipra buscava voluntaris per als assajos clínics de la nova vacuna contra el covid que està investigant. Va buscar informació per internet i no s’ho va pensar dues vegades: va trucar a l’Hospital Clínic –que col·labora en la recerca– i es va oferir voluntari. “Si no ho fa ningú, la ciència no avançarà. Hem d’ajudar en tots els esforços que estan fent els científics”, defensa el veí de Vilafranca del Penedès.

]]>

La vacuna de la farmacèutica gironina Hipra presenta “bons resultats i resistència” davant la variant òmicron –majoritària a Catalunya–, segons ha informat la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, durant una visita a l'empresa d'Amer (Selva). La companyia fa mesos que treballa en una nova solució i espera que a mitjans d’aquest mes pugui iniciar la tercera fase dels assajos clínics, si rep l’aval de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). En aquesta etapa es provaria en 3.000 voluntaris, amb la col·laboració de 15 hospitals de l’Estat i “d’altres països”, segons Morant.

]]>

Quan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

]]>

Un any després que Josefa Pérez rebés la primera vacuna contra el coronavirus a la residència de la Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat, més de 6.200.000 catalans han seguit les seves passes. Després de 12 mesos de l'esforç titànic dels sanitaris a Catalunya s'han administrat més de 13.400.000 dosis que, segons els càlculs de Salut, han servit per fer disminuir el nombre de contagis, les hospitalitzacions, els ingressos a les unitats de cures intensives i, sobretot, les morts. Una de les principals diferències entre els nou mesos de pandèmia abans de les vacunes i aquest darrer any ha sigut la disminució de les defuncions, segons el departament de Salut, que calcula que les vacunes han evitat 10.000 morts a Catalunya.

]]>