Política 02/12/2021

PSOE i ERC intenten reconduir la crisi pel català a l'audiovisual

Unides Podem avisa que està més a prop del no i demana entrar en les converses

4 min
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.

MadridEl govern espanyol ha demostrat aquest dimecres que Esquerra és un aliat important al Congrés, de legislatura, perquè ha intentat refer ponts l'endemà que la relació patís una esquerda. El projecte de la llei de l'audiovisual, que exclou les plataformes radicades a l'estranger de les quotes per a produccions en llengües cooficials, va fer esclatar els republicans, que no només van advertir que no aprovarien la norma, sinó que van advertir que el seu vot als pressupostos al Senat no estava garantit. Més enllà dels comptes, era un avís a navegants pel que queda de mandat, amb altres projectes de calat que l'executiu vol tirar endavant. La reunió d'aquesta tarda per desencallar el conflicte sobre la quota pel català ha acabat sense acord, però PSOE i ERC s'han emplaçat a continuar negociant.

D'entrada, fonts de la Moncloa asseguren que els republicans han acceptat desvincular els comptes de la llei de l'audiovisual. Sobre la norma en concret, les dues formacions han acordat treballar en les esmenes durant el tràmit al Congrés per "blindar el català", afirmen fonts republicanes. No especifiquen si continua viva la fórmula de les quotes per a plataformes que no tenen la seva seu a Espanya i que havia originat el xoc. El govern espanyol defensa que la directiva europea no ho preveu i ERC escruta les escletxes que ho permetin.

La Moncloa veia en la llei de l'audiovisual una oportunitat per impulsar Espanya cap a un hub en aquesta matèria i s'ha topat amb uns socis que prioritzen aspectes que el govern, tot i considerar importants, veu secundaris. Fonts de l'executiu reiteren la seva sorpresa amb el fet que la qüestió de les llengües cooficials susciti tant interès i preocupació i no se'n dediqui a altres elements de la normativa. Però és allà on ERC havia situat la seva contrapartida per als pressupostos, encara que la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, hagi demanat aquest matí en una entrevista a Onda Cero "no barrejar una cosa amb l'altra". 

Tanmateix, la titular del ministeri que impulsa la llei i qui la va presentar en consell de ministres dimarts, Calviño, ha quedat fora de la reunió que han mantingut aquesta tarda les delegacions de PSOE i ERC. De la banda socialista n'han format part el ministre de la Presidència, Félix Bolaños; la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, i el portaveu al Congrés, Héctor Gómez.

Aquest matí Calviño ha insistit que el govern està "molt obert a dialogar amb les formacions". Amb tot, ha volgut deixar clar que "no es pot fer res que contravingui la directiva europea" quan li han preguntat si està disposada a modificar la llei de tal manera que Netflix o HBO sí que passin a estar obligades a produir un percentatge en català. "Dins d'aquest marc intentarem tenir la millor llei possible", ha afegit. Fonts del ministeri d'Economia, però, insisteixen que la normativa "no permet" aplicar quotes a les productores de fora d'Espanya, informa Núria Rius Montaner.

La negociació sobre les llengües cooficials no es limitava només a les quotes, sinó que inclou una part impositiva que podria servir per costejar, precisament, les produccions en llengües cooficials. La normativa preveu que les empreses que facturin més de 50 milions d'euros hauran de destinar un 5% dels guanys a Espanya a finançar obra europea, i això sí que afectaria les plataformes que tinguin la seu fora de l'Estat. Seria una manera d'incentivar que les plataformes s'acostin a Espanya i que, de retruc, hagin de finançar produccions en les seves llengües. La llei encara no ha estat publicada, però Calviño ha avançat que és "complexa" malgrat que l'objectiu era simplificar el règim en l'àmbit de la producció. Qui sí que se sotmet a quotes són les televisions públiques i, per exemple, RTVE ha de dedicar un 15% a obres en llengües cooficials.

Les propostes d'Unides Podem

Els obstacles a l'aprovació de la llei no arriben només des d'ERC, sinó també des del soci de govern: Unides Podem. El seu president al Congrés, Jaume Asens, ha subratllat que el seu grup està "més a prop del no que del " perquè el PSOE no ha comptat amb ells a l'hora d'abordar la llei. "Ens haurem de veure en fase d'esmenes", ha avisat des dels passadissos de la cambra baixa, després de denunciar que la vicepresidenta primera de l'executiu només ha "negociat amb un partit de l'oposició". La líder de l'espai lila al govern espanyol, Yolanda Díaz, ha confirmat que no hi ha acord a la coalició. Així, ha dit que s'està "treballant en el text" i ha confiat a "arribar a un acord perquè la llei tiri endavant.

Segons la proposta a la qual ha tingut accés l'ARA, Unides Podem reclamava un 7,5% de producció en llengües cooficials, un pèl per sobre del 6% que va pactar ERC amb el PSOE. El cap de files d'En Comú Podem a Madrid ha destacat que més enllà de la qüestió del català, la seva formació també vol incloure a la normativa la creació d'un organisme independent de regulació de la pluralitat dels mitjans i que els serveis informatius no es puguin externalitzar.

De fet, entre aquest dimarts al vespre i aquest dimecres al matí, representants d'Unides Podem han tornat a tenir converses amb el PSOE i ERC per separat, segons apunten fonts del grup lila. L'objectiu és trobar una via legal que obligui a les plataformes audiovisuals que no tenen seu l'Estat a complir amb la quota per les llengües cooficials. Les mateixes fonts admeten que la directiva europea és ambigua en aquest sentit.

La setmana passada, l'acord amb ERC que va desbloquejar els pressupostos va pivotar sobre les quotes i l'impost del 5% per finançar obra europea. Amb tot, els republicans tenien altres peticions que Unides Podem també inclou en el seu text. Una d'elles és que de l'1,5% dels ingressos anuals de les plataformes dedicat a finançar RTVE, una part també repercuteixi a les televisions autonòmiques. Això beneficiaria la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Una segona petició compartida amb la formació lila és que la supervisió de la pluralitat informativa i dels continguts audiovisuals a Catalunya no passi a ser de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), sinó que estigui "compartida i coordinada" amb els organismes que ja existeixen, com és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Segons exposa Unides Podem al document, amb l'actual text normatiu les responsabilitats del CAC "quedaran diluïdes" i demanen que es rectifiqui.

Política Quin marge hi ha per tombar els pressupostos al Senat?

El projecte de pressupostos del govern espanyol va passar el tràmit del Congrés i ara es debat al Senat. Aquesta setmana s'estan debatent les seccions en comissió i el divendres a les 12 hores del migdia acaba el termini per presentar vetos totals o parcials als comptes. El dia 9 de desembre, dijous vinent, hi ha un ple on es votaran aquestes esmenes i si se n'accepta alguna, el projecte tornarà a la cambra baixa. El Congrés té capacitat per, primer per majoria absoluta i després simple, aixecar aquests vetos i que s'aprovin definitivament.

Per tant, per tombar els pressupostos de forma definitiva caldria que s'aprovés primer un veto per majoria absoluta al Senat i després una segona vegada al Congrés, on si tothom vota igual que l'anterior vegada els vots d'ERC serien necessaris per un sol vot. Això sí, el govern encara tindria l'opció de sumar el del BNG, que es va abstenir, i salvar el match ball. Però quina és l'aritmètica al Senat? Aquí ERC, que té 14 senadors i forma grup amb EH Bildu, que en té dos més (en total 16), hauria de sumar els seus vots a tots els grups que són oposició a Sànchez: als de PP (100), Junts (5), Coalició Canària (1), Ciutadans (3), Independents que són exCs (2), Vox (3), UPN (1). Amb això sumarien 131 i es quedarien a dos vots de tenir majoria absoluta. La votació, doncs, seria molt ajustada i dependria de senadors com el de MES, el del PAR, la d'Adelante Andalucía o el de l'Agrupació Socialista de la Gomera, que han estat negociant el seu suport amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i que encara no han decidit el vot. Per tant, la possibilitat de tombar-los és políticament remota però no impossible aritmèticament.

Si el 9 de desembre se supera el tràmit, els pressupostos tornen en comissió per abordar les esmenes. La setmana del 20 de desembre se celebraria un segon ple on es debatrien i votarien les esmenes vives. Si se n'aproven, caldrà que el Congrés les ratifiqui o bé les revoqui. Si no en surt cap endavant, el recorregut parlamentari dels comptes haurà arribat a la seva fi amb la validació del Senat.

stats