Les autoritats tunisianes van arrestar dilluns Ayachi Zammel, un dels pocs aspirants presidencials que havien passat el filtre de la Junta Electoral. La notícia no va causar sorpresa a Tunis. Zammel és l’últim d’un total de nou aspirants a les eleccions presidencials del 6 d’octubre que han estat condemnats o arrestats durant les últimes setmanes. És evident que el president, Kaïs Saïed, que es va atorgar poders absoluts després d’un “autocop” el 2021, no vol cap rival de pes als pròxims comicis. Ara bé, per aconseguir-ho ha hagut de forçar la màquina i ha provocat un conflicte institucional que ha erosionat la seva malmesa legitimitat.

Per arribar a Talat N’Yaaqoub, una localitat enmig de les muntanyes de l’Atles, es triguen dues hores i mitja en cotxe. O més ben dit, es trigava. Ara calen entre quatre i cinc hores sota l’amenaça de noves esllavissades en els trams finals de carretera. L'ajuda governamental no va arribar al poblat de l'Idriss, als voltants d’aquesta població, fins tres dies després que el sisme assolés el Marroc, on ja s'han confirmat 2.901 morts.

La ministra d'Exteriors de Líbia, Najla al-Mangoush, ha estat destituïda i s'ha exiliat a Turquia per les protestes que s'han desencadenat arran de la reunió que va tenir amb el seu homòleg d'Israel, Eli Cohen, la setmana passada a Itàlia. La trobada va ser la primera reunió d'alt nivell entre Líbia i Israel, que mai no han mantingut relacions diplomàtiques.

La Fira Internacional del Llibre del Caire, que des de la seva primera edició, a finals dels seixanta, s’ha convertit en una de les més grans del món, és una cita anual obligada per als amants de la lectura d’Egipte i del món editorial àrab. Enguany, tot i haver generat una gran expectació, la cita s’ha vist marcada per la profunda crisi econòmica que travessa el país, que està causant una caiguda vertiginosa del poder adquisitiu. Tant és així que l’Associació d’Editorials Egípcies ha decidit anticipar-se a una possible disminució de vendes amb una mesura inèdita: permetre la compra de llibres dels seus membres a terminis, a 12 mesos i sense interessos.

Els col·legis electorals de Tunísia van registrar aquest dilluns una afluència moderada en el referéndum sobre la nova Constitució patrocinada pel president, Kaïs Saïed. Amb la majoria l'oposició havent optat per boicotejar la consulta, l'aprovació de la nova Carta Magna està garantida. Per això, l'interès de la jornada es centrava en la xifra de participació, que servirà per mesurar la popularitat de Saïd. Tot just fa any, el president va atorgar-se plens poders amenaçant així l'únic experiment democràtic sorgit de les Primaveres Àrabs. D'acord amb les dades de la Junta Electoral, van acudar a les urnes el 27,5% del cens.

La tensió pel bloqueig polític a Líbia ha esclatat als carrers de les principals ciutats del país, on els manifestants han protestat pel deteriorament de les condicions de vida i han reclamat la celebració d'eleccions. Les protestes més violentes es van produir divendres a la nit a Tubruq, ciutat a l'est del país que acull el Parlament. Els manifestants van irrompre a la seu de la cambra legislativa i van provocar incendis a l'exterior.

A mesura que van passant les hores i es van posicionant els diversos actors nacionals i internacionals, cada cop és més clar que el president tunisià Kaïs Saïed és el guanyador de la crisi constitucional que ell mateix va provocar diumenge a la nit. Saïed, un polític inclassificable elegit el 2019, va sacsejar el panorama polític del país a l'assumir tots els poders, destituir el primer ministre i congelar l'activitat del Parlament durant 30 dies en una forçada interpretació de l'article 80 de la Constitució. Aquesta provisió permet al president adoptar “mesures excepcionals” en cas d'un risc imminent per a la seguretat del país.