Barcelona
Societat 13/07/2021

Un passatge ruïnós al barri del Carmel de Barcelona

El risc d'ensorrament obliga l'Ajuntament a enderrocar tres edificis del carreró Sigüenza i desallotjar-ne tres més

4 min
Un treballador de seguretat acompanyant una veïna al passatge de Sigüenza

Barcelona"Pot passar de pressa, però no pot estacionar-se aquí al davant. L'edifici podria cedir". És l'avís del treballador de seguretat que aquest matí vigilava l'accés al passatge de Sigüenza, al barri del Carmel de Barcelona. Ahir, cap a dos quarts de sis de la tarda, les vint persones que vivien als edificis 91 i 101 d'aquest estret passatge i al número 91 del carrer Sigüenza van rebre per sorpresa la visita dels bombers i la policia: se'ls comunicava que ja no era segur estar-se a casa seva i que tenien uns pocs minuts per agafar les coses bàsiques per reallotjar-se en un altre lloc. Sense una data concreta per poder tornar a casa. El problema és que s'ha detectat perill d'ensorrament a l'edifici del número 95 del passatge i això podria afectar en cadena els blocs dels costats. Ja no és segur estar-s'hi.

El problema no és nou, sinó que va començar oficialment el 29 d'agost de l'any passat quan un dels veïns d'aquest bloc va decidir unilateralment treure un dels apuntalaments del seu pis i el veí de dalt va veure com se li enfonsava el plat de dutxa. Els bombers hi van anar i no van tenir dubtes que calia desallotjar immediatament tota la finca. Els estudis posteriors van concloure que també hi havia perill als edificis dels costats i es va optar per elevar a tres les parcel·les a expropiar i enderrocar. Però no fa ni un mes, el govern municipal va anunciar un canvi en el full de ruta per a aquest passatge: s'aturaven els enderrocs, que s'havien d'haver fet ja aquest estiu, s'apuntalaven els edificis i s'accelerava el pla urbanístic que afecta des de fa onze anys el passatge i que preveu expropiar una bona part de les 22 finques que hi ha per fer-hi habitatge públic per a reallotjaments i espais lliures.

Va ser aleshores quan els tècnics van tornar al número 95 i van constatar que el pla no serà possible perquè una de les parets de l'edifici s'havia mogut uns 30 centímetres en poc temps i no era segur permetre als veïns que hi entressin a recollir pertinences ni mantenir l'edifici dret. Es va decidir reprendre els enderrocs de les tres finques i desallotjar d'urgència els blocs que en podrien patir les conseqüències. "Desallotgem per seguretat", repetia aquest matí la regidora d'Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, davant les preguntes inquietes d'alguns dels afectats, que volien saber quan podrien tornar a casa i si els seus edificis anirien a terra o es podrien mantenir.

"Vull casa meva"

De moment, el que garanteix l'Ajuntament és que tots els afectats seran reallotjats, d'entrada en un espai d'emergència –on ahir ja es va allotjar una de les famílies afectades– i a més llarg termini en un habitatge del qual el consistori sufragarà el lloguer. Així viu des de fa un any Roberto Martín, que tenia un pis al bloc del número 95, el que es va desallotjar per perill d'ensorrament. Des de llavors s'està en un habitatge turístic adaptat com a allotjament d'emergència al barri del Poble-sec i el que vol és poder deixar enrere la provisionalitat: "Jo no vull diners, vull casa meva".

Assegura que com que el seu pis va ser declarat en ruïna l'expropiació que li pertoca és molt baixa, d'uns 39.000 euros, que no li permetrien ni fer net amb els 46.000 euros que encara li queden per pagar de la hipoteca del pis que va comprar el 2005 quan, diu, ningú el va informar del mal estat de l'edifici. Després ha anat descobrint que la finca, que havia de ser de poca altura, va anar guanyant alçades fins a arribar a set pisos. I que tot s'aguanta amb una fragilitat inquietant.

La regidora d'Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, donant explicacions a alguns dels veïns afectats aquest matí

"L'Ajuntament és responsable. Sabien en quin estat estava tot això i van deixar en un calaix el pla urbanístic que preveu els enderrocs des del 2010", recela. I al seu costat els germans José Manuel i Mariano Ezija, del número 91 del carrer Sigüenza, escolten amb sorpresa tot el procés. El seu bloc no està afectat, perquè dona a l'altra banda del passatge, però ahir va ser desallotjat per precaució, pel mal estat del número 95. Ara el consistori haurà de decidir si afecta aquest bloc o si n'hi ha prou amb un reforç que el protegeixi del que passi als edificis del darrere.

Aquesta tarda els veïns podran entrar a les cases per recollir pertinences, però ja els han avisat que se'n podran endur poques coses perquè no hi pot haver moviments. Després tapiaran les cases perquè no es repeteixi el que va passar amb els primers blocs desallotjats, que van ser saquejats. "No sé què tinc i què no tinc", lamenta Roberto Martín, que no ha pogut tornar a entrar a casa seva. Per a aquests veïns no hi ha dubtes que el que es viu aquí té a veure amb el gran esvoranc que es va obrir al barri, el 2005, però la regidora ho desvincula de les obres del metro i assenyala com a responsables de la situació les tècniques constructives dels habitatges. Molts dels blocs del passatge es van començar a executar el 1958 per mitjà d’autoconstrucció i van anar creixent en altura progressivament.

Alarcón apunta que encara no hi ha un nombre establert de veïns afectats per les expropiacions ni un preu marcat perquè deixin els pisos, però que intentaran que les compensacions econòmiques siguin "com més altes millor". I que ara el projecte dels enderrocs pendents porta l'etiqueta de màxima prioritat. S'accelera el pla pendent des del 2010.

stats