Podem va compartir dijous a la xarxa social un vídeo de producció pròpia amb un muntatge amb diverses imatges de la monarquia espanyola al llarg de la seva història. El vídeo pretén emular d’una manera una mica rudimentària la careta de presentació de la sèrie Narcos de Netflix, la que relata la vida del narcotraficant Pablo Escobar. Perquè s’identifiqui ràpidament el joc de paral·lelismes, acompanyen les imatges amb el bolero que encapçala la sèrie de Netflix, fins que al final apareix el rètol Monárquicos com si fos el títol d’un hipotètic biopic de la família reial espanyola. Les imatges comencen mostrant la proximitat de la institució a la dictadura de Franco, determinats excessos d’exhibició de poder, l’obsessió pels diners, la pràctica de negocis tèrbols i la història d’amor de l’emèrit amb l’Aràbia Saudita. La música tan característica de Narcos li dona aquesta pàtina d’estructura corrupta.

El cantant porto-riqueny Bad Bunny, al costat dels mexicans Luis Gerardo Méndez, Alberto Guerra i Luisa Rubino, seran els intèrprets de nous personatges de la tercera temporada de la sèrie de Netflix Narcos: México. Benito Antonio Martínez Ocasio, més conegut com a Bad Bunny, interpretarà el personatge d'Arturo Kitty Páez, un membre de la banda de Ramón Arellano Félix, informava ahir Netflix. El cantant de trap serà un jove ric de l'alta societat que cau en un càrtel.

Nascuda com un spin-off de la història de Pablo Escobar, Narcos: México va demostrar que tenia vida pròpia amb la seva primera temporada, tot i que no ha aconseguit generar el mateix furor que la sèrie original. Netflix estrena aquest dijous la segona entrega del drama, centrada en la coneguda operació Leyenda, la missió més gran organitzada per la DEA (l'agència nord-americana encarregada de la lluita contra el tràfic de drogues) en territori mexicà. L'objectiu de l'operació era localitzar els culpables del segrest, la tortura i mort d'Enrique Kiki Camarena, agent encobert de la DEA interpretat en la sèrie per l'actor Michael Peña.

Fins i tot els més paradets han ballat reggaeton amb els hits de Vibras (2018), del colombià JBalvin, que s’ha colat a la llista dels millors discos de l’any de quasi tots els mitjans especialitzats i que actuarà al Primavera Sound. Roma, pel·lícula del mexicà Alfonso Cuarón, ha obtingut 10 nominacions als Oscars i tot apunta que s’endurà un grapat d’estatuetes. Netflix ha posat tota la carn a la graella amb les produccions llatinoamericanes, i sèries com l’argentina El marginal han esdevingut èxits mundials. La nova stand up comedy també hi té coses a dir gràcies a humoristes com Gabriel Fluffy Iglesias. I tres dels cinc youtubers amb més seguidors del món parlen l’idioma de Cervantes. El que és latino és tendència. I per entendre el perquè cal mirar als EUA.

Els últims vint anys les sèries han passat de ser mers productes audiovisuals d’entreteniment a ser considerades veritables obres de culte. És evident que sèries com Twin Peaks i Expedient X durant els anys 90 van fixar uns precedents, però no va ser fins a l’arribada de The wire i Els Soprano, a principis dels 2000, que va començar la febre d’or de les sèries. Es va girar la truita fins al punt que els directors i els actors més prestigiosos del cinema es barallen per treballar a la petita pantalla, mentre que abans passava exactament el contrari.

"Com portar una caixa B". Així es titula el nou vídeo promocional de la sèrie 'Narcos' que Netflix ha llançat a les xarxes. El tràiler ho resumeix en quatre passos -suborns, mètode i lògica, blanqueig i comissions-, però subratlla que el més important és "que no enxampin el tresorer".

Pablo Escobar ha mort i la pèrdua del seu (contradictori) carisma posa Narcos davant del repte de mantenir l’interès per la sèrie quan un dels seus principals al·licients ha desaparegut. La tercera temporada, que s’estrena demà a Netflix, arrenca un cop liquidat el cap del càrtel de Medellín. L’acció es trasllada a Cali, on el càrtel liderat per Gilberto Rodríguez Orejuela, interpretat per Damián Alcázar, suborna funcionaris i treballadors del govern per poder seguir ampliant la seva xarxa de narcotràfic.

Netflix ja ha posat en marxa el seu potent equip de màrqueting per promocionar la tornada de Narcos a la plataforma de streaming. Tal com va passar anteriorment amb la ficció -i amb altres sèries de la cadena, com Las chicas del cable-, un dels llocs on més força ha tingut la seva campanya és a la Puerta del Sol de Madrid. En aquest cèntric espai, Netflix ha utilitzat el missatge de text que Mariano Rajoy va enviar a Luis Bárcenas per promocionar la ficció, que torna el dia 1 de setembre. “Sé fuerte. Vuelve Narcos” és la frase que s’ha pogut llegir en una pancarta gegant, que ha fet fortuna també a la xarxa.

Fa un parell d'anys, l'emissió d'Operación Palace, el fals reportatge sobre el 23-F de Salvados, va posar el programa de Jordi Évole contra les cordes. Molts es van sentir ofesos i enganyats per un programa que sol treballar sobre la realitat i que en aquell cas havia orquestrat una mentida per denunciar precisament com és de senzill enganyar l'espectador. O, en paraules del periodista Iñaki Gabilondo, que havia participat a Operación Palace, per posar de manifest “com és de fàcil falsificar la història”. Gabilondo afegia que és necessària “una informació veritablement exacta i solvent, perquè no es construeixin ficcions que són molt fàcils de construir”. Però... ¿i si no sabem entendre quan una ficció és ficció? ¿I si ja no sabem si la realitat és real o és, potser, una mentida?

L'any passat celebràvem el vint-i-cinquè aniversari d'Un dels nostres. La vigència de la pel·lícula de Martin Scorsese traspassa la mera passió cinèfila. Juntament amb Casino i El llop de Wall Street, conforma una trilogia sobre l'auge i caiguda del triomfador enriquit al marge de la llei que ha creat escola i ha esdevingut un patró a imitar per a tota mena de films al voltant de la Màfia, el narcotràfic, el món criminal i el retrat de la història recent d'Amèrica. L'estil Scorsese es fàcil d'identificar. Hi trobarem un protagonista ambiciós que es mou fora de la llei, un clímax dramàtic marcat per l'auge i caiguda del personatge principal, la immersió a l'època a través d'una banda sonora configurada per temes coneguts o rescatats de les arques del rock'n'roll, moments en què es recorre a espaterrants plans seqüència per introduir algú en ambients que li són aliens, un muntatge que adopta un ritme tan adrenalínic com l'estil de vida dels personatges, i una veu en off que ens situa en el context alhora que converteix l'espectador en còmplice emocional del protagonista...