Escalava patis interiors i façanes buscant una finestra oberta o una porta mal tancada. Grimpava per llocs "inversemblants". "Semblava mentida que una persona s'hi pogués enfilar", recorda l'inspector Jordi Alsina, cap de la comissaria d'Horta-Guinardó dels Mossos d'Esquadra. Un cop havia aconseguit enfilar-se fins al seu particular cim, es treia sigil·losament les sabates i trepitjava descalç el terra del pis, amb compte per mirar de no fer soroll i no despertar els propietaris. Després tot anava molt de pressa. Si res no el pertorbava, buscava joies, mòbils, diners en metàl·lic... Anava apuntant a tots els llocs amb una llanterna. Poc després, desapareixia amb el botí.

El reforç del servei d'autobusos, una presència més gran de la Guàrdia Urbana i dels Agents de Mobilitat, així com la possibilitat d'accedir al parc en bicicleta durant l'horari escolar, són les principals mesures que ha presentat l'Ajuntament de Barcelona per millorar la qualitat de vida dels veïns als voltants del Parc Güell. La primera tinenta d'alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, ha explicat que aquestes accions responen a les “propostes i demandes veïnals” davant la situació crítica que la comunitat trasllada per la massificació del seu barri.

"Això és el cul del món. Però tenim aire net, poc soroll, calma, bones vistes... És una meravella". La descripció la fan la María Dolores i el Fernando, asseguts a la terrassa del local social de la plaça Raimon Casellas, on es van reallotjar en blocs de nova construcció molts dels barraquistes que, abans dels anys 90, vivien al Carmel i a Can Baró. "Passar de la barraca al pis va ser un luxe, tot i que a alguns els va acostar acostumar-s'hi," expliquen, mentre Custodia Moreno (Granada, 1943), activista veïnal que va tenir un pes molt important en la lluita per dignificar les condicions de vida dels antics barraquistes, atén periodistes.

Efecte dòmino. És l'expressió que va fer servir la presidenta de l'associació de veïns del barri del Carmel de Barcelona, Montserrat Montero, per definir la crisi que s'està vivint aquests dies al minúscul passatge de Sigüenza. Un espai precari –un carreró estret amb blocs de fins a sis plantes, molts aixecats sobre fonaments pensats per a cases baixes, i amb un pendent pronunciat– que des del 2010 està afectat per un pla que ja definia com a "molt greus" els efectes urbanístics acumulats en aquest espai. El planejament, que implicava la demolició de 90 habitatges i vuit locals comercials per guanyar espai lliure i nous pisos de reallotjament, va quedar guardat en un calaix durant més d'una dècada, lamenten els veïns de la zona, que l'estiu de l'any passat van veure com tot es precipitava... tot i que llavors la història encara els reservava alguns girs de guió.