DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT
Internacional 05/06/2021

Ecocidi: els crims contra la natura truquen a la porta de la Haia

Agafa força la campanya internacional perquè el TPI jutgi els pitjors atacs mediambientals

5 min
Ecocidi: els crims contra la  Natura truquen a la porta de la Haia

BarcelonaEls horrors de la Segona Guerra Mundial van engendrar un nou terme jurídic, el genocidi, que des de llavors ha quedat tatuat en l’imaginari col·lectiu com el pitjor crim possible contra la humanitat. Avui el món viu un moment semblant, en què les creixents i devastadores evidències sobre la greu destrucció causada per l’ésser humà en la natura fan emergir un altre terme que permetria jutjar els pitjors crims contra el medi ambient: l’ecocidi.

Va ser John Litch, ambaixador del petit estat de Vanuatu, una illa que va camí de desaparèixer sota el mar a causa de la crisi climàtica, qui va proposar a l’assemblea del Tribunal Penal Internacional (TPI), el desembre del 2019, “una reforma de l’Estatut de Roma [document fundacional del TPI] per criminalitzar els actes que constitueixen un ecocidi”. La proposta de Vanuatu té al darrere un potent moviment internacional impulsat el 2016 per l’activista escocesa Polly Higgins, que havia mort uns mesos abans, l’abril del 2019, víctima d’un càncer. La seva col·lega Jojo Mehta en va agafar el relleu al capdavant de Stop Ecocide, la campanya mundial que vol fer de l’ecocidi el cinquè crim susceptible de ser jutjat pel TPI, i el primer que no seria antropocèntric.

Per encàrrec de dos partits del Parlament de Suècia, l’organització ha creat un grup de juristes internacionals que el 22 de juny publicarà una definició jurídica d’ecocidi. “Perquè la definició pugui ser assumida pel TPI ha de ser un crim molt greu, perquè si és un acte fàcil de cometre els estats no el signaran”, explica per Skype des del Regne Unit Jojo Mehta. Per reformar l’Estatut de Roma cal el vot favorable de dos terços dels estats signants i després cada estat ho ha de ratificar perquè es pugui aplicar al seu territori. Mehta admet que el procés serà llarg i complicat, però cada cop hi ha més països que s’hi manifesten disposats, com França, que ja treballa per incloure l’ecocidi al seu propi sistema jurídic, però també Bèlgica, el Canadà, Finlàndia, Suècia i Luxemburg.

Malgrat la lentitud i fins i tot la inoperància demostrada fins ara per l’estructura de la Haia, Mehta defensa l’opció de portar l’ecocidi a aquest alt tribunal “perquè és un mecanisme global que accedeix directament als sistemes legislatius dels estats: si el crim és acceptat al TPI implica que els estats signants l’hauran d’incorporar als seus codis penals”.

Directius i criminals de guerra

Un altre dels motius és l’efecte “dissuassori” que tindria. “L’ecocidi és un crim majoritàriament empresarial i cap CEO voldrà seure al mateix banc dels acusats que un criminal de guerra”, apunta Mehta. El TPI, de fet, no té potestat per jutjar empreses o governs, només individus, que sovint serien directius empresarials. L’impacte també es notaria en la cobertura de les asseguradores, que no estarien tan disposades a assumir riscos ambientals que puguin comportar altes sancions penals.

Però no només es jutjaria empresaris. També membres de governs ecocides podrien passar pel TPI, abans i tot que s’aconsegueixi reformar l’Estatut de Roma per incloure-hi l’ecocidi. I és que el TPI tècnicament ja pot jutjar crims mediambientals, sempre que estiguin vinculats a contextos de guerra o tinguin efectes violents sobre les persones. El mateix TPI va publicar el 2016 una directriu que defensava posar més el focus en els crims ambientals, cosa que va donar esperança a la querella presentada dos anys abans contra el govern de Cambodja per deforestació i acaparament de terres. Però el cas encara està pendent de resposta. “La fiscal general del TPI, Fatou Bensuda, acaba el mandat aquest mes i va dir que prendria una decisió sobre el cas abans de plegar”, explica per telèfon Patrick Alley, director de Global Witness, una ONG que va aportar proves documentals per a la querella. “Acceptar el cas podria ser el llegat de Bensuda, establiria un precedent clau i seria un gran element de dissuassió per a futurs crims”, diu Alley, alhora que donaria força a la campanya pel reconeixement de l’ecocidi.

Però a la definició que busquen ara els juristes, l'ecocidi “no necessitaria incloure un perjudici als humans”, explica Atoni Pigrau, catedràtic del Centre d’Estudis Mediambientals de Tarragona (Cedat). El primer que va encunyar el terme, diu, va ser el científic Arthur Galston al principi dels 70. I el 1972 el polític suec Olof Palme ja el va esmentar en un discurs a la Conferència de Medi Ambient de l’ONU. “L’ecocidi seria la variant més greu del danys mediambientals, per l’extensió del dany i per la durada o capacitat de l’ecosistema per regenerar-se”, afegeix. Pigrau creu que “es buscarà una definició pragmàtica i és possible que s’hi inclogui certa intencionalitat, però també la negligència, com pot ser haver estalviat en mesures de seguretat que haurien evitat problemes”.

Iniciativa europea

Però molt abans que el TPI s’espera que l’ecocidi aterri als codis penals estatals, com el de França, i també a escala de la Unió Europea. “Estem intentant arribar a una directiva europea en matèria penal, basada en el crim de l’ecocidi però no necessàriament només amb aquesta gravetat, sinó que inclouria diversos tipus de crims contra el medi ambient”, explica per telèfon Fausto Pocar, líder del Grup de Treball sobre Ecocidi de l’Institut Europeu de Dret (ELI). Aquest grup de juristes es reunirà aviat amb representants de la UE per debatre la possible nova directiva. “La Comissió d’Ursula von der Leyen és molt favorable”, diu Pocar, i l’Eurocambra va aprovar fa alguns dies una resolució per reconèixer l’ecocidi, cosa que el porta a ser optimista. “És un tema urgent i no pot esperar”, diu el jurista, que creu que “és impotant tenir una legislació més global, perquè el crim d’ecocidi només seria per a uns pocs casos, els més greus”.

“Hauríem de ser conscients que ens enfrontem a un col·lapse ecològic molt fort i hauríem de revisar totes les nostres accions amb canvis radicals”, diu Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, que denuncia la “impunitat” actual de les empreses que exploten els recursos naturals ja sigui “de manera il·legal o legal, però absolutament insostenible”.

Per a Jojo Mehta, a més, una victòria de la seva campanya pel reconeixement de l’ecocidi significaria també “un canvi cultural”, perquè “quan alguna cosa passa a ser un crim es deixa clar que és moralment innacceptable”.

Què podria considerar-se un ecocidi?

Amazònia
La desforestació de l’Amazònia pot portar Bolsonaro al TPI

El gener passat un grup d’indígenes brasilers van presentar una denúncia contra el president del país, Jair Bolsonaro, al Tribunal Penal Internacional (TPI) per la seva persecució de les tribus indígenes i per la destrucció de l’Amazònia que han suposat les seves polítiques favorables a la desforestació. El president ultra, de fet, ha portat al Parlament del país una legislació que legalitza part del que es considerava fins ara desforestació il·legal. Des que Bolsonaro va arribar al poder el 2019, la desforestació de l’Amazònia ha crescut un 50% i ha arribat al seu nivell més alt des del 2008. El cas ja es podria jutjar per la derivada humana, perquè implica el desplaçament forçós i fins i tot l’assassinat d’indígenes.

Cambodja
La deforestació i l'acaparament de terres a Cambodja

Entre el 2001 i el 2019, Cambodja ha perdut 2 milions d’hectàries de bosc a mans dels “barons de la fusta”, que han provocat el desplaçament forçós de milers de persones. El TPI ha de dir encara si admet a tràmit la querella per aquest cas, que podria ser el primer que inclou crims ambientals. “És un cas clar per al TPI perquè involucra un govern autòcrata i corrupte que ha establert tot un sistema econòmic basat en la desforestació, l’acaparament de terres i la destrucció del medi, i perquè ha deixat moltes víctimes civils”, diu Patrick Alley, de Global Witness.


El cos d'un home nigerià mort al fang davant d'una columna de fum després de l'explosió d'un oleoducte de petroli
La indústria del petroli ha destruït el delta del Níger

Un exemple clar d’ecocidi seria la destrucció del delta del Níger, una de les zones més contaminades del món a causa de l’explotació petroliera. L’empresa Shell ja ha estat condemnada unes quantes vegades a pagar indemnitzacions per vessaments concrets, però “la gravetat que implica l’ecocidi ve d’una acumulació de dècades de moltes empreses petrolieres treballant a la zona que han matat tot l’ecosistema”, explica Antoni Pigrau, del Centre d’Estudis Mediambientals de Tarragona (Cedat).

Caça furtiva
La caça furtiva i l'extinció d'espècies

El tràfic il·legal d’espècies ja és un crim, regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). Però la seva persecució queda en mans dels estats, perquè no hi ha un cos internacional que garanteixi la implementació d’aquesta convenció, tal com explica Anna Mulà, de la Fundació Franz Weber, que participa com a observadora en les reunions de la CITES. Per a l’advocada, “la caça furtiva genera milers de morts animals cada any, per exemple per l’extracció de l’ivori dels ullals, i això entraria també dins la categoria d’ecocidi”, més encara quan provoca o amenaça amb l’extinció massiva d’una espècie, com és el cas de l’elefant africà, el rinoceront i el tigre.

Albatros
La contaminació per plàstics als oceans del món

La contaminació dels oceans amb plàstics mata cada any un milió d’ocells i 100.000 mamífers marins, segons dades de la Unesco. Aquesta contaminació marina ha deixat fins a 500 zones mortes als oceans que sumen 245.000 quilòmetres quadrats, una extensió similar a la de tot el Regne Unit. L’impacte és visible des del cel en la gran illa de plàstics que concentra la majoria d’aquesta brossa al nord de l’oceà Pacífic i que té una mida equivalent a dos cops la península ibèrica, però hi ha també l’impacte invisible dels microplàstics que intoxiquen la vida marina. Pel seu gran abast i durada, aquesta contaminació pot ser considerada un ecocidi.

stats