Dues preguntes per marcar el debat. ¿El sobiranisme progressista defuig debatre sobre la gestió dels fluxos migratoris i el seu impacte en la cohesió social, la disponibilitat d'habitatge o la minorització del català? O, per contra, el nacionalisme conservador el que fa és sumar-se –intencionadament o no– a la criminalització de les persones estrangeres? Formacions com Aliança Catalana o Vox pugen a les enquestes amb un discurs excloent que prioritza els catalans o els espanyols i sovint criminalitza els immigrants. Es beneficien, a més, d'altaveus tan potents com el trumpisme i tot el seu eco mediàtic. Un creixement que té les seves repercussions als territoris veïns.

Ara fa tres anys, Mónica Oltra va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del govern valencià perquè es trobava imputada en el cas que investiga el possible encobriment de l'abús a una menor tutelada, però, sobretot, perquè sentia que no comptava amb el suport del PSPV, Podem, ni tampoc dels nacionalistes de Més, la principal formació de Compromís –ella és membre d'Iniciativa–. Públicament, els valencianistes sempre han fet costat a la dirigent progressista, però des de l'entorn d'Oltra els retreuen que aquesta defensa s'ha produït "només de portes enfora". Des d'aquell 21 de juny del 2022, la distància entre l'exvicepresidenta i els seus companys de coalició no ha parat de créixer. Ha eixamplat l'escletxa el fet que durant els últims anys Més ha consolidat la seva posició de domini de Compromís. Abans, els nacionalistes compartien el poder amb una Iniciativa amb molt menys militants, però que disposava de la carta de l'atractiu electoral d'Oltra. Ara, però, fan valer que en són majoria i la millor mostra de com augmenta la trencadissa ha sigut la divisió de la coalició al Congrés. "Ella ja no se sent representada pel Compromís actual. I Iniciativa, tampoc", detallen les mateixes fonts a l'ARA. Per això, Mónica Oltra medita ara tornar a la primera línia sota el paraigua d'un altre projecte polític.

El partit Més, el sector sobiranista de dins de Compromís, ha decidit tirar pel dret i abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats i passar al grup mixt. Així ho ha confirmat el resultat de la consulta feta aquest dilluns entre el consell nacional de la formació, que ha validat l'estratègia de l'executiva valencianista que fa setmanes que reclama als seus socis fer aquest pas. El resultat de la votació ha sigut de 190 sufragis a favor (92,68%), 8 abstencions (3,9%) i 7 vots en contra (3,41%). La participació s'ha elevat fins al 88,74%.

La incomoditat que suposa per a diverses entitats compartir un acte amb una persona investigada judicialment per assetjar la seva exparella, com és el cas del reelegit president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, ha provocat la suspensió del 65è Aplec del Puig, una cita que el sobiranisme valencià celebra cada any l'últim diumenge d'octubre en la coneguda com a muntanyeta de la Patà.

Continuïtat en el full de ruta gràcies a una victòria per la mínima, però molta divisió. Aquesta és la situació del nacionalisme valencià que aquest cap de setmana ha referendat els lideratges d'Amparo Piquer, en el cas de Més –la principal formació de Compromís–, i Josep Barberà, en el d'Esquerra Republicana.

Més, el gran partit del nacionalisme valencià i principal formació de Compromís, viu mesos clau. Ha de decidir si manté l'estratègia de pactar amb formacions de l'esquerra espanyola com Sumar alhora que s'implica en la governabilitat de l'Estat o aposta per un sobiranisme que potenciï la seva marca electoral i centrar les seves reivindicacions en assolir un millor finançament autonòmic i dosis més elevades d'autogovern.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

La designació de l'expresident de les Corts Valencianes, Enric Morera, com a senador territorial de Compromís ha desfermat una crisi en la coalició valencianista que amenaça amb danyar, potser definitivament, la sempre inestable convivència entre els tres partits que la formen.

Joan Baldoví (Sueca, 1958) acaba enguany l'etapa al Congrés de Diputats que va començar el 2011. L'encara portaveu de Compromís a la cambra baixa rellevarà Mónica Oltra com a candidat a la Generalitat Valenciana.

L'últim diumenge d'octubre és el dia assenyalat al calendari per reivindicar la sobirania dels valencians i valencianes. Des de fa dècades, ciutadans de tot arreu del territori es reuneixen al Puig (Horta Nord) per celebrar la constitució del País Valencià com a poble i la seva determinació de lluitar per la permanència i la unitat. Com és habitual, han estat els partits nacionalistes valencians els que han organitzat l'esdeveniment amb les dues convocatòries habituals. La primera, la de Més Compromís, va començar a les vuit del matí a la plaça dels Furs de València, des d'on els militants del partit van iniciar la marxa a peu en direcció al Puig, on al migdia van tenir lloc els discursos i intervencions de Joan Baldoví, portaveu del grup al Congrés, Àgueda Micó, secretària general, i Isa Llobell, secretària general de Joves PV-Compromís. Precisament, va ser la secretària general qui va definir l'acte com "el tret de sortida d'una campanya electoral clau per als interessos dels valencians i les valencianes". Àgueda Micó va voler agrair als assistents el suport i la dedicació que hi proporcionen dia a dia, i no va dubtar en definir a les seves bases com "la millor garantia que Compromís lluite per guanyar en cada poble i cada ciutat d'aquest país".

El valencià Joan Baldoví (Sueca, 1958) ha explicat que de petit somiava amb ser alcalde de la seva ciutat, fita que va assolir entre els anys 2007 i 2011. Però també ha confessat que li hauria agradat ser meteoròleg. No ho va aconseguir, tot i que s'hi va acostar una mica: va treballar de professor de física fins que la política el va apartar de les aules.

El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha anunciat aquest dijous que es presentarà a les primàries de la coalició per triar el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, decisió que el converteix en el dirigent amb més opcions per substituir Mónica Oltra, que és encara la líder de la formació, però que està pendent d'un cas judicial. Segons fonts pròximes al polític de Sueca (Ribera Baixa), el seu objectiu és "liderar un nou Botànic [nom popular amb què es coneix l'actual coalició de govern], més valent en les polítiques socials i més ambiciós en la defensa dels interessos dels valencians i les valencianes".

No entrava en els pronòstics, però la dimissió del conseller d'Educació, Cultura i Esports i dirigent de Més, Vicent Marzà, ha estat el primer relleu d'un govern valencià que en les pròximes hores o dies ha d'anunciar cares noves, tal com ja fa unes jornades que reconeix el cap del Consell, Ximo Puig. La substituta de Vicent Marzà serà l'encara secretària autonòmica de Cultura i Esports, Raquel Tamarit, tal com ha aprovat Compromís en una executiva extraordinària convocada amb aquest objectiu.

El sobiranisme valencià ha defensat la necessitat d'accentuar el caràcter social del seu discurs i, especialment, l'aposta per les polítiques feministes i ecologistes. Així ho han destacat tant els representants de Més Compromís com els d'Esquerra Republicana del País Valencià en la celebració del tradicional Aplec del Puig, que cada any té lloc a l'esplanada adjacent al monestir d'aquesta localitat de l'Horta Nord i que aquest any s'ha recuperat després de la suspensió del 2020.

Acord majoritari pel que fa a les ponències estatutària i política, però divisió pel que fa a la nova denominació del partit i a la tria de la nova direcció. Aquest ha sigut el balanç del 8è congrés del Bloc Nacionalista Valencià, celebrat per delegats i no per afiliats ateses les restriccions de la pandèmia, que aquest cap de setmana ha referendat el gir de la formació cap a un ideari que potenciï el seu discurs social.