Hi ha una imatge que, sens dubte, ha modelat la nostra percepció de la guerra i, malgrat el pas del temps, es manté instal·lada en la memòria visual contemporània. És la fotografia de la nena corrent nua amb la pell cremada pel napalm arran d’uns bombardejos sobre Trang Bang, a cinquanta quilòmetres de Saigon, el juny del 1972. L’any següent, el fotògraf Nick Út va rebre el premi Pulitzer i el World Press Photo per aquella instantània que va tenir un impacte profund en la societat. Va conscienciar sobre la crueltat de la guerra en la població civil, va esperonar el moviment antibèl·lic i hi ha enregistrades converses telefòniques de Nixon des del Despatx Oval preocupat pel potencial polític de la foto i el cost que podia suposar per a la narrativa oficial sobre el Vietnam. Durant cinquanta anys, Nick Út ha rebut el reconeixement públic i ha explicat els detalls de com va capturar la imatge i va portar la nena a l’hospital.

Entre els clients del prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló (Alt Empordà), un local amb fama d’exclusiu, freqüentat per les elits de la Costa Brava i que era la darrera parada dels comiats de solter més passats de voltes, hi havia també càrrecs públics i funcionaris de l’Estat. Les prostitutes més cobejades del bordell eren menors d’edat vulnerables de famílies desestructurades, d’entre 15 i 17 anys, captades a la conurbació de Barcelona amb ofertes falses de cambrera de restaurant. Una bona part de la clientela del local va quedar documentada als informes de la policia perquè feien el pagament amb targetes de crèdit. El 15 de maig del 1992 i després de dos mesos d’investigació i seguiments que van incloure fins i tot fotografies del complex d’alt estànding des d’un helicòpter, els Mossos d’Esquadra van irrompre al prostíbul per desmantellar-lo en una operació que es va saldar amb una vintena de detinguts. Entre aquests, a banda dels propietaris i treballadors del local, van aparèixer més endavant també empresaris i càrrecs públics, com l’alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort. Les expectatives que va aixecar el cas i la possibilitat d’una condemna exemplar per als clients de més volada que s’allitaven amb les menors es van anar desinflant, sobretot quan el procés es va resoldre excepcionalment en tan sols mig any (quan altres casos de menys complexitat s’instrueixen durant anys) i només van acabar condemnats els propietaris i alguns treballadors del prostíbul, ja que el tribunal va considerar que els clients no podien conèixer l’edat de les noies. 

Escriptor d'èxit, presentador de televisió, enciclopèdia del Hollywood clàssic, ment brillant, llengua àgil i personalitat excessiva. Terenci Moix va ser el que avui dia anomenaríem una estrella del pop; una personalitat polièdrica, amb llums però també moltes ombres, en la qual s'endinsa Terenci: la fabulación definitiva, la sèrie documental que Filmin estrena aquest divendres. Marta Lallana i Àlvaro Augusto, directora i responsable de la idea original, respectivament, es van proposar recordar la figura de Moix després que el documental Anatomía de un dandy fes el mateix amb Francisco Umbral, un escriptor amb el qual els guionistes troben paral·lelismes. "Terenci Moix ha acabat sent una figura totalment oblidada, com va passar amb Umbral. Tots dos van desaparèixer per la mateixa raó: ells mateixos eren els seus millors publicistes, i un cop ells desapareixen la seva obra literària comença a perdre certa visibilitat. La millor obra de tots dos eren ells mateixos", explica Augusto. La docusèrie de quatre capítols posa en valor l'escriptor català, però no és un relat complaent: Terenci Moix podia ser tan divertit com extremadament cruel.

Figures polèmiques, casos amb morbo... Les docusèries fa temps que són un dels grans atractius de les plataformes de streaming. Aquest divendres Apple TV+ estrena Se busca: Carlos Ghosn, el president de Nissan que va fugir de la justícia després de ser detingut a Tòquio, acusat de frau fiscal. Aprofitant l’arribada d’aquesta producció de quatre episodis, repassem les cinc docusèries que han fet parlar aquest estiu.

Atresmeida ha anunciat que prepara la primera sèrie documental sobre la família reial espanyola. El projecte estarà dirigit per la periodista Ana Pastor, fundadora de la plataforma de fact checking Newtral i la productora amb el mateix nom, que ha creat títols com Nevenka i Origen. Recentment s’ha afegit a la direcció de la sèrie Aitor Gabilondo, productor i creador de ficció audiovisual, responsable de Vivir sin permiso i Patria. Farà un any que la productora Newtral i Exile Content van anunciar que tenien pensat fer aquest projecte, al qual s’han sumat Atresmedia i la col·laboració d’Alea Media, productora de Gabilondo.