Dimarts a Els matins de TV3 Ariadna Oltra tenia de convidat Carlos Carrizosa, de Ciutadans, en la ronda d’entrevistes electorals. La periodista va fer una pregunta clau que, minuts més tard, revelaria alguns aspectes de les respostes del polític: “Com és que no he trobat el seu programa electoral a la web del partit? Perquè l’he buscat personalment i no l’he trobat...”, va consultar amb ingenuïtat afegida. Carrizosa ho va atribuir a un problema de temps. Més endavant, el polític, mostrant-se contrari a una possible llei d’informació de Sánchez per lluitar contra la desinformació, va aprofitar per clavar l’atzagaiada habitual contra la televisió pública. Va criticar que fessin servir el terme exiliats en els programes i informatius “cuando esto es una falsedad con el diccionario en la mano y con la ley en la mano”. Oltra, ben preparada, va llegir-li de seguida la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Carrizosa insistia: “Puigdemont no se exilió por motivos políticos. Se ha exiliado...”, i s’adona que ha ficat la pota i rectifica: “...O se ha ido, se ha fugado, se ha fugado por motivos...” i Oltra, rient, l’adverteix: “¡Ha fet servir vostè la paraula!” El caçador caçat. “No, bueno, ya... el lapsus es...”, admetia el polític. I Oltra va subratllar-li la diferència: “Em prohibeixen utilitzar-la perquè si no ens amonestaran”, i Carrizosa ho defensava com una situació lògica. Feia un moment defensava la llibertat dels mitjans però després es congratulava d’aquesta prohibició que, encara que fos en un lapsus, no l’afectava a ell.

Al llibre La pausa dels dies parles del teu vincle i opinió sobre el vi. Què hi expliques, exactament?

Comença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

“He vingut aquí a cagar-me en tot”. Juana Dolores va deixar ahir Xavier Graset mut durant l’entrevista que van fer al Més 324. L’escriptora, actriu i poeta catalana va protagonitzar una de les entrevistes més tenses i incòmodes quan va criticar de manera severa els resultats de les eleccions del passat 28-M i, específicament, la cobertura que n’ha fet TV3.

Dilluns a la nit, en el tram final del Més 324, Xavier Graset entrevistava l’escriptora i actriu Juana Dolores per la publicació del seu llibre Rèquiem català. Graset el presentava com “un artefacte polític i artístic" que, pocs segons després, tindria unes conseqüències explosives. “Què tal?”, li va demanar innocentment Graset a la convidada. “Després d’ahir, què vols que et digui? La veritat o la mentida? Estranya, per ser a la televisió pública que valida Junts i que valida Trias”. Va ser l’inici de múltiples atzagaiades contra TV3, Xavier Trias, el periodisme i el poder. Va retreure que li haguessin anul·lat una entrevista anterior, va desitjar que caiguessin meteorits sobre un parell de persones, va lamentar l’ostracisme a què l’havien condemnat els crítics, es va plànyer de l’apatia social i política i va comminar a desmuntar la catalanitat institucional orquestrada per les classes dominants. També va qüestionar Graset i el sou que cobrava: “Jo no entenc com un presentador de TV3 no els hi diu als polítics que s'espavilin, perquè és un pati d’escola! Per què no els hi dius als teus tertulians, que no sé si els esculls o te’ls imposen...?” Graset va aguantar el xàfec amb calma, va intentar debades evitar que fes servir l’insult i va procurar dialogar-hi sense mostrar neguit ni enfadar-se. “Estem sotmesos a un control...”, va argumentar el periodista. “¡Sáltatelo como yo lo estoy haciendo ahora! ¡Saltároslo! ¡No me expliques vuestra vida!” “Què més? Perquè si tot ho fem malament i tot està cagat i pixat...”, li va dir Graset. “Doncs venir aquí a cagarse en todo”, rematava l’escriptora. Amb el seu míting abrandat, Juana Dolores no només assenyalava els poders fàctics sinó que també va delatar, potser menys conscientment, la confusió i les fragilitats actuals de les esquerres. Graset li va continuar parlant del llibre. La seva aparent tranquil·litat va aïllar l’arrogància i bel·ligerància de l’escriptora deixant que aquella intervenció quedés com un acte individual i irreverent i no com la consumació d’una provocació. El presentador la va convidar, amb un somriure indulgent, a llegir un poema. Juana Dolores ho va fer amb intensitat i de manera impecable. Després d’aquella arenga, el significat del poema guanyava vigor. Graset semblava escoltar-la amb calma. El poema es va fer llarguíssim. Després, va acomiadar cordialment l’escriptora i el plató va quedar en penombra. Va ser el final d’aquella performance improvisada, valenta i disruptiva. Juana Dolores es va aixecar de la cadira, va buscar l’encaixada amb el presentador i va marxar. El periodista es va quedar sol assegut a la cadira. El final va tenir alguna cosa de poètica. Potser alguns espectadors se’n van anar a dormir pensant que l’autora havia sacsejat la seva consciència. D’altres, amb la sensació divertida d’haver vist un espectacle inaudit que no s’esperaven. Però, sens dubte, tots vam ser testimonis d’un acte promocional del llibre molt econòmic i terriblement eficaç.

El president d'Òmnium Cultural aprofita l’estiu per refugiar-se en els clàssics. “És una manera de resistir-se als imperatius de l’actualitat i prendre perspectiva respecte al present. El temps acaba fent la tria d’allò que acaba convertint-se en imprescindible”, diu. És dels que, a les xarxes, recomana lectures. Aquest any, El bell estiu de Cesare Pavese, Els estiuejants de Maksim Gorki o l’obra completa de Vicent Andrés Estellés. Però la lectura que recomana és La punyalada de Marià Vayreda (1904) en “la meravellosa edició” que n’ha fet l’Editorial Barcino: “És una novel·la muntanyenca torrencial, travessada de passions d’amor i odi salvatges i brutals fins als límits de l’humà, en una Garrotxa de carlins, trabucaires i contrabandistes. Un viatge al cor de les tenebres i un monument a la riquesa de la llengua catalana”. “Els clàssics s’han de revisar contínuament”, defensa Antich.

El 16 de juliol del 2004 s’emetia a Catalunya Ràdio l'última edició del programa El món s’acaba, que Xavier Graset va presentar cada dia de 12 a 1 del migdia durant set temporades. Dels milers de programes que va conduir, n’hi ha un que va ser especial per la persona que hi havia asseguda al públic. “Vaig conèixer l’Anna Maria perquè va venir d’oient al programa”, explica el periodista. 

Després d'onze anys i més de cinc-cents dissabtes, em fa il·lusió dirigir aquesta carta especial (a la postdata sabreu per què) a un amic periodista que se'n va de vacances content i feliç perquè acaba de rebre un premi. Es diu Xavier Graset i és una persona vitalista, culta, sentimental, divertida i noble.