El cas de la mestra nord-americana condemnada a finals dels anys noranta per abusar del seu alumne de tretze anys és el punt de partida de Secretos de un escándalo, la nova pel·lícula de Todd Haynes (Los Angeles, 1961). El director de Carol i I'm not there situa l'acció vint anys després de l'escàndol, quan una actriu famosa (Natalie Portman) que està preparant el paper en una pel·lícula sobre el cas s'acosta a la parella (Julianne Moore i Charles Melton), ja casada i amb fills a punt de marxar a la universitat.

¿Seria possible entrecreuar l’imaginari filosòfic de Persona d’Ingmar Bergman i el safareig de les revistes del cor? Sona a idea de bomber, però en mans de Todd Haynes, el director de Carol, l’absurd esdevé una porta oberta a l’estudi de la neurosi de la societat nord-americana. El rerefons sensacionalista de Secretos de un escándalo (May December en el títol original en anglès) prové de la història real de la professora Mary Kate Letourneau, que l’any 1997 va ser arrestada per mantenir un afer sexual amb un alumne de tretze anys. Tanmateix, Haynes descarta resseguir la impactant cronologia dels fets –del matrimoni de Letourneau amb l’alumne, després de passar per la presó, fins a la separació de la parella i la mort de la mestra el 2020– i es decanta per elaborar una ficció centrada en la crisi d’identitat. Així, de la mà d’un afilat guió de Samy Burch, Haynes se situa vint anys després de l’origen del cas, quan una actriu de televisió (Natalie Portman) s’apropa als protagonistes de la història (Julianne Moore i Charles Melton) mentre es prepara per donar vida a la mestra en una adaptació fílmica del succés.

Un dels escàndols més sonats als Estats Units dels 90 va ser l'afer entre la mestra de 34 anys Mary Kay Letourneau i un alumne seu de 12 anys, però no tant per l'abús en si com perquè, tot i la condemna per violació a Letourneau, la mestra i el nen van tenir dos fills i, un cop ell va ser adult i ella va sortir de la presó, es van retrobar i es van casar. El cas de Letourneau és la inspiració evident de May december, el pertorbador drama que Todd Haynes ha presentat aquest diumenge a Canes. Però el director de Carol no es dedica a recrear-lo morbosament sinó a examinar-ne les conseqüències.

Els anys seixanta van ser la dècada en què la contracultura ocupava el centre de l'escena artística. Així ho recorda un dels testimonis de The Velvet Underground de Todd Haynes, un documental musical dedicat a la banda fundada per John Cale i Lou Reed que des de la seva presentació a Canes fora de concurs entra per propi dret al pòdium del millor d'aquest gènere. El director de Velvet goldmine i I am not there dedica la primera i millor part de la pel·lícula a retratar l'escenari d'avantguarda artística en ebullició del Nova York de després de la Segona Guerra Mundial.