El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits. 

En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.

Fa pocs dies Edgar Morin va fer cent anys, amb el cap tan clar com sempre. És i ha estat un dels grans sociòlegs de l’escola francesa, al costat dels ja desapareguts Jean Baudrillard i Pierre Bourdieu. En una línia semblant a la d’aquests, Morin ha estat sempre un lliurepensador –això li ve de la seva passió per la filosofia i la literatura franceses del segle XVIII–, un antifeixista i, en termes encara més generals, un antitotalitarista. Com Descares, ha estat home de dubte sistemàtic, i així ho ha reflectit en les desenes de llibres que ha escrit... fins ara. Sempre ha cregut que els problemes que sorgeixen en una societat són complexos, i ha blasmat totes les ideologies i doctrines que es tanquen dogmàticament sobre si mateixes, sense que sigui possible –inútil, de vegades– discutir-les o contradir-les.