A Catalunya, un 21,3% dels infants entre 6 i 12 anys té sobrepès i un 11,3% pateix obesitat, segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2024. El percentatge d'obesitat és més alt entre els nens —se situa en un 14%— que entre les nenes —situat en un 8,3%—. Per tractar aquest problema de salut pública, és important que el seu abordatge i prevenció s'inclogui en el marc de polítiques equitatives que redueixin les desigualtats socials i comercials de la salut, fent èmfasi en l'entorn i en les condicions de vida dels infants i les seves famílies.

Les estratègies per frenar l'epidèmia d'obesitat han fracassat en les últimes dècades i els casos pugen sense aturador arreu del món. D'acord amb les projeccions de la Federació Mundial de l'Obesitat, més de la meitat de la població mundial patirà sobrepès o obesitat d'aquí a 10 anys i les estratègies per combatre aquesta malaltia, com ara canvis en l'estil de vida, cirurgia i medicació, no són efectives ni tothom hi pot accedir. Ara investigadors de les universitats de Copenhaguen i de Bristol han desenvolupat una nova prova genètica que permet identificar aquells nens i nenes amb risc de patir obesitat greu en un futur, cosa que permetria anticipar-se a la malaltia. Per fer-ho han analitzat les dades genètiques de més de cinc milions de persones en un estudi que ha publicat aquest dilluns la revista Nature Medicine.

El laborisme no només amenaça d'apujar les quotes de la seguretat social als treballadors –va prometre durant la campanya electoral que no ho faria–, sinó que ara planteja idees més controvertides. Un exemple d'això és la instauració del que alguns crítics ja en diuen la medicamentcràcia, o la medicalització de la societat per resoldre problemes estructurals extremadament complexos. Problemes que són de salut i culturals, en primer lloc, i no econòmics. O que només ho són en tant que els més afectats són, en general, els més pobres. En aquest cas, l'obesitat.

La lluita contra l'obesitat infantil és una de les prioritats de les estratègies de salut pública dels últims anys. És una epidèmia que no para de créixer arreu del món i les autoritats sanitàries cada cop destinen més esforços a disminuir la seva incidència. Així i tot, un de cada tres infants té excés de pes a l'Estat. A més, la seva prevalença és inversament proporcional al nivell socioeconòmic de les famílies, és a dir, com menys recursos té algú, més risc hi ha que els seus fills tinguin excés de pes. De fet, el 46,7% dels nens i nenes d'entre 6 i 9 anys que tenen sobrepès o obesitat a Espanya pertanyen a una família amb una renda inferior a 18.000 euros anuals, segons els resultats provisionals de l'estudi Aladí 2023, que ha presentat aquest dimecres el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

L'obesitat infantil no para de créixer i cada cop és més prevalent. És una epidèmia que sobretot s'acarnissa amb les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix i que a Catalunya ja afecta el 12,6% dels menors. Amb l'objectiu de trobar una estratègia que permeti capgirar aquesta situació, la conselleria de Salut va impulsar ara fa cinc anys una prova pilot al barri de la Mina per rebaixar la incidència de l'obesitat infantil amb hàbits de vida més saludables i canvis en la comunitat que afavoreixin el menjar sa i l'esport. Amb els resultats de la intervenció a la mà, el Govern s'ha proposat estendre el projecte a 28 equips d’atenció primària (EAP) d’arreu del país.

L'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

Gairebé la meitat de la població de Catalunya de 18 a 74 anys té excés de pes o obesitat. Si parlem només d’obesitat, el percentatge és del 15,7%, però augmenta en el cas de persones amb un índex socioeconòmic baix (17%), o amb estudis primaris o sense estudis (26,6%). I encara més preocupant: quatre de cada deu infants pateixen aquesta malaltia o també tenen sobrepès. Per això la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, assegura que combatre l’obesitat és per a ella una prioritat.

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

Quin salvavides tan gran és oferir dibuixos animats a la canalla quan es nega a menjar o simplement posar-los una pel·lícula per poder fer quatre coses per casa. Però, atenció: aquesta solució tan atractiva té efectes no desitjats en les criatures i, malgrat que funciona de meravella per omplir-los la boca sense que se n'adonin, comporta seriosos inconvenients a uns quants nivells, sobretot nutricionals i de salut pública, assenyalats per experts en estudis sobre població infantil.

Sant Joan de Déu està canviant la pell. Aquell bloc d’arquitectura grisa de postguerra deixa pas a un edifici acolorit, obert i modern. Les estructures internes de l’hospital infantil de referència van canviar molt abans. Ja fa deu anys que van escollir la doctora Marta Ramón Krauel (Barcelona, 1975) com a cap d’endocrinologia, quan, fins aleshores, l’obesitat infantil era una especialitat en mans d’homes savis. Formada al Children’s Hospital de Boston, quan acaba l’entrevista vola cap a Roma. Allà explicarà el seu programa pioner sobre el tractament de l’obesitat.

Actualment ja tenim prou evidències científiques per saber que el sistema agroalimentari industrial, impulsat principalment pels països del Nord global, se situa al centre dels grans desafiaments mundials: canvi climàtic, emergència social i ecològica. S’estima que l’any 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al planeta. Totes amb la mateixa necessitat vital de menjar, ja que, a diferència d’altres béns de consum, els aliments sí que són essencials per a la nostra supervivència i salut. Paradoxalment, la realitat que ens envolta és completament diferent. Tenir accés a una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any és impossible per a gairebé 3.000 milions de persones al món (FAO, 2020). Es diu que l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 (Fam Zero) previst a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és pràcticament inassolible i, segons la FAO (2020), més de 840 milions de persones patiran fam crònica en aquell moment. De fet, la mateixa institució subratlla que aquestes dades s’incrementaran significativament a causa dels efectes devastadors de la pandèmia del covid-19. Alhora, els nivells de sobrepès i obesitat s’estenen de forma alarmant com una greu xacra mundial i més de 40 milions d’infants menors de cinc anys n’estan afectats. Cada cop més, la publicitat alimentària troba en aquest sector de la població el seu gran aliat per incrementar el seu benefici econòmic a costa de sobreestimular la compra d’aliments que poden posar en perill la seva salut en el futur. Per altra banda, tant el mateix sistema com els nostres hàbits alimentaris són responsables d’una situació que s'escapa de tota lògica i que, com a mínim des d’un punt de vista ètic, ens hauria de fer pensar: una tercera part de la producció mundial d’aliments es perd o va a parar a les escombraries. A casa nostra, segons l’Agència de Residus de Catalunya, el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars.

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

Ni galetes de dinosaure, ni ous de xocolata, ni llaminadures, ni sucs. La publicitat de dolços i begudes ensucrades té els dies comptats. El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha anunciat aquest dijous la prohibició de la publicitat dirigida al públic infantil d'aquests productes rics en sucres i greixos i que l'Organització Mundial per la Salut (OMS) considera nocius.

Els nens que viuen en zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l'aire, de soroll i de trànsit poden tenir un risc més alt de patir obesitat infantil. És la principal conclusió que s'extreu d'un estudi fet per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), que ha relacionat aquests tres factors ambientals amb un índex de massa corporal (IMC) més alt. Publicat a la revista Environment International, l'estudi ha analitzat les dades de 2.213 menors d'entre 9 i 12 anys, tots veïns de Sabadell, un 40% dels quals tenien sobrepès o obesitat.