<![CDATA[Ara.cat - L'Executiva agressiva]]> 10 <![CDATA[El principi i el final]]> Com tot a la vida, les coses tenen un principi i un final i avui, últim dia que escriuré aquesta columna, és interessant recordar els seus inicis. Va ser fa exactament onze anys, l'abril de 2013, quan vaig escriure Des de la piscina, la primera incursió a les pàgines de l’ARA de l’Executiva Agressiva, on començava presentant-me als estimats lectors: “Soc dona, tinc trenta anys i el passat març va fer tres anys que em vaig unir al selecte club dels emprenedors”.

]]> <![CDATA[¿És possible fotre canya sense pressionar?]]> En Jordi Cruz, cèlebre xef i jurat de MasterChef, li deia l'altre dia una cosa curiosa a un concursant de la present edició del concurs de cuina que havia sigut designat capità del seu equip: "Fot canya sense ficar pressió". Des de l'admiració al Cruz cuiner i mànager –en el programa sempre exhibeix un nivell d'autoexigència i lideratge altíssim–, aquesta frase, literalment, no té gaire sentit.

]]> <![CDATA[El (no) màrqueting del futur]]> Porto molts anys en el negoci de vendre fum, i m’estic adonant que ara tinc ja força perspectiva i certa capacitat (ni de bon tros infal·lible) per detectar fantasmades i al·lucinacions de les que abunden als mons del màrqueting. Sobretot, per adonar-me de les modes i pensaments únics que, cada tant, es van generant entre els que venem idees, productes o serveis sobre com és la millor manera de fer-ho.

]]> <![CDATA[Els empresaris i la guerra]]>

El món ha canviat molt des que jo tenia set anys, el 1989, quan va caure el Mur de Berlín. En la nostra perspectiva capitalista de la història, per descomptat ha canviat a millor: milions de persones són ara lliures de pensar i d’actuar com vulguin, poden votar, ser ambicioses i fins i tot muntar una empresa per progressar a la vida.

]]> <![CDATA[Un robot de 'consigliere']]>

L’altre dia em vaig animar a parlar amb el ChatGPT i us recomano a tots l’experiència. Em va moure la pura curiositat per veure com funciona, iniciant una conversa sense massa sentit, demanant-li números a l'atzar (en dona sense problema), i vaig acabar aprenent un munt de coses del Renaixement. Al cap d’una estona de Leonardo da Vinci, se’m va acudir dir-li que soc empresària.

]]> <![CDATA[Jugar a l’atac]]>

Un conseller ho va definir perfectament en una de les darreres reunions del consell d’administració de la nostra empresa: és molt més bonic jugar com els Lakers que com els Detroit Pistons. Per a qui no els conegui, és un equip que va marcar una època en el bàsquet amb un estil intens, físic i defensiu. En una paraula, uns murris. I els bad boys van dominar la NBA (la lliga professional de bàsquet dels Estats Units) fins que el geni de Michael Jordan va acabar amb la seva era.

]]> <![CDATA[El bon costum de pagar per les coses]]>

Sempre he pensat que és important pagar per les coses que tenen valor, particularment quan ets una empresa. Pagar és un bon costum, en general, perquè t’evita problemes legals. Pagar per les coses que tenen valor és un principi senzill, però d’aplicació difícil: què és una cosa amb valor?

]]> <![CDATA[Maniqueisme d’esquerres]]> Avui m’heu agafat empipada. És novembre i no arribem als objectius, estic cansada de treballar els caps de setmana i les nits, i una mica tipa de tenir la sensació de pagafantes, o com es diu en català, de ser cornut i pagar el beure.

]]> <![CDATA[Busca "ser feliç" a Google]]>

La Rigoberta Bandini és genial. Jo ja tenia ganes de deixar d'admirar-la i vaig escoltar el seu primer disc, amb molta xerrameca per al meu gust i moltes cançons que en realitat ja he escoltat (coses de la música moderna). I de sobte diu això: "Busco a Google «ser feliç»; diuen que m'apunti a un cor". No podia parar de riure.

]]> <![CDATA[Alguna cosa no estic fent bé]]>

És automàtic: la meva filla torna a anar a l'escola i jo agafo alguna malaltia com a mínim un cop al trimestre. N’hi ha de lleus (un constipat vulgar), de mig lleus (el covid-19, que l’he passat de les últimes) i d’una mica més greus (un atac intestinal que em deixa KO durant 48 hores), però el cas és que la cosa no perdona i, sobretot, arriba gairebé sempre en el pitjor moment possible.

]]> <![CDATA[Quan l'escola tria la lliure disposició]]> Hi ha coses que m'agrada pensar com si fos una extraterrestre que arribés a la Terra. "Bon dia, estic fent una auditoria de la intel·ligència de la vostra espècie per veure si podeu entrar a l'Organització Galàctica de Comerç. Tinc algunes preguntes".

]]> <![CDATA[No em barallaré per 1.000 euros]]> A vegades la teoria va bé per fer front als problemes. I una que m’agrada molt és la que estructura les diferents fases d’una venda: creació de context, generació de confiança, argumentació, negociació, tancament i seguiment.

]]> <![CDATA[La veritat no m’agrada]]> De vegades, com a empresària, tinc problemes amb la veritat. No us penseu que sigui gran cosa: senzillament, les dificultats que comento tenen a veure amb el fet que, de vegades, la veritat no m’agrada. Per sort, no és fàcil que la veritat vingui tan alegre a veure’t i a dir-te tot el que no t’agrada sentir: més aviat al contrari, aquestes veritats són molt bones amagant-se.

]]> <![CDATA[Joventut, diví tresor]]> Hola, hola! Bon inici de curs a tots. Espero que hàgiu gaudit de les vacances i que vingueu, com jo, amb les piles ben carregades per a la crisi que arriba. Jo ja he plorat força durant l'agost, entre castell de sorra i bany a la piscina, així que estic preparada per totes les coses dolentes que han de venir.

]]> <![CDATA[Pensar en cremar-ho tot]]> Quan tenia quinze anys pensava que tot era “una merda”. El sistema era corrupte, el món era injust i el que calia era cremar-ho tot. Tornar a començar. Quan en tenia 25 pensava que queixar-se era absurd, que tot depenia d’una mateixa. Que lluitant, es podia arribar a on una volgués. Aquesta versió de mi era per descomptat molt millor i em va portar a ser el que soc, una empresària.

]]> <![CDATA[Optimista o idiota]]> Haig de confessar que dedico una hora al dia a informar-me sobre la guerra a Ucraïna i, sobretot, a devorar les desenes d’entrevistes i articles d’opinió que puc llegir de think tanks i analistes diversos. Sobretot els que són de la Xina o l’entorn rus, els que trobo més clarividents.

]]> <![CDATA[La por i el rock’n’roll]]> Si haguéssim de fer avui una novel·la tan clarivident sobre el nostre temps com La broma de l’escriptor txec Milan Kundera, crec que la podríem titular La por. O potser aquest hauria de ser el títol de l’obra que posés color a tota la història de la humanitat, no només del nostre petit moment en aquest relat.

]]> <![CDATA[El món no és de fiar]]> ¿Sabeu quan hi ha un barri on no hauries d’anar, i menys a la nit? Doncs així em sembla a mi que és el món, un lloc perillós que, si poguéssim, hauríem d’evitar. Resulta que no només pot esclatar una pandèmia global que ens para durant gairebé dos anys, sinó que una altra cosa que no crèiem possible en tota la nostra vida ha tornat a passar: una potència nuclear envaint un altre país. Lluites per controlar els aeroports, bombardejos a la capital, refugiats i tancs circulant per carrers on només uns dies abans es feia una vida tan normal com la nostra.

]]> <![CDATA[L’Arale i els ‘focus friday’]]> Una aprèn coses en els ambients més insospitats. Aquesta que us explicaré va sortir del no res, en una conversa sobre un personatge que estava descrivint un dels comensals en un dinar familiar. En la seva exposició va sorgir el concepte de focus friday. “Para, para, para -vaig dir-, què és això del focus friday?”

]]> <![CDATA[Els petits canvis són poderosos]]> Els que teniu la meva edat deveu recordar el Capità Enciam, un producte de Televisió de Catalunya que als anys noranta tractava de conscienciar els nens de la importància del reciclatge. El seu lema era “Els petits canvis són poderosos”.

]]>