La normativa que ERC va fer servir com a moneda de canvi per aprovar els pressupostos de l'Estat, la llei de l'audiovisual, se li ha acabat girant en contra. El mes de desembre, els republicans van anunciar un pacte amb el govern espanyol per garantir la presència del català, l'euskera i el gallec a les plataformes digitals, un acord de mínims que esmenava, de fet, el que havien pactat setmanes abans. També hi havia el compromís que el PSOE no buscaria altres socis per aprovar la llei. Però és que el text final que s'ha aprovat aquest dijous tampoc ha acabat satisfent els republicans. Tot el contrari. Els vaivens en la negociació d'aquesta normativa han continuat en les últimes setmanes i la setmana passada el PSOE va introduir un canvi en la definició dels productors independents que ni ERC ni el mateix soci del govern de coalició, Unides Podem, acceptava. Tot i la pressió als socialistes perquè rectifiquessin una modificació pactada amb el PP i Ciutadans, el PSOE no s'ha mogut i els republicans han acabat votant en contra d'una normativa que havien fet servir com a condició per aprovar els comptes estatals i apuntalar la governabilitat de l'Estat. Ara la llei ha de passar pel Senat, on pot estar subjecta a canvis, tot i que ara per ara el PSOE els descarta.

El govern espanyol feia ja unes setmanes que tenia els pressupostos encarrilats, però sense un acord amb ERC per la llei de l'audiovisual el tràmit per aprovar de forma definitiva els comptes corria el risc de dilatar-se en el temps. Finalment ha estat aquest dimecres quan Esquerra ha anunciat un pacte amb el PSOE per a la normativa audiovisual, que porta al sí definitiu dels republicans als pressupostos. "ERC garanteix el català a la llei de l'audiovisual i facilita l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per donar un impuls al procés de negociació", ha defensat Esquerra en un breu primer comunicat que confirmava l'acord. Descartada l'aposta per les quotes, el pacte passa finalment per garantir la presència de les llengües cooficials a les plataformes per la via del finançament, en concret, perquè les plataformes destinin "un mínim de 15 milions" d'euros a produccions en català, euskera i gallec.

El govern espanyol i Esquerra s'endinsen en una negociació discreta per desencallar la llei de l'audiovisual abans que s'aprovin els pressupostos al Senat. Els republicans són conscients que la seva força negociadora és més alta ara que un cop els comptes hagin acabat el seu recorregut parlamentari i així ho ha verbalitzat el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián. "A ningú se li escapa", ha subratllat. Des del PSOE, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha apostat per trobar un "equilibri" entre el projecte de llei actual i les exigències d'ERC de fixar una quota del 6% de produccions en llengües cooficials per a les plataformes estrangeres.

ERC té exactament una setmana per decidir si presenta o no una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat i les posicions amb el PSOE continuen ara com ara molt allunyades, segons remarquen els republicans. Les condicions que posen damunt la taula –almenys públicament– per donar llum verda als comptes són diverses i sovint poc concretes, com és el cas dels avenços en la taula de diàleg o les garanties d'execució de les inversions previstes a Catalunya. N'hi ha d'altres, per contra, que són més clares. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha reivindicat aquest divendres una: reflectir la "protecció" del català a la nova llei de l'audiovisual espanyola, una demanda que no garanteix ara per ara l'esborrany amb què treballa la Moncloa. Malgrat deixar clar que no són qüestions "directament vinculades", el president ha demanat un "acord favorable" en aquest sentit per poder "encarar" el debat dels comptes: "És important que aquesta qüestió es desbloquegi abans de la tramitació dels pressupostos".

L’audiovisual català és una línia vermella que, com l’escola catalana, no es toca. Aquest va ser el missatge principal de l’acte organitzat aquest dimarts per Òmnium Cultural per defensar la indústria audiovisual catalana, una resposta a l’avantprojecte de llei impulsat per l’estat espanyol que, entre altres coses, no preveu un percentatge mínim de producció en català o les altres llengües cooficials per a les plataformes de streaming. “Estem davant d’un moment molt crític per al català i per això llancem un crit d’alerta màxima. Estem decidits a transformar aquest nou atac en una oportunitat”, va assegurar Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, en la seva intervenció. En un discurs combatiu, Cuixart va assenyalar que la llei audiovisual espanyola vol ser “l’estocada definitiva al català”.

Superada la controvèrsia per l’aeroport del Prat amb la paralització de la inversió, la nova llei de l’audiovisual espanyola emergeix com el nou punt de tensió entre el govern de Pedro Sánchez i la Generalitat. El conflicte està en el fet que l’executiu espanyol no preveu en la normativa una protecció específica per al català, i això ha fet saltar totes les alarmes a Catalunya. Amb aquests ingredients, ERC i Unides Podem han establert en els darrers dies diverses vies de pressió a la Moncloa perquè rectifiqui. Es va salvar la primera pilota de partit evitant que dimarts es tramités la llei al consell de ministres, però el desenllaç segueix sent incert.