Els interessos de l'extrema dreta i del gran capital acostumen a anar de bracet. Abaixar els impostos, apujar els beneficis empresarials, privatitzar les pensions i, en definitiva, aprimar l'Estat formen part del seu ADN. Però hi ha vegades que aquests interessos xoquen, especialment quan hi ha mesures proteccionistes pel mig. És en aquest marc on s'ha d'entendre l'última gran estratègia de l'extrema dreta en l'àmbit internacional: fer assequible l'accés a l'habitatge, un dels principals problemes de la població. El president dels Estats Units, Donald Trump, obre camí amb mesures intervencionistes que declaren la guerra als grans inversors. La més cridanera: la prohibició anunciada de la compra d'habitatges unifamiliars a les grans corporacions com a mètode per aconseguir la rebaixa dels preus de llloguer. A l'estat espanyol, Vox n'és un alumne avantatjat, tot i que fins ara, ha estat la connivència amb grups que s'encarreguen de desocupar habitatges el que més ha caracteritzat l'extrema dreta espanyola. Ara, en una nova via per captar vot obrer, a Catalunya i arreu de l'Estat, Vox se suma a aquest corrent internacional, que també segueixen altres formacions integrades dins dels Patriotes per Europa, que compten a les seves files amb figures destacades de l'extrema dreta com la francesa Marine Le Pen, l'hongarès Viktor Orbán i l'italià Matteo Salvini.

Una vintena de veïns de sis blocs de pisos de Barcelona s'han plantat conjuntament contra el seu propietari, el fons d'inversió Vandor, perquè ha decidit deixar de renovar-los els contractes per convertir els seus pisos, on alguns veïns fa dècades que hi viuen, en lloguers d'habitacions. "Vandor ha comprat catorze finques amb un total de dos-cents pisos amb finalitats purament especulatives i n’està fent fora els inquilins", han explicat els veïns d'aquests blocs, juntament amb el Sindicat de Llogateres, en una roda de premsa aquest divendres davant una de les finques afectades, situada al carrer Avenir 62 de Barcelona.

La història del Juanjo Hernández és la història de la crisi immobiliària. Aquest veí de 56 anys de Ciutat Meridiana —el barri més pobre de Barcelona— ha viscut tots els capítols del drama de l'habitatge en primera persona: l'augment de preus de la bombolla, la compra d'un pis en el pitjor moment, l'esclat de la crisi del totxo el 2008, l'euríbor disparat que va fer encarir les hipoteques, la dació en pagament, els lloguers socials, l'arribada dels fons voltor i, ara, la crisi dels lloguers. I no és casualitat, ni tampoc mala sort. Des que va esclatar la crisi immobiliària de 2008, a aquest barri perifèric de Barcelona se l'anomena amb el malnom de Villa Deshaucio.

Com cada dia dels últims 45 anys, el Carles s’ha llevat a primera hora del matí per anar al Jofama, un bar familiar de la Dreta de l’Eixample amb gairebé setanta anys d’història. El va fundar el seu pare i ara el portaven ell i els seus fills. Avui, però, el Carles no ha aixecat les persianes. Fa cinc anys un fons voltor va comprar l'edifici, situat a la cantonada del carrer Girona i l'avinguda Diagonal de Barcelona i, a poc a poc, els veïns de la finca han hagut d'anar marxant: “Quan van arribar ens van dir que no havíem de preocupar-nos, que no canviarien res, però tal com anaven acabant els contractes de lloguer dels veïns, la gent havia de marxar perquè no els renovaven”, explica el Carles. El Jofama era l'únic que resistia, però finalment ha hagut d'acabar claudicant davant les exigències dels nous amos del bloc. El seu adeu suposa la desaparició del bar amb més tradició familiar de la Dreta de l'Eixample.

"Injustícia i impotència". Això és el que va sentir la Sílvia Torres, veïna de Granollers, quan va rebre un burofax d'escasses quatre línies on la propietat del pis on vivia –una filial del fons d'inversió Azora– l'informava que el seu lloguer es triplicaria, sense cap argument. Aquest divendres al matí ella mateixa explicava el seu cas a les portes de la Ciutat de la Justícia, perquè Torres no es va quedar de braços plegats i finalment ha decidit portar a judici el fons d'inversió per les clàusules abusives que havien inclòs al seu contracte de lloguer. És la primera vegada que un cas així arriba a la justícia en l'àmbit del mercat de lloguer.

"És el pis de la seva vida, ho porta molt malament", així resumeix la Meritxell a l'ARA el cas de la seva mare, la Josefa, una pensionista de 80 anys que ha de renovar el contracte del seu pis d'aquí uns mesos i el fons d'inversió que s'ha quedat l'edifici on viu pretén apujar-li el lloguer fins a un preu que ella, diu, no pot pagar. Així ho denuncia el Sindicat de Llogaters, que assegura que Lioness Inversiones –l'empresa que recentment ha adquirit l'edifici de la Casa Orsola, on viu la Josefa, i que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample Esquerre– ha demanat una pujada del 90% del preu a aquesta veïna. "La Josefa paga 450 euros per un pis de 53 m² adaptat i rep una pensió que no arriba als 500 euros mensuals. Apujant-li el lloguer a 800 euros, l'empresa d'Albert Ollé pretén infringir la llei de regulació de lloguers", asseguren des del Sindicat. Segons la seva filla, la Josefa depèn completament d'ella i de l'assistència social per viure, i porta tota la vida en aquest pis.

Fins fa 30 dies, els veïns llogaters que viuen a la Casa Orsola tenien "molt bona relació" amb la propietat de l'edifici. "Era un tracte familiar i molt cordial", assegura l'Elisenda, que fa més de 30 anys que viu a la finca, situada a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Calàbria, a l'Eixample Esquerra. Es tracta d'un edifici modernista molt conegut al barri (al segle XIX havia sigut una important fàbrica de rajoles hidràuliques) que ocupa tot un xamfrà i té dues escales: en total, 27 pisos i 4 locals comercials. Fa un mes, però, el bloc va canviar de mans i la relació amb els veïns ha fet un gir de 180 graus. Ara el propietari és el fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que de seguida va comunicar als veïns –a través d'un burofax– que no els renovarien el contracte. Lluny d'acceptar les condicions, la finca sencera s'ha organitzat per denunciar el que consideren que és una operació especulativa.