A la sèrie No me gusta conducir, Borja Cobeaga va mostrar el potencial còmic de Juan Diego Botto com a esquerp professor universitari que es veu obligat a treure's el carnet de conduir als 45 anys. A Los aitas, que s'estrena aquest divendres, Cobeaga el torna a recuperar per a la comèdia com un dels quatre pares a l'atur en el Bilbao de finals dels 80 que es veuen obligats a acompanyar les seves filles a Berlín per participar en un campionat de gimnàstica rítmica.

De totes les notícies, entrevistes, reportatges i articles que s'han escrit sobre el 50è aniversari del cop d'estat de Pinochet a Xile, sens dubte el més vergonyós és aquest que firmava John Müller a l'Abc i que girava completament les tornes: "Cinquanta anys del fracàs de la via xilena al socialisme d'Allende". O sigui, que l'11 de setembre del 1973 el que hi va haver no va ser un cop d'estat, sinó la constatació del fracàs del govern d'esquerres de Salvador Allende i, com a conseqüència lògica, un cop d'estat militar que va haver de posar les coses al seu lloc. Com era d'esperar, el titular va molestar especialment alguns tuitaires, com l'actor hispanoargentí Juan Diego Botto, fill d'un actor desaparegut durant la dictadura argentina. "Avui que és pública la informació sobre el cop d'estat: la campanya mediàtica, les vagues patrocinades, la desestabilització econòmica, la coordinació dels EUA..., i coneixem l'horror que va suposar la dictadura de Pinochet, aquest titular és simplement infame", va tuitejar.

L’obra i la figura de Federico García Lorca són inabastables. No hi ha gaires temporades que no se’ns proposi una revisió del seu teatre, sigui des de l’ortodòxia classicista o des de la radicalitat performativa, o intents d’aproximació a la seva ànima, a la seva personalitat.

L'actor i director Juan Diego Botto (Buenos Aires, 1975) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de teatre del ministeri de Cultura. El jurat ha valorat el seu "profund i permanent compromís amb l'escena" i la seva capacitat per "arribar al gran públic a través d'un llenguatge clar i senzill però carregat de poesia". El premi està dotat amb 30.000 euros. Botto ha participat en més de 40 llargmetratges i més de 10 obres de teatre. A més, és autor de diferents obres de teatre. Per Un trozo invisible de este mundo, cinc monòlegs sobre la immigració i l'exili que es van poder veure al Lliure, va rebre el premi Max al millor actor i al millor autor revelació. També ha publicat el llibre Invisibles.