Jordi Casanovas és un autor prolífic (més de trenta obres), prou dúctil per acostar-se al teatre documental (Ruz/Bárcenas, Jauría), al drama sociohistòric (Vilafranca, Valenciana) o incidir amb bisturí en les comèdies dramàtiques com aquesta Conspiranoia, coescrita amb Marc Angelet (Lapònia, Teràpia integral), que a la fi s’inscriu dins d’un subgènere teatral que ell mateix ha conreat en diverses ocasions (Sopar amb batalla, Alguns dies d’ahir): la reunió d’una família o un grup d’amics per una qüestió anodina o fins i tot còmica com la de Conspiranoia, però que farà eixir totes les coses desagradables que uns i altres amaguen des de fa temps.

"Els terraplanistes són gent més propera del que ens pensem", diu el dramaturg i director Jordi Casanovas. Tant ell com el dramaturg Marc Angelet veien les teories de la conspiració com un fenomen aliè, sobretot dels Estats Units, però van canviar d'opinió quan una amiga seva que treballa de mestra els va explicar un problema que havia tingut a l'escola: "Es veu que una tarda, després de fer una classe sobre els planetes i l'univers amb nens de sis anys, se li va acostar una mare i li va dir: «Heu parlat de planetes, però quan parlareu de l'opció alternativa?»". Sorpresos per aquesta anècdota, els dos dramaturgs van decidir escriure plegats una comèdia sobre una colla de quatre amics que s'han d'enfrontar a les creences terraplanistes d'una de les integrants del grup. Conspiranoia, protagonitzada per Eduard Farelo, Àurea Márquez, David Vert i Mia Esteve, aterra a La Villarroel del 19 d'abril al 2 de juny després de més de quaranta funcions en diversos teatres del país. L'ha dirigit el mateix Casanovas, que aquest mes també té Jauría en cartellera al Teatre Romea.

El 2021 la vam veure convertir-se en una guia turística d'un museu aclaparada per una profunda crisi d'identitat a M'hauríeu de pagar, un paper que li va valdre el premi de la crítica a millor actriu. Poc després es va transformar en la mare desesperada d'un noi amb una malaltia mental a La dona del tercer segona. Després de dos monòlegs foscos i introspectius, Àurea Márquez (Barcelona, 1970) es vesteix de burgesa extravagant a Vent de garbí i una mica de por, un espectacle de Maria Aurèlia Capmany que dirigeix Judith Pujol a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Acompanyada d'intèrprets com Laura Aubert, David Anguera i Alba Florejachs, el muntatge és un retrat àcid i juganer de la burgesia catalana del segle passat.

Àurea Márquez s’està deixant la pell damunt l’escenari de la sala Atrium de Barcelona: després de la mentidera compulsiva que va interpretar a M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll, considerada com una de les millors obres de l'última edició del Grec, va entomar un repte encara més difícil, el monòleg de Víctor Borràs Gasch La dona del tercer segona. Després de fer-ne cinc funcions dins el mateix festival, ara hi torna per fer temporada a l'Atrium fins al 3 d’octubre. “Va ser un tour de force, perquè mentre interpretava un monòleg, n’estudiava un altre i l’assajava, i també rodava Com si fos ahir a TV3 –explica Márquez–. Ha sigut molt intens, però com que totes dues m’agradaven molt i m’hi trobava molt a gust, vaig poder fer-ho. Però si fos a fer, no ho repetiria”.