Nou pas perquè Catalunya tingui un centre de desenvolupament i prototipatge de xips. El Govern ha adjudicat la redacció del projecte d’enginyeria bàsic per a la construcció d’Innofab, el projecte fruit de la col·laboració entre els governs espanyol i català, al grup IDP, integrat a Bureau Veritas, per un import de 2,6 milions d'euros. La proposta, que s’haurà de presentar al mes d'abril del 2026, serà el punt de partida per elaborar el projecte executiu de les obres i el projecte constructiu posterior, que, previsiblement, hauria d’estar adjudicat l’estiu del 2026.

Dit i gairebé fet. El govern dels EUA ha acordat entrar en el capital d'Intel amb una participació del 10%. Aquesta iniciativa, d'un nivell al sector privat no vist des de la crisi del 2008, injectarà al gegant dels xips 8.900 milions de dòlars (uns 7.600 milions d'euros), dins de l'estratègia de Donald Trump d'impulsar la indústria estatunidenca de semiconductors.

Les empreses catalanes han aconseguit 27,65 milions d'euros dels 53,2 milions dels fons de la convocatòria PERTE Xip, que finança projectes de semiconductors, segons els càlculs realitzats per ACCIÓ, l'agència per la competitivitat del departament d'Empresa i Treball. Això suposa el 52% de les subvencions que assigna el ministeri d'Indústria i Turisme per la indústria de la microelectrònica a Espanya.

El maig de 2022 es va anunciar, des de Seül, la inversió industrial més rellevant dels últims vint anys a Catalunya: una fàbrica de components per a bateries a Mont-roig del Camp. Amb 600 milions d’euros i 500 llocs de treball directes, l’empresa coreana ILJIN (ara LOTTE) hi pretenia establir la seva primera planta a Europa.

"Europa es juga la seva autonomia i prosperitat en la capacitat de dissenyar i produir xips. Fer realitat aquest projecte significa garantir que Catalunya i Espanya seran a l'avantguarda d'aquesta nova indústria estratègica". Així és com el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres l'acord per desencallar el centre Innofab, una infraestructura cientificotecnològica clau i la primera planta destinada a fabricar i provar nous prototips de microxips, que tindran segell català i vocació d'acabar-se exportant a la Xina o els Estats Units, fins ara els principals productors de semiconductors. Ara com ara no existeix cap centre d'aquestes característiques a l'Estat.

Els controls del govern de la Xina a les exportacions de materials semiconductors han incrementat els temors als països occidentals d'escassetat en la producció de xips i material òptic de defensa, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. En plena guerra comercial amb els Estats Units i la Unió Europea –centrada sobretot en el cotxe elèctric–, Pequín ha limitat per raons de "seguretat i interessos nacionals" les vendes a l'estranger de germani i gal·li, dos minerals necessaris per a la fabricació de components electrònics, per la qual cosa se n'havia duplicat el preu a Europa en l'últim any.

Estat i Generalitat crearan dos grups de treball per desencallar la planta de preproducció de xips o centre Innofab. Ho han acordat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, i la consellera d'Economia, Natàlia Mas, en una trobada aquest dilluns a Madrid, segons ha informat el departament d'Economia a través d'un comunicat. Aquest ministeri de nova creació arran de la formació de l'actual govern espanyol és qui pilota tota la qüestió vinculada al desplegament d'aquesta indústria a Espanya i, per tant, també el projecte estratègic (PERTE) dels semiconductors, on la Generalitat té dipositades moltes esperances.

Amb tota la pompositat que acompanya les visites d'estat, amb una catifa vermella, trompetistes, vint-i-una canonades i un sopar de gala, el president de l'economia més gran del món ha rebut aquest dijous a la Casa Blanca el primer ministre del país més poblat. Joe Biden i Narendra Modi s'han donat les mans i s'han tancat durant dues hores al Despatx Oval, on han anat per feina i han avançat en un ampli ventall d'acords estratègics, que definiran la relació de les dues potències durant les pròximes dècades.

Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

Fa més d'un any el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava una pluja de milions per al sector dels semiconductors: fins a 11.000 milions d'inversió pública (més tard escalarien fins als 12.250 milions). Una inversió històrica amb segell europeu, ja que penja d'un projecte estratègic (PERTE) vinculat al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus antipandèmia.

Sierra Leone, 1999. Una guerra civil assola el país mentre el Front Revolucionari Unit desplaça camperols per fer-los treballar com a pràcticament esclaus a les mines de diamants. És l’argument de la pel·lícula Diamant de sang, protagonitzada per Leonardo DiCaprio. Una història que mostra fins on pot arribar la cobdícia humana. DiCaprio acaba morint per la gran pedra rosa. Potser per haver protagonitzat aquest personatge, l’actor va decidir invertir en un negoci que, precisament, vol acabar amb l’explotació de la població africana, en molts casos nens, a les mines: els diamants sintètics.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van demanar recentment a la Comissió Europea que proposés mesures per millorar la competitivitat de la indústria a Europa, perjudicada per la Inflation Reduction Act dels EUA. Aquesta llei de l’administració Biden afavoreix els productes amb contingut local amb subsidis de 375.000 milions de dòlars a tecnologies verdes, i podria dificultar les exportacions de productes europeus com ara vehicles elèctrics. El president de França, Emmanuel Macron, s'hi va referir també en la seva recent reunió amb Biden. Els líders europeus volen una política industrial ambiciosa i reduir les dependències estratègiques. Preocupa, en particular, la dependència energètica que pot fer que la indústria europea, l’alemanya en particular, no sigui competitiva i que es relocalitzi a països on és més barata, els EUA per exemple.

L’empresa catalana Ideaded obrirà a les seves instal·lacions de Viladecans la sala blanca de semiconductors privada més gran de sud d’Europa, des d'on desenvoluparà, testejarà i produirà sèries curtes de microxips, amb una inversió de 12 milions d'euros. La companyia preveu produir entre 5 i 10 milions d'unitats diàries, i per fer-ho contractarà l'any que ve fins a 100 treballadors "altament qualificats", que seran principalment enginyers i perfils relacionats amb el desenvolupament de materials i processos per a la producció de capes fines.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

A Espanya "hi haurà més inversions importants", ha anticipat aquest dijous al matí la vicepresidenta espanyola i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una entrevista a RNE. I ha afegit que es podrien saber "avui [dijous] mateix". Dit i fet: el govern espanyol ha tancat una inversió amb el gegant tecnològic Cisco Systems en el marc del PERTE dels microxips i semiconductors, dotat amb gairebé 12.250 milions d'euros de fons públics fins al 2027.

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

És previsible que la coneguda escassetat de xips, sobretot els destinats als cotxes i als productes de gran consum, es mantingui encara uns quants mesos pels problemes logístics. Però també ho és que la demanda de xips baixarà aviat a causa de la crisi econòmica global, amb la qual cosa l'oferta actual tornarà a ser suficient.

Sota el nom de Valencia Silicon Cluster –denominació inspirada en la californiana regió de Silicon Valley, d'on han emergit les empreses tecnològiques més importants del planeta–, set multinacionals amb instal·lacions al País Valencià han forjat una aliança amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València per optar als fons del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) sobre microxips i semiconductors. Es tracta d'un sucós projecte que el consell de ministres del govern espanyol aprovarà aquest dimarts i que comptarà amb una inversió pública d'11.000 milions d'euros. Entre les empreses que formen part de l'acord, hi ha les companyies MaxLinear, Analog Devices, Ams Osram, Bosch, VLC Photonics / Hitachi i Ipronics, totes especialitzades en aquest sector econòmic on conflueixen la informàtica i l'electricitat.

Catalunya no tindrà, ara per ara, una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics, però encara té temps d’arrencar una nova campanya perquè s’hi instal·li una fàbrica de microxips o semiconductors. És el missatge que des de fa mesos impulsen els promotors de FabCat, una proposta que defensa que l’establiment d’una planta d'aquestes característiques a casa nostra no seria una quimera. "Les condicions estan més que bé. Tenim un institut de microelectrònica amb més de trenta anys d'activitat, el sincrotró, enginyers de materials, electrònics, químics... Què fem amb tota aquesta gent? Europa els necessita i ara podem atreure professionals de fora per a projectes com aquest, no que els d'aquí hagin de marxar", remarca Esteve Farrés, membre del grup i autor del manifest que planteja la viabilitat d'una d'aquestes fàbriques a Catalunya.