El Parlament Europeu ha donat llum verda a la llei ecologista més polèmica de la Unió Europea en plena onada de protestes de la pagesia, que surt al carrer en gran part contra les regulacions mediambientals impulsades per Brussel·les. L'Eurocambra ha ratificat aquest dimarts per 329 vots a favor, 275 en contra i 24 abstencions l'acord al qual va arribar amb els estats membres el novembre passat, i el bloc europeu aprovarà l'ambiciosa normativa que pretén restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE l'any 2030 i tots els ecosistemes degradats per al 2050.

El Parlament de Catalunya ha fet el primer pas per empènyer el Congrés a tipificar el crim d'ecocidi dins el Codi Penal espanyol i per incloure'l com el cinquè delicte jutjat pel Tribunal Penal Internacional. La iniciativa presentada per la CUP, que ha superat aquest dimecres el debat a la totalitat, té al darrere el suport de diverses ONG catalanes que se sumen a una campanya internacional anomenada Stop Ecocide. L'objectiu és modificar l'Estatut de Roma perquè els crims mediambientals més greus, els que causen danys molt estesos i duradors als ecosistemes, siguin jutjats al tribunal de la Haia.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, acumula cinc denúncies al Tribunal Penal Internacional de la Haia per crims contra la humanitat. Dues d'elles són per la seva política negacionista del covid, que ha deixat al país milers de morts, i les altres són per genocidi als pobles indígenes i per ecocidi. Els mateixos indígenes brasilers i una ONG austríaca van portar l'any passat al TPI denúncies paral·leles que presentaven els crims mediambientals de Bolsonaro com a crims de lesa humanitat, començant per la desforestació de l'Amazònia. La selva tropical més gran del món, i com a tal un dels principals embornals de captació de CO₂ del planeta, ha perdut 34.000 quilòmetres quadrats de vegetació en els tres primers anys de Bolsonaro (del quart encara no se'n tenen dades completes). Una superfície equivalent a tot Catalunya més la meitat de les Balears.

La Comissió Europea vol perseguir amb més contundència els crims mediambientals. La proposta de nova directiva europea presentada aquest dimecres a Brussel·les planteja la tipificació de nous crims com el comerç il·legal de fusta, l'exportació il·legal de residus o l'extracció il·legal d'aigua, per exemple, i establir sancions de manera coordinada que vagin des de multes fins a penes de presó, passant per l'exclusió de l'accés a finançament públic. En el marc del moviment global creixent que reclama la tipificació de l'ecocidi en els codis penals nacionals i fins i tot en el Tribunal Penal Internacional, la Unió Europea mou peça per intentar coordinar a nivell comunitari un enduriment de les sancions i la persecució d'aquests tipus de delictes.