De tenir un cotxet per a criatures totalment de franc a passar per davant dels ciutadans autòctons per rebre una atenció sanitària o una prestació social. Són els rumors que alimenten els discursos d'odi contra els migrants, que sense cap base s'escampen entre una societat que ha vist com, malgrat les millores macroeconòmiques, hi ha molta precarietat social. La degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Laura Morro, ha advertit que les professionals dels serveis socials municipals bàsics intenten desmentir que hi hagi un tracte favorable cap al veí d'origen estranger alhora que solucionen els problemes que plantegen els usuaris.

Laura Morro va prendre a l'abril el relleu a Conxita Peña com a degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, càrrec que compagina amb la feina com a responsable de treball social del Consorci Mar Parc de Salut. Afirma que s’ha proposat que societat i polítics reconeguin el valor de les professionals.

Quan es va assabentar que hi havia hagut un atropellament amb nombroses víctimes mortals i ferits a Barcelona, Laura Morro estava dinant, era a casa després de tota una jornada de feina a l'hospital. "Era just el dia que havia tornat de les vacances. Em va trucar una companya que en aquell moment era a l'Fnac de plaça Catalunya i em va dir que en passava alguna de grossa, perquè no els deixaven sortir al carrer", recorda. Ella no és ni metge ni infermera: és treballadora social sanitària a l'Hospital del Mar. "De seguida vaig pensar que portarien la majoria dels pacients al nostre hospital", diu. Va sortir de casa sense pensar-s'ho i es va plantar al seu lloc de treball, tal com van fer molts altres professionals sanitaris aquell dia. "Recordo que pels carrers no hi havia ningú, tothom es va tancar a casa, i quan vaig arribar a Urgències vaig dir: «Què puc fer?» I em van respondre: «Fes el que sàpigues»", explica.

David Rodríguez, escollit fa poc vicedegà del Col·legi de Treball Social de Catalunya, alerta de les mancances del sistema de protecció a la infància i defensa una reforma estructural de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) centrada en la prevenció, la humanització i l'escolta activa dels menors i les famílies. Actual director del centre L'Olivar per a menors víctimes de tràfic de la Fundació Idea, explica el cas d'un nen de cinc anys que li va trencar esquemes, perquè malgrat el maltractament que havia patit volia tornar a casa. “Digues al meu pare que em pegui poquet per poder tornar a casa”, recorda que li va demanar.

“De vegades arriba un usuari i descarrega la frustració amb nosaltres, cridant-nos i insultant-nos”. És només un exemple del que viuen les treballadores socials en el seu dia a dia d’atendre persones que descarreguen el sentiment de maltractament institucional en la professional que tenen al davant. També entre les professionals d’educació social es queixen que cada cop han de fer front a més amenaces, violència i intimidació. “En pocs anys hem passat de tractar amb brètols a tractar amb psicòpates”, es queixava una educadora en la concentració que es va fer a Barcelona en protesta per l’assassinat d’una col·lega a Badajoz.

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament.