Si beus aigua calenta, portes sabatilles dins de casa o compres en supermercats asiàtics, podries ser xinès, segons internet. Potser penses "jo no soc xinès", però la teva ètnia no és el més important. Pensa en "ser xinès" més aviat com si fos una broma absurda, o com un objectiu de benestar o una expressió subtil i irònica de protesta. O tot l'anterior.

La Xina ha aprovat una llei que retallarà els drets de les minories, amb el pretext de voler defensar la cohesió social i la unitat nacional del país. A partir d'ara, les llengües minoritàries desapareixeran de l’educació, es monitoritzaran les pràctiques religioses i es fomentaran els matrimonis mixtos. L'anomenada llei per a promoure la unitat i el progrés ètnic, aprovada per l'Assemblea Popular Nacional (APN), es justifica com un suport al desenvolupament de les comunitats de les minories ètniques. Els grups pro drets humans, però, consideren que és una eina de repressió.

Fa un any Donald Trump prenia possessió com a president dels Estats Units. Un any que, en el terreny econòmic, ha estat marcat per la guerra comercial desfermada pel president estatunidenc i els seus aranzels als productes exteriors, especialment els fabricats per la Xina. El gegant asiàtic ha vist com les seves exportacions als EUA van caure el 2025, però comercialment no ha tancat un mal any: el 2025 la Xina va registrar un superàvit comercial d'1,189 bilions de dòlars (1,02 bilions d'euros), cosa que representa un increment del 19,8% respecte de la dada del 2024. És la primera vegada que el superàvit comercial del gegant asiàtic supera el bilió de dòlars.

La Xina ha condemnat sense reserves la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i ha demanat l'alliberament immediat de Nicolás Maduro. Al contrari de la Unió Europea, ha estat directa a l'acusar Donald Trump de violar el dret internacional i els principis de la Carta de les Nacions Unides. Cal veure si més enllà de les declaracions del seu president, Xi Jinping, farà algun pas més en un conflicte en què no disposa de gaire marge d'actuació.

Hans Magnus Enzensberger va proposar el 1982 una hipòtesi irònica sobre el "subdesenvolupament com a estadi superior del socialisme". Es referia al comunisme, res a veure amb la socialdemocràcia que defensa el nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani. Pocs anys després del lúcid enginy d'Enzensberger, la broma s’acabava: el 1989 queia el Mur de Berlín. Per fi els alemanys de l’est, i al darrere seu els ciutadans de totes les repúbliques soviètiques, podien escapar-se de la presó en què s’havia convertit un món comunista marcat per l’escassedat, la burocràcia, el terror, el malbaratament, la desinformació, la incapacitat d’innovar... Res no funcionava, tothom s’espiava. Era la fi d'unes societats totalitàries que, a força de terror, s'havien garantit un suport fanàtic o una lleialtat passiva. La caiguda del comunisme va semblar que era definitiva i total. Però la història mai és lineal.

Ferran Sáez Mateu no perd el temps a les xarxes socials. Es dedica a llegir i escriure, a tocar i escoltar música, i a caminar. Viu a la manera clàssica, antiga, presencial. Dorm poc, somnia despert. Ara ha escrit una novel·la inquietant amb títol d’assaig: L’altra hipòtesi (Electa). Un malson. El narrador és un home vell, de 141 anys, al qual no li queda gaire temps abans d’encarar l’estat de LFV (Límit Físic Vital), fixat als 150 anys, per després passar a ser un EPV, és a dir, una persona enquadrada en l’Estat Virtual Permanent, amb el cervell digitalitzat, sense cos biològic. Al final del segle XXII, la mort ha mort: és una categoria obsoleta.

Barcelona suma més connectivitat aèria amb la Xina. Era un dels grans objectius de l'aeroport del Prat després del sotrac de la pandèmia i una de les raons que defensa Aena, el gestor aeroportuari, per ampliar les instal·lacions. Amb la represa de rutes dels últims anys, cada vegada més passatgers volen des de Barcelona cap al gegant asiàtic i des de principi d'any gairebé s'han duplicat les xifres que registrava abans de la pandèmia. El trànsit cap a la Xina ha crescut un 64% entre el gener i l'agost respecte del mateix període de l'any passat. En només vuit mesos, l'aeroport de Barcelona ha vist passar 210.600 viatgers que venien de la Xina o hi anaven. Durant tot el 2024 es va arribar a prop de 221.000 passatgers. "És un mercat prioritari", remarca la directora del Prat, Eva Valenzuela.

Els documents oficials que publica el govern xinès solen ser repetitius i burocràtics. Però llegir-los en detall, prenent notes, ens pot fer trobar perles que ens ajuden a entendre millor la visió del món de la Xina. Fa uns dies, estava llegint el document Made in China 2025, l’estratègia sobre tecnologia més important que ha tret la Xina en les últimes dècades. Publicat el 2015, el document identificava els sectors tecnològics punters on la Xina havia d’invertir per apropar-se al nivell d’Occident. El que em va cridar l’atenció, però, va ser una frase a l’inici de l’estratègia on s’explicava quin era el “fonament” mitjançant el qual les potències modernes han arribat a ser “poders mundials”. Curiosament, aquest fonament no era la tecnologia o els exèrcits, ni les aliances o la ideologia. Per al Partit, la base per arribar a ser una superpotència és la “manufactura”.

No s'han de confondre les fotos del president xinès, Xi Jinping, amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, a la desfilada celebrada a Pequín pel Dia de la Victòria amb un nou ordre mundial. Xi no està en posició de liderar res. Però veu un buit internacional de lideratge i no deixa passar l'ocasió d'aprofitar-lo.

La Xina es consolida com la gran guanyadora de la hiperactivitat caòtica de Donald Trump. Mentre el president dels Estats Units acapara els titulars d’una reconfiguració comercial i política global accelerada per les amenaces aranzelàries i l’erosió d’aliances tradicionals, el règim de Xi Jinping s’ofereix com a garantia d’estabilitat per a una recomposició alternativa dels equilibris mundials.

Contra la voluntat expressada pels ciutadans francesos a les urnes, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va decidir no permetre la formació d'un govern del Nou Front Popular i forçar-ne un de format per una suma de forces de dreta. La justificació d'aquesta jugada dubtosament democràtica era tenir un govern estable que servís de garantia per afrontar els problemes econòmics que arrossega França. Tot un encert: un any més tard, el govern conservador francès ja ha tingut dos primers ministres: Michel Barnier, el primer, va haver de deixar el càrrec quatre mesos després d'haver-hi accedit, quan va perdre davant una doble moció de censura de l'extrema dreta i de l'esquerra, i l'actual, François Bayrou, es troba també en situació incerta, en què no es descarta haver de declarar la bancarrota de la República. Un exemple d'estabilitat i solvència, en efecte. Sembla que avui tampoc les dretes europees ja no són el que eren.

És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.

1. Sorpresa. Pedro Sánchez ha sorprès amb un gest d’envergadura –i, per tant, de risc–: el desplaçament a la Xina –via el Vietnam– per trobar-se amb el president Xi Jinping, en plena crisi per l'explosió dels deliris aranzelaris de Trump, en l'enèsima manifestació de les seves pulsions nihilistes. 

Nvidia era la gran promesa de la intel·ligència artificial generativa. Però aquest dilluns el fabricant de xips que s'estava fent cada vegada més necessari en el procés accelerat d'irrupció de la IA ha patit la pèrdua de valor en borsa en un sol dia més gran que ha afectat mai cap empresa. El terratrèmol ha sacsejat les borses nord-americanes, especialment les companyies relacionades amb la intel·ligència artificial, i tot el sector tecnològic. I l'epicentre ha estat una petita empresa xinesa anomenada DeepSeek, que no ha fet res que no haguessin fet abans Google, Meta o OpenAI, entre d'altres: desenvolupar un gran model de llenguatge (LLM) i un xatbot capaços d'interactuar amb els internautes. La diferència, però, és que ho hauria fet d'una manera més eficient, més barata... i sobretot que necessita menys xips d'alta gamma.

La cooperativa Unió Nuts ha aconseguit obrir les portes del mercat xinès després de superar amb èxit un estricte procés de control per part del gegant asiàtic. Des de fa anys, aquesta cooperativa exporta a la Xina ametlla torrada i pasta d'ametlla, que s'utilitza per abastir la indústria alimentària, però ja fa temps que intentava poder vendre també ametlla en gra, que és on hi ha el volum més gran de negoci. De fet, el mercat xinès pot absorbir 200.000 tones anuals d'ametlles, que actualment compra a Califòrnia i Austràlia.

La Xina celebra la reunió anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) que completarà la transició iniciada al Congrés del Partit Comunista d'octubre i reforçarà el poder del president, Xi Jinping, amb un govern de lleials a les principals institucions.

Control policial i vacunes per a la gent gran és la recepta de Pequín per desarmar l'onada de protestes contra les mesures covid zero i el govern de Xi Jinping. L'abundant presència de policia als carrers de les grans ciutats per intimidar els manifestants pretén apagar les protestes, mentre que amb l’anunci que s’accelerarà la vacunació de la gent gran s’intenta buscar una sortida sanitària per reduir les restriccions. A la Xina s'havia prioritzat la vacunació de la població en edat laboral, però no pas de la gent gran.

En una exhibició en tota regla del seu poder militar, la Xina segueix fent maniobres intimidatòries al voltant de Taiwan. Els exercicis militars –que són amb foc real– van començar ahir i continuen aquest divendres, tal com ja va anunciar Pequin com a resposta a la visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, a Taiwan. Les operacions s'allargaran fins diumenge i suposen un "bloqueig marítim i aeri" de Taiwan, segons ha denunciat el ministeri de Defensa de l'illa. Les operacions –que van començar precisament l'endemà de la controvertida visita a Taipei de Pelosi, que la Xina va qualificar de "traïció"– inclouen el tancament per mar i aire de sis zones al voltant de l'illa, una de les quals es troba només a uns 20 quilòmetres de la costa de Kaohsiung, la ciutat principal al sud de Taiwan.

L'exèrcit de la Xina va enviar diumenge 19 avions a la "zona d'identificació de la defensa aèria" (ADIZ, per les sigles en anglès) de Taiwan, inclosos diversos bombarders amb capacitat per portar armes nuclears, així com un avió antisubmarí, segons ha informat el ministeri de Defensa de Taiwan.