Antoni Martin Bertran, l'empresari català que l'ARA va revelar que va comprar l'NFT d'Alexia Putellas en una subhasta anòmala, és el cofundador de Polygon, la companyia de blockchain que va emetre aquesta obra d'art digital, segons ha pogut certificar aquest diari. Aquesta nova dada ratifica les anomalies detectades durant la subhasta que el Barça va fer el juny passat a la plataforma OpenSea. Tot seguit les desgranem amb preguntes i respostes.

L'ARA va explicar en exclusiva que la subhasta de l'NFT d'Alexia Putellas Empowerment que es va fer entre el 26 i el 28 de juny del 2023 va ser anòmala després d'haver recopilat diverses proves durant setmanes amb l'assessorament d'experts en el món del blockchain, les criptomonedes i els NFT (arxius digitals col·leccionables). A més, l'article va incloure el testimoni del comprador final de l'NFT d'Alexia Putellas, Antoni Martín Bertran (l'usuari amartinb a OpenSea, la plataforma on es va fer la subhasta), que es dedica professionalment al blockchain.

La subhasta que el Barça va fer de l'NFT d'Alexia Putellas Empowerment el juny del 2023 va contenir anomalies que l'ARA ha pogut comprovar. El comprador final va ser una persona que tenia fil directe amb el projecte Barça Vision, la divisió del club que gestiona l'univers audiovisual crypto, i que va acabar pagant 286.589 euros per l'arxiu digital col·leccionable dedicat a la dues vegades Pilota d'Or.

El jutjat mercantil número 9 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per la societat de drets d'autor Vegap (Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics) contra el grup tèxtil català Mango pels NFT (representacions digitals d'un actiu) inspirats en obres d'art de Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló. En conseqüència, s'absol la companyia de tota responsabilitat i condemna Vegap a pagar les costes del procediment. L'entitat de gestió de drets d'autor reclamava 1,37 milions d'euros de compensació a la cadena de moda per haver creat NFT a partir d'aquestes obres sense pagar-ne els drets d'autor.

El mercat de l’art va experimentar una sacsejada històrica el març del 2021. No la va produir la venda d’una obra d’un gran clàssic del segle XX com Pablo Picasso o Andy Warhol. La commoció la va produir una obra digital: Mike Winkelmann, conegut com a Beeple, va vendre en una subhasta de Christie’s l'NFT Everydays: The first 5000 days (en català, Cada dia: els primers 5.000 dies), per 58 milions d'euros. Un NFT és, com diuen les sigles en anglès, un non-fungible token. Un token és la representació digital d'alguna cosa que existeix en el món real, i la particularitat de la tecnologia amb la qual estan fets els NFT, la cadena de blocs, és que certifiquen l'autenticitat d'una obra única i també la propietat. "Els NFT representen una tecnologia que ha transformat el món de l'art com no havia passat mai", diu Beatriz Ordovás, la directora d'art de postguerra i contemporani de Christie's Espanya, una de les participants en la xerrada que el simposi barceloní de galeristes Talking Galleries va dedicar als NFT dilluns. A més, Christie's va llançar al setembre la seva plataforma per subhastar NFT, Christie's 3.0. "Els NFT no són només un repte per a les cases de subhastes sinó també per a les galeries d'art i els artistes. El mercat va funcionar de la mateixa manera durant dècades i ara aprenem sobre la marxa com funciona el mercat dels NFT i ens hi intentem adaptar, perquè tot es mou amb molta rapidesa", explica Ordovás.

La Casa Batlló es projecta al metavers i es converteix en el primer edifici Patrimoni Mundial de la Unesco del qual es fa una obra NFT. Casa Batlló: Living architecture, del media artist turcoamericà Refik Anadol, inclou una imatge de la façana de la casa que canvia segons el clima, gràcies a uns sensors que recullen dades climatològiques de Barcelona en temps real, i també segons les efemèrides que a la Casa Batlló celebren tunejant la façana, com Sant Jordi i Nadal. Casa Batlló: Living architecture sortirà a la venda el 10 de maig en una de les subhastes de la setmana gran de vendes de Christie's, en la qual serà l'única obra NFT, amb una estimació d'entre un i dos milions d'euros. Un 10% dels guanys obtinguts aniran destinats a l'Associació Aprenem Autisme i a la Fundació Adana.

Hi ha un vídeo que de tant en tant ressorgeix de les profunditats de la xarxa. Hi surt l'exconseller delegat de Microsoft, Steve Ballmer, extasiat, amb taques evidents de suor a la camisa i cridant amb la veu gastada fins a catorze vegades la paraula desenvolupadors. És un tall d'una conferència de la multinacional a principis dels 2000, on el directiu salta a l'escenari ballant sense control. Eren moments d'eufòria al sector, just abans que explotés la bombolla de les puntcom. L'entusiasme exagerat, però, és un ingredient que la indústria recupera sempre que aspira a contagiar un nou fenomen tecnològic.

L’estudiant d’administració i direcció d’empreses a Esade Enric Aulinas va comprar per 6,99 dòlars una vinyeta de còmic de Marvel que actualment està valorada en 31.000 dòlars. Però no la va trobar amagada entre les andròmines dels Encants de Barcelona, sinó entre el garbuix digital d’internet. De fet, la seva vinyeta ni tan sols es pot tocar, es tracta d’un NFT (non fungible token ). Un NFT és un actiu digital únic i irreemplaçable que a través de la mateixa tecnologia del bitcoin crea un codi encriptat (blockchain) que demostra que ell és el propietari del còmic original. Concretament, l’estudiant va comprar el dibuix de la primera aparició de l’home torxa del 1939. Quants fans de Marvel voldrien l’exemplar d’aquesta vinyeta en paper? Doncs seria la mateixa, però en format digital. Per molt que tothom pugui buscar a Google la imatge d’aquest famós heroi de Marvel, només Aulinas pot dir que en té l’NFT autèntic.