La irrupció de la intel·ligència artificial obliga les universitats catalanes a repensar la docència

A curt termini no es planteja cap canvi de protocol per evitar el frau amb el sistema ChatGPT

5 min
Una persona davant l'ordinador fent us de ChatGPT

Barcelona"Si hi ha una màquina que pot suplantar l’estudiant vol dir que l’activitat no té sentit". Aquesta afirmació del vicerector de transformació educativa, cultura i comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Manel Jiménez, podria servir per resumir com encaren les universitats catalanes la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a les aules. Tot i que la IA fa temps que s'utilitza en molts àmbits de la vida quotidiana, com per exemple quan un editor de text et proposa una paraula mentre estàs escrivint, el boom del ChatGPT està fent posar en alerta tot el sistema educatiu. El ChatGPT és una eina que et pot crear des de zero una redacció per a l'escola, un poema o fins i tot un treball de fi de grau universitari. D'aquesta manera, els textos creats amb aquest recurs es poden saltar els diferents filtres de plagi perquè no copien la informació d'enlloc, sinó que la creen. A hores d'ara l'única universitat que reconeix haver detectat un cas en què un alumne havia fet servir la IA de manera fraudulenta és la UPF. Un primer cas que els va resultar alarmant, però que van resoldre prenent "mesures dialogants" amb l'alumne, expliquen.

Davant el fet que la irrupció d'aquesta eina és molt recent i no hi ha un mètode fàcil per aturar-la, la majoria de les universitats de Catalunya estan optant per, de moment, no canviar els seus protocols de detecció de pràctiques fraudulentes de l'alumnat. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), reconeixen que tenen el tema sobre la taula i que hi estan reflexionant, però que el procés encara es troba en una fase molt inicial. En canvi, des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) defensen que, com que sempre han treballat amb classes a distància, ja estaven aplicant elements de control en les avaluacions que permetin detectar un possible frau. Tot i això, reconeixen que no tenen constància de cap cas concret d'un alumne que hagi fet servir IA perquè els detectors de plagi no inclouen aquesta funció. "Ens farà trontollar a tots, però no estic més preocupat ara que fa dos mesos" assegura el vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés. En canvi, des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), durant les vacances de Nadal van demanar un estudi sobre les aplicacions de la IA al seu Institut de Ciències de l'Educació. "Volem saber què hi ha accessible en aquests moments, quin tipus de respostes dona i de quina mena de fonts beu. L'objectiu és definir què hem de tenir en compte perquè el sistema d’avaluació no es vegi afectat, però sobretot, per fer que aquest recurs sigui una palanca en positiu per millorar l’aprenentatge i no per a disminuir-ne la qualitat", explica el vicerector de Política Universitària, Joan Gispets.

Tots tres vicerectors coincideixen a dir que més enllà de prohibicions, la solució passa per modificar l’experiència d’aprenentatge perquè aquestes noves eines suposin una oportunitat i no una amenaça. "La història està plena de moments on tot el que teníem entès com a aprenentatge tradicional saltava pels aires. Quan van aparèixer la Viquipèdia o Google vam adaptar la docència i és el que farem aquesta vegada", insisteix Gispets. En el cas del vicerector de la UPF, considera que cal canviar què es demana que faci l'alumne a classe o a casa. "La IA pot ser un bon suport per l’estudiant. Si serveix per suplantar-lo és que estem fallant en l’enfocament pedagògic. Tradicionalment, s’explicava a l’aula i els alumnes feien els deures a casa. Ara, els estudiants, amb tots els recursos que tenen, preparen les sessions a casa i venen a l’aula a demostrar els coneixements que han adquirit", defensa Jiménez. En aquest sentit, el vicerector de Política Universitària de la UPC demana reflexionar sobre la importància que es dona al fet d'avaluar l'alumne. "La gestió de la IA a les aules és un repte molt difícil, però la clau és treure pes a l’avaluació, que a vegades pot ser un factor limitador, i posar-lo en l’aprenentatge".

De cara a fer una estratègia comuna entre totes les facultats catalanes, a diferència del que passa amb escoles i instituts, a Catalunya cada universitat té la seva pròpia autonomia. Per aquest motiu, segons el departament de Recerca i Universitats, una opció pot ser plantejar la qüestió al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), un òrgan de coordinació on es podrien traçar línies d'actuació comunes entre totes les universitats.

Respecte a si cal replantejar els protocols per evitar el frau, totes les universitats consultades per l'ARA defensen que sempre hi ha el filtre del que es fa a classe. Ja sigui una prova amb paper i boli o una presentació oral. Tot i això, no descarten a la llarga prendre mesures per mirar d'evitar aquesta suplantació. A l'hora de la veritat, però, tenir un sistema que detecti el contingut fet amb IA és molt complicat. Ferran Marquès, coordinador del grau en enginyeria de dades de la UPC, explica que, a curt termini, "es podria fer alguna cosa perquè només hi ha una eina que doni aquest servei. El ChatGPT té les seves marques i, per tant, tu podries fer un altre programa amb IA que analitzés les dades i donés una estimació de quina probabilitat hi ha que aquell text s'hagi fet amb l'eina".

El problema és que aquesta solució seria només momentània. "Seria un pedaç perquè l'aprenentatge d'aquestes eines és l'autoengany. Cada cop que es construeixi una mesura per intentar detectar si un text és fals o no, el programa la farà servir per millorar i tornar a enganyar el sistema de detecció", explica. Marquès defensa que és necessari fer alguna cosa per frenar el frau, però que el que cal és educar en l’ús d’aquestes eines i fer-ne una legalització sota un marc positiu. "Aquest quadrimestre tinc alumnes que fan servir el ChatGPT per millorar el que escriuen i em sembla bé. Prefereixo això que Patatabrava o El Rincón del Vago".

Primera guia per a les escoles

"La IA ja s'està fent servir a les escoles. Hi ha vídeos de youtubers amb títols tipus Treu un 10 en tots els exàmens, i això s'ha fet viral", assegura el cap de projectes de la Fundació Bofill, Hèctor Gardó. Alhora, però, envia un missatge tranquil·litzador: "Com més baixes siguin les etapes educatives, menys impacte tindran aquests recursos. A diferència del que passa al batxillerat o a les universitats, el sistema pedagògic no és tant de repetició de continguts. A les escoles l’aprenentatge està més basat en projectes i creativitat. Són competències que amb les solucions d’IA no es poden cobrir". Per aquest motiu, Gardó considera que "el recurs obre una porta d'oportunitats i no té sentit prohibir-lo". De fet, la Fundació ha elaborat una guia, Els algorismes a examen.

Des del departament d'Educació comparteixen aquesta idea. Fonts de la conselleria asseguren que, tot i ser conscients que arribaran més eines com el ChatGPT, el que cal fer és "abordar els seus riscos i les seves oportunitats, però no prohibir-ho per a tothom, ja que això seria una mesura poc efectiva". Tot i això, deixen en mans de cada centre la decisió de com gestionar aquesta nova eina. Una decisió que, segons el cap de projectes de la Fundació Bofill, haurà de "plantejar com conviure en un món on cada 2 mesos hi haurà noves solucions".

stats