Crítica de cinema

Natalie Portman i Julianne Moore entre els secrets d'un escàndol

Todd Haynes dirigeix 'Secretos de un escándalo (May December)' amb el mirall d'Ingmar Bergman

2 min
Natalie Portman i Julianne Moore a la pel·lícula 'Secretos de un escándalo'
  • Direcció: Todd Haynes. Guió: Samy Burch
  • 117 minuts. Estats Units (2023)
  • Amb Natalie Portman, Julianne Moore i Charles Melton

¿Seria possible entrecreuar l’imaginari filosòfic de Persona d’Ingmar Bergman i el safareig de les revistes del cor? Sona a idea de bomber, però en mans de Todd Haynes, el director de Carol, l’absurd esdevé una porta oberta a l’estudi de la neurosi de la societat nord-americana. El rerefons sensacionalista de Secretos de un escándalo (May December en el títol original en anglès) prové de la història real de la professora Mary Kate Letourneau, que l’any 1997 va ser arrestada per mantenir un afer sexual amb un alumne de tretze anys. Tanmateix, Haynes descarta resseguir la impactant cronologia dels fets –del matrimoni de Letourneau amb l’alumne, després de passar per la presó, fins a la separació de la parella i la mort de la mestra el 2020– i es decanta per elaborar una ficció centrada en la crisi d’identitat. Així, de la mà d’un afilat guió de Samy Burch, Haynes se situa vint anys després de l’origen del cas, quan una actriu de televisió (Natalie Portman) s’apropa als protagonistes de la història (Julianne Moore i Charles Melton) mentre es prepara per donar vida a la mestra en una adaptació fílmica del succés.

En aquest context metafílmic, les dues figures femenines s’enreden en un endimoniat joc del gat i la rata. El personatge de Portman, que disfressa de cordialitat una voracitat vampírica, intenta per tots els mitjans penetrar en l’univers de l’antiga mestra, que ostenta una d’aquelles idíl·liques llars de la suburbia ianqui que Haynes sap convertir en inferns claustrofòbics. I en aquest procés, el director de Lluny del cel, tan barroc com sempre, perfila dos girs fascinants. D’una banda, un intent de suplantació de la identitat que funciona com una metàfora de la transformació actoral. I de l’altre, una exaltació de la submissió masculina, patida per l’antic alumne, que Haynes percep com una inquietant inversió dels rols imposats pel patriarcat.

stats