"És una feina molt dura", diu Kostas Mattarellis des de dalt de la màquina de batre, gairebé cridant per sobre del soroll que fa. Mattarellis viu a Lisvori, al centre de l’illa grega de Lesbos, la terra on es produeix l’ouzo, el famós licor d’anís conegut arreu del món. El Kostas té alguns camps d’anís, propietat de la destil·leria d'Isododos Arvanitis de Plomari, i que cultiva amb l’ajuda de la seva família. "Mira –diu somrient mentre treu un grapat de llavors d’un sac ple–: "és perfecte, no està ni humit ni cremat pel sol". La majoria de les destil·leries de l’illa fan servir llavors d'anís de Lisvori i competeixen per aconseguir els camps que són considerats els millors per la seva proximitat al mar i la quantitat de sol a què estan exposats.

Les olives arbequines estan de moda. Els pagesos van vendre-les l’hivern passat a 1,2 euros el quilo, el triple de fa unes poques campanyes; el preu de l’oli verge extra s’ha quadruplicat en els últims quatre anys; els venedors catalans de plançons d’olivera s’estan quedant gairebé sense existències, i, a més, molts productors processen derivats com patés, melmelades i salses per fer encara més calaix. I ara, apareix el primer licor d’oliva.

L'augment desmesurat del preu de l'oli d'oliva –s'ha encarit tant que sovint se l'anomena or líquid– ha situat aquest producte en el top 5 dels articles més robats als supermercats espanyols, i, de fet, és el preferit pels lladres en vuit comunitats autònomes, entre les quals Catalunya. Això és el que s'extreu de la tercera edició de l'informe sobre els furts als supermercats espanyols elaborat per l'empresa STC, líder del sector de la protecció amb sistemes antifurt. Segons les dades recopilades per la companyia, els intents de furt no només han augmentat el darrer any, sinó que les previsions de les grans superfícies apunten que continuaran creixent.

Què té la ratafia que agrada tant? Fins diumenge, 13 de novembre, la resposta és a Santa Coloma de Farners, on es fa la 41a Festa de la Ratafia, organitzada per la Confraria de la Ratafia, que impulsa que la població faci begudes espirituoses a casa seva, i per això en una de les edicions va presentar un manifest de les begudes espirituoses casolanes.

Les begudes de la terra estan de moda. Creades com a digestius i remeis estomacals, els licors dels Països Catalans tenen el seu culte propi, especialment militant quan es tracta de ratafia, el destil·lat pel qual hi ha una gran afició a les comarques de Girona. Però el licor de nou verda, herbes i espècies no és l'únic: tenim begudes autòctones per recórrer el territori de banda a banda. Herbes aromàtiques, anís i fórmules centenàries que passen de generació en generació i que formen part de la cultura de cada poble. Aquests són alguns dels destil·lats més populars del país.