Les fotografies de la princesa Elionor en biquini i amb ulleres de sol en una platja de Montevideo, a l'Uruguai, han sortit a la llum. Les ha publicat aquest dimecres la revista Diez Minutos i mostren l'hereva al tron espanyol durant un dia de descans en una escala del vaixell escola Juan Sebastián de Elcano a Montevideo. A les imatges, que daten del 6 de març, es veu la princesa passant-s'ho bé amb uns amics en una platja propera a l'hotel on s'allotjava. Durant l'escala a l'Uruguai, Elionor va liderar el jurament de la bandera de ciutadans espanyols i va visitar un centre comercial de la capital uruguaiana, una sortida de la qual es van difondre unes fotografies que van fer enfadar la casa reial. Precisament fa uns dies, l'ambaixada espanyola a Xile va denunciar la difusió d'unes imatges de la princesa Elionor en un centre comercial de Punta Arenas.

Diuen que amb el pecat es porta la penitència. Això és el que deu pensar ara mateix Guillem d'Orange, el rei dels Països Baixos, que des del setembre devia estar aguantant la respiració fins que finalment ha passat el que més temia. Segons ha destapat el diari NRC, el monarca hauria intercedit per trobar-li una bona feina a la seva cunyada i, a sobre, aquesta feina l'hi hauria trobat a l'administració pública. Un desastre ètic en tota regla per a algú que, com bé sabem aquí gràcies a aquell mític missatge de Nadal del rei Joan Carles, ha de ser exemplar.

Fa anys que l'acte de la Pasqua Militar, l'acte de celebració castrense i que representa el tret de sortida de l'agenda institucional de Felip VI del nou curs, passa sense pena ni glòria. S'evita qualsevol polèmica i el cap de l'Estat es desfà en elogis cap als membres de les forces armades per la seva dedicació, aquesta vegada especialment per haver-se implicat en les conseqüències de la DANA al País Valencià. Ja és la segona edició en què també té part de protagonisme la princesa Elionor, la formació militar de la qual s'ha convertit en la principal carta de la monarquia per renovar la seva imatge. Així doncs, Felip VI ha esquivat el conflicte sobre la seva participació o no en els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco que arrenquen aquest dimecres, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha fet el mateix amb les reclamacions de millores salarials per part dels militars.

Amb fruïció, llegeixo en una revista esportiva “els problemes acadèmics de les filles dels reis d’Espanya”. Diu que la gran –l’hereva– té problemes físics a l’acadèmia militar: no acaba d’estar en forma. La petita, en canvi, es veu que fa botelló amb els amics. El que seria, vaja, l’actitud normal d’un adolescent obligat a estudiar una carrera que no li agrada.

Aquest dijous es produeix un estrany fenomen paranormal a la premsa espanyola i catalana. Els dos diaris monàrquics per excel·lència, l'Abc i La Vanguardia, són dels pocs que no porten a portada la fotografia en format gran de l'abraçada del rei Felip VI a la princesa Elionor amb motiu de la seva graduació a l'Acadèmia Militar de Saragossa com a alferes. La fotografia apareix gran a les portes dels diaris El País, El Mundo i La Razón. I també, per motius de proximitat geogràfica, al Heraldo de Aragón, però petita a La Vanguardia i en cap format a l'Abc. Per quin motiu passa això? Doncs és difícil de dir. Segurament opera un reflex inconscient que fa que els diaris que ja són monàrquics no hagin de justificar-se, mentre que els que tenen opinadors republicans als seus rengles, o flirtegen editorialment amb aquesta opció, ho hagin de fer per demostrar la seva adhesió al règim del 78. És especialment cridaner el tema de l'Abc, ja que obre portada amb una gran foto del dia de Pedro Sánchez amb un tema, el de la regulació dels mitjans, que no és d'actualitat sinó una aposta editorial.

El 6 d’octubre del 2010 Kevin Systrom i Mike Krieger van fundar Instagram, la que seria una de les xarxes socials més populars de la història, amb prop de 2.000 milions d’usuaris actius actualment. Gairebé catorze anys després, té un nou usuari: la casa reial espanyola. Aquest dijous la Casa del Rei ha obert el seu perfil oficial a la xarxa, l'endemà dels actes de celebració del desè aniversari del regnat de Felip VI.

Com que la visió massa propera enganya perquè impedeix la perspectiva, les comparacions amb els veïns sempre resulten molt útils per mesurar a quin nivell ens situem els uns i els altres. Això és el que s'ha fet sempre amb la monarquia espanyola, però ja se sap que les comparacions solen ser odioses. Si tradicionalment la casa borbònica no quedava en gaire bon lloc quan se la confrontava amb la resta de les seves homòlogues del Vell Continent, almenys es podia esperar que això anés canviant amb els anys. No obstant això, la realitat ha estat ben diferent i la institució encara no ha evolucionat gairebé gens. Ni amb el darrer relleu ni ara que una nova generació comença a treure el cap.

No són dies fàcils a la Zarzuela. Des que l'excunyat de la reina Letícia Jaime del Burgo va assegurar haver tingut una relació amorosa amb ella mentre ja estava casada amb el rei, la casa reial ha fet tot el possible per evitar pronunciar-se i llançar pilotes fora. I, de moment, li està funcionant: la suposada infidelitat no ha ocupat cap portada de la premsa rosa espanyola. La casa reial sembla haver trobat la manera de tapar les seves crisis i ara per ara tot apunta que no deixarà de fer-ho. És per això que, segurament, la Zarzuela ha repartit una nova tongada de fotografies d'Elionor a l'exèrcit, on podem veure la princesa d'Astúries amb els seus companys cadets a la neu. Concretament a les pistes d'Astún, situades al Pirineu aragonès.

A l’estat espanyol, una crítica pujada de to al rei o a la seva família pot sortir ben cara. En el pitjor dels casos, pot costar al seu autor una pena de presó de dos anys i deixar-lo a les portes del presidi per injúries o calúmnies a la Corona. Ho sap bé el raper Valtònyc, que no ha tornat a Espanya fins que ha prescrit la pena de tres anys i mig a la qual va ser condemnat per injúries contra el rei, enaltiment del terrorisme i amenaces en les seves cançons. O Pablo Hasél, que compleix condemna al centre penitenciari de Ponent per aquest i d’altres delictes.

La cerimònia de la jura de la Constitució per part de la princesa Elionor al Congrés de Diputats, i el seu accés a la condició d'hereva, ha transcorregut, més enllà de la incomoditat de la dreta amb el discurs de Francina Armengol, amb tota la litúrgia i el protocol que envolta la monarquia i amb mostres de fervor popular al carrer. En aquest aspecte, la Casa Reial pot estar satisfeta perquè l'operació va sortir comunicativament rodona. Tot i això, i per molt que s'intentin amagar, les absències d'aquest dimarts eren massa notòries i amb massa significat històric per ignorar-les.

L’especial informatiu de La 1 amb motiu del jurament de la Constitució de la princesa Elionor deixava estabornit a qualsevol espectador que gosés empassar-se’l sencer. Carlos Franganillo i Alejandra Herranz conduïen el programa, dinamitzant una reunió d’experts i donant pas a mitja dotzena de redactors distribuïts pels llocs de referència de la celebració. La sortida de la Zarzuela, el Congrés, el Palau Reial, la Puerta del Sol, la plaça Callao i una basílica d’Astúries per sentir repicar les campanes que culminarien la festa. L’especial tenia una careta de presentació amb fotografies de la princesa Elionor, però el que cridava l’atenció era la sintonia, un tema extret de la banda sonora de Bridgerton, la sèrie de Netflix. Per als neòfits en sèries més aviat dolentes, narra les vicissituds amoroses d’unes germanes que formen part d’una aristocràcia londinenca imaginària on la reina contribueix a moure els fils de les seves passions. És una versió de violins d’un tema de Harry Styles que transmet el romanticisme i el candor d’una faula carrinclona i inofensiva. 

De les estampes de sants vam passar als cromos de futbolistes i després van venir els pòsters de cantants, actors i actrius. Més modernament, l’estampa ha tornat a les nostres butxaques, però no dins la cartera sinó al mòbil, esclar, en forma de compte d’Instagram del personatge en qüestió. La necessitat de posseir la imatge de l’ídol no s’ha perdut sinó que s’ha transformat.

La princesa Elionor ha arribat a la majoria d’edat amb una vestimenta conservadora, austera i poc juvenil... però altament simbòlica, que d’això es tracta. I és que aquest aniversari està indefectiblement empeltat del sobrepès d’una institució que, davant de no trobar l’encaix en ple segle XXI, ha de recórrer a la litúrgia i la performativitat. La maquinària per a la supervivència monàrquica està funcionant a tot gas i avui s’ha de reconèixer que ha demostrat estar en plena forma. Elionor se’ns mostra com un àngel redemptor, amb la missió de redimir la monarquia espanyola del seu pecat original. Primer, a través del color blanc que l’allibera de la màcula dels seus ancestres i representa puresa, pulcritud i transparència. El maquillatge sobri, el pentinat senzill que deixa al descobert la cara i l’absència gairebé total de joieria destil·len innocència i l’allunyen del pecat de la cobdícia.

1. Desfici. A Madrid l’han muntat grossa amb motiu del jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor. Talls de trànsit, pantalles gegants, banderes d’Espanya i un desplegament polític i mediàtic d’excepció. Des de la distància fa molta mandra aquest desfici, amb enquestes que pretenen demostrar que les noves generacions estan entregades a la jove princesa.

Madrid s’ha convertit aquest dimarts en un escenari de conte de fades perquè una noia de 18 anys no tingués cap dubte que Espanya està amb ella i que la monarquia no corre cap perill. Cal dir que des del punt de vista escenogràfic tot ha funcionat a la perfecció. Des de primera hora del matí la policia ja vigilava el recorregut i els accessos al Congrés de Diputats, els balcons estaven guarnits amb banderes espanyoles i la gent ja començava a prendre posicions. Les teles i les ràdios martellejaven des de primera hora del matí que era una jornada històrica. Tot i això, encara hi havia, a la zona zero del sentiment monàrquic espanyol, algun despistat o despistada que preguntava a la policia què estava passant.

Per Madrid han penjat unes banderoles amb la cara de la princesa Elionor, que fa divuit anys. És una mena de campanya electoral, tot i que a ella, com a totes les testes coronades que encara queden pel món, no se l’ha de votar. L’ordenació jeràrquica espanyola, doncs, s’assembla més a un rusc d’abelles que a un conjunt d’éssers humans organitzats. “La cerimònia de jurament de la Constitució de la princesa Elionor –deia en David Miró a l’ARA– és una oportunitat d’or per reconnectar amb la societat presentant una imatge moderna aprofitant la joventut de l’hereva”.