Quentin Dupieux és el mitjó desaparellat del cinema francès. Les seves pel·lícules no s’assemblen a cap altra, i sovint no s’assemblen ni entre elles. El segundo acto, per exemple, podria rimar amb Yannick, el film que va fer el 2023 sobre un espectador que intervé en una obra de teatre i la dinamita, una gamberrada enginyosa sobre una representació de la realitat, ehem, interruptus. Aquest cop, la ficció a batzegades seria el rodatge d’una seqüència d’una pel·lícula en què els actors (i quins actors! Léa Seydoux, Vincent Lindon, Louis Garrel i Raphaël Quenard, la crème del cinema francès) entren i surten del relat esborrant les fronteres entre mentida i veritat.

Des que l’any 2001 va fer el salt de la música electrònica a la direcció de cinema, el francès Quentin Dupieux ha esdevingut un consistent i prolífic practicant de la comèdia surrealista. Aquesta trajectòria, que ja comptava amb joies com Mandíbules o Fumar provoca tos, arriba ara al seu zenit amb la hilarant Daaaaaalí!, que explora l’excèntric univers de Salvador Dalí subvertint els codis del cinema biogràfic. I és que les sis lletres a del títol remeten als sis actors d’edats i complexions diferents que encarnen diverses cares de l’artista de Figueres.

"Déu és fumador d'havans / veig les seves volutes grises / sé que fuma fins i tot de nit / com jo, estimada meva", canta Serge Gainsbourg als títols de crèdit de Fumar provoca tos, la nova comèdia de Quentin Dupieux que s’estrena aquest divendres. La ironia elegant de Gainsbourg contrasta amb el deliri absolut que orquestra el director francès al film, protagonitzat per un grup de cinc superherois uniformats com els Power Rangers que s’enfronten a monstres a l’estil dels kaiju (però de mida humana). Són la Tabac Force, un supergrup que extreu els seus poders de "l’energia negativa del tabac", d’on també provenen els noms dels seus membres: Nicotina, Mercuri, Benzè, Metanol i Amoníac. Tanmateix, ells no fumen. "Fumar és una merda, fa tossir", explica el líder del grup a un dels seus fans.

Quan la 80a Mostra de Venècia es dirigeix amb pas ferm cap a la cloenda, que es veurà rubricada dissabte amb l’entrega del Lleó d’Or, ja podem dir que el principal mèrit de la seva programació ha sigut reivindicar l’impuls humorístic com un element capital de l’expressió cinematogràfica. En contra de l’habitual preeminència dels drames de caràcter social –dels que s’han vist, cap mereix ser destacat–, les millors pel·lícules del festival han sigut les comèdies de Wes Anderson (The wonderful story of Henry Sugar) i Yorgos Lanthimos (Poor things), títols hilarants als quals ara cal sumar la fascinant Daaaaaali!, del francès Quentin Dupieux, i la magnífica Hitman, del nord-americà Richard Linklater.

'Mandíbulas'

(3,5 estrelles)

Direcció i guió: Quentin Dupieux. 77 minuts. França (2020). Amb David Marsais, Grégoire Ludig, India Hair i Adèle Exarchopoulos. Estrena als cinemes.

]]>