"S'ha d'espavilar; el seu partit s'està morint". Aquest ha estat l'advertiment que, aquest dimecres, durant la sessió de control setmanal al govern, el premier Keir Starmer va etzibar a la líder conservadora britànica, Kemi Badenoch.

Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Gir encara més radical dels conservadors britànics. L'exministra de Negocis i Comerç Kemi Badenoch, de 44 anys, ha sigut elegida aquest dissabte nova líder del Partit Conservador britànic, en substitució de Rishi Sunak, després que aquest dimitís arran de la desfeta electoral del juliol. Badenoch, la primera dona negra que arriba al càrrec i la quarta, després de Margaret Thatcher, Theresa May i Liz Truss, que ho aconsegueix, té els seus orígens familiars a Nigèria. Va néixer a Londres, però es va educar fins als setze anys a Lagos. Ha fet de la guerra cultural i del combat contra la immigració dues de les banderes de la seva campanya pel lideratge. S'ha imposat al candidat finalista, Robert Jenrick, per 53.806 vots (56,5%) a 41.388 (43,5%) en decisió presa per la militància.

Rishi Sunak és la més rellevant de les moltes víctimes de la desfeta més gran que mai ha patit el Partit Conservador britànic en 190 anys d'història. No pas perquè hagi engrossit la llista dels 251 diputats que han caigut en l'escabetxina d'aquest dijous, sinó perquè ha anunciat a mig matí d'aquest divendres que dimitirà en les setmanes vinents com a líder tory. Una vegada més, com en els darrers cinc anys ha passat en quatre ocasions, els conservadors hauran de buscar líder: ja ho van haver de fer per substituir Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss.

Austeritat, Brexit, xenofòbia i populisme poden definir el període que tot just acaba de tancar el Regne Unit amb les eleccions generals celebrades aquest dijous. Entre el 6 de maig del 2010 i el 4 de juliol del 2024, època d'omnipotència conservadora a Downing Street –els primers cinc anys en coalició amb els liberaldemòcrates–, cinc premiers han entrat entre aplaudiments per la porta del número 10 i cinc n'han sortit per la mateixa gatera que acostuma a fer servir Larry, el famós gat de la residència, disposat a enfrontar-se a ratolins i guineus amb la imparcialitat i eficàcia del millor funcionari del país.

Canvi de cicle polític al Regne Unit després de catorze anys de governs conservadors. El Partit Laborista de Keir Starmer ha aconseguit una victòria rotunda en les eleccions generals d'aquest dijous. Quan encara falta saber els resultats de dos districtes, el laborisme obté 412 escons, que superen àmpliament el llindar de la majoria absoluta, que se situa en 326. El partit que des de la primavera del 2020 comanda Starmer ha donat així un tomb espectacular a les xifres de les últimes eleccions, celebrades el 2019 (202 diputats), en el pic de popularitat de Boris Johnson.

Quan falten poc menys de quaranta-vuit hores perquè els col·legis electorals s'obrin al Regne Unit, hi ha una incògnita que sembla resolta, si es té en compte la tendència de les enquestes, que és coherent amb els resultats de les eleccions municipals del 2 de maig: el laborisme que encapçala Keir Starmer guanyarà els comicis. Superada aquesta primera casella, l'interrogant de la segona és conèixer la magnitud del triomf, que serà proporcional a la de la catàstrofe que prediuen els sondejos per als conservadors. Sunak ha insistit aquest dimarts que no ha tirat la tovallola. Però tant la seva estratègia –fer campanya bàsicament en districtes on s'apunta una majoria tory per endur-se l'escó– com les seves paraules –diu que cal "evitar una supermajoria" laborista– suggereixen tot el contrari.

El diputat conservador Philip Davies, de 52 anys, des del 2005 representant del districte de Shipley, al nord d'Anglaterra, prop de Leeds, és conegut al Regne Unit per la seva afició a les apostes, pels vincles que té amb la indústria del joc i per les seves opinions extremistes. Davies, casat amb la ministra sense cartera Esther McVey, és una de les perles del partit que governa les illes Britàniques des del 2010 i que dijous vinent s'enfronta a la revàlida de les urnes amb no gaire bones perspectives, si es fa cas de les enquestes. I ell, com a mínim, en fa molt. Tant és així, que enmig de l'escàndol de les apostes sobre el dia de les eleccions, que ha afectat cinc candidats i càrrecs dels tories, a més d'un bon grapat d'oficials de policia, l'esmentat Davies destaca amb dret propi pel cinisme –o potser pragmatisme– que ha demostrat.

En plena pugna per a les eleccions del 4 de juliol, el Partit Conservador britànic s'ha quedat sense director de campanya. El responsable, Tony Lee, ha resultat esquitxat per un potencial escàndol que afecta directament el primer ministre, Rishi Sunak, ja que qüestiona la seva determinació a l'hora de combatre la corrupció. Oficialment, Lee s'ha pres una "excedència" mentre no s'aclareixen els fets. A Rishi Sunak, i a tot el Partit Conservador, la campanya se li està fent eterna. I encara falten tretze dies per a la jornada electoral.

Ningú no ha perdut el temps. La campanya electoral del Regne Unit ja estava en marxa aquest dijous, hores després que Rishi Sunak anunciés dimecres a la tarda l'avançament dels comicis. El premier acusava el líder laborista, Keir Starmer, de no tenir un pla de futur per al país mentre assegurava, en canvi, que ell sí que en té. Starmer, al seu torn, deia que ha arribat l'hora del "canvi" i d'acabar amb el "caos" de catorze anys de desgovern.

Després d'un matí ple d'especulacions i tota mena de rumors bullint a les xarxes socials i als passadissos del Palau de Westminster, amb cancel·lacions de viatges a l'estranger d'almenys dos ministres, i un cop celebrada la preceptiva reunió del govern a primera hora d'aquesta tarda de dimecres, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha comunicat als britànics l'avançament de les eleccions generals per al dijous 4 de juliol. La notícia ha agafat per sorpresa no només tota l'oposició sinó molts diputats conservadors, i aquest vespre un nombre considerable està mostrant el seu desacord amb la data triada. En qualsevol cas, ja és massa tard per a lamentacions. El Parlament es dissoldrà el 30 de maig.

Els conservadors britànics continuen en caiguda lliure en el seu camí de sortida de Downing Street després de 14 anys de govern. Aquest divendres a la tarda ha començat a emergir una uniforme tendència a la baixa amb els resultats, encara provisionals, de les eleccions celebrades dijous a Anglaterra, tant per als consells municipals com en algunes alcaldies simbòlicament claus: entre altres, Londres, Manchester, Liverpool o Birmingham-West Midlands.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, pot aconseguir un miracle polític mai vist: fer parlar l'estàtua de Winston Churchill que hi ha a Parliament Square, davant del Palau de Westminster. La raó: el fum dels cigars… i de les cigarretes, i la seva prohibició. És la generació Alfa la destinatària principal d'una la llei que vol construir a llarg termini una societat lliure del fum, almenys el del tabac. Perquè els vaporitzadors no tindrien tantes restriccions, si bé es volen fer molt menys atractius per als joves, els que més els fan servir. Aquest vespre es votarà en segona lectura, iniciant el recorregut legislatiu. Un vot que mostrarà, una vegada més, les esquerdes dins del Partit Conservador britànic.

Divendres passat, quan els pubs de tot el Regne Unit estaven plens de gent que acabava la jornada laboral i que ja només pensava en les pintes de cervesa que tenia al davant, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, va irrompre a les pantalles de televisió amb una compareixença tan extraordinària com alarmista. Amb to i posat d'estadista que en uns mesos s'enfrontarà a una dificilíssima campanya electoral, ja que té totes les enquestes en contra, Sunak va advertir sobre la radicalització de la vida política britànica, "que ha fet de la mateixa democràcia un objectiu", d'acord amb les seves paraules.

Setmana molt difícil per al primer ministre britànic. Rishi Sunak ha entomat aquest divendres al matí una doble molt mala notícia, que s'ha d'afegir a les dues també dolentes que va collir entre dimecres i dijous, quan va saber, respectivament, que la inflació continuava estancada en el 4% i que el país havia entrat en recessió en els darrers sis mesos de l'any passat.

Nova crisi al govern britànic, ara arran dels anomenats vols de la vergonya a Ruanda: la política de deportació al país centreafricà dels sol·licitants d'asil, arribats sense papers bàsicament a través del canal de la Mànega. El responsable del programa, el secretari d'estat d'Immigració, Robert Jenrick, ha dimitit aquest dimecres al vespre, pràcticament al mateix temps que el seu cap directe, el ministre de l'Interior, James Cleverly, presentava als Comuns una nova llei d'emergència amb l'objectiu de superar les traves que hi va posar el Tribunal Suprem.

¿Tret al peu o bala de plata per acabar amb les expectatives laboristes? ¿El retorn d'un gran fracassat o el d'un polític centrista i centrat, amb una agenda de contactes global infinita que pot aportar experiència i coneixement a un any de les eleccions generals? Són, a hores d'ara, dues grans incògnites en relació amb l'efecte que tindrà l'aterratge inesperat de l'exprimer ministre David Cameron a la taula del Consell de Ministres de Rishi Sunak, on aquest dimarts s'ha assegut per primer cop des que va dimitir arran de la seva derrota en el referèndum del Brexit, el juny del 2016.

Fa un any, el multimilionari Rishi Sunak, exministre del Tresor del Regne Unit, es va plantar davant de la porta del 10 de Downing Street per advertir als britànics que el país s'enfrontava a una "profunda crisi econòmica", i que la seva missió principal com a nou premier era estabilitzar la situació, afectada llavors per una inflació del 10,7%. Per fer-ho, va dir, prendria "decisions difícils". En altres termes, apujaria impostos, o no en retallaria, un anatema per a qualsevol dirigent conservador.

El laborisme és una mica més a prop de Downing Street. Així ho creuen els estrategs del partit, després que aquesta matinada s'ha confirmat un canvi de proporcions històriques en el mapa polític escocès. L'elecció parcial a la Cambra dels Comuns de la circumscripció de Rutherglen i l'oest de Hamilton, un districte relativament proper a la ciutat de Glasgow, que s'ha celebrat aquest dijous després de la destitució de la diputada Margaret Ferrier, del Partit Nacional Escocès (SNP) per haver-se saltat les normes anticovid, ha confirmat una victòria aclaparadora per al partit de Keir Starmer i d'Anas Sarwar, el líder laborista al nord de la frontera.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha tancat aquest dimecres a Manchester el congrés anual del Partit Conservador obrint, a la pràctica, una llarguíssima campanya electoral, probablement d'un any. I ho ha fet amb un doble salt mortal, presentant-se davant els delegats i, per extensió, dels electors, com el veritable canvi que necessita el país i la política britànica. Un canvi imprescindible, ha dit, després de "trenta anys d'un sistema polític que incentiva la decisió fàcil, trenta anys d'ambició retòrica que aconsegueix poc més que un titular a curt termini". "Per què? –s'ha preguntat–. Perquè el nostre sistema polític està massa centrat en l'avantatge a curt termini, no en l'èxit a llarg termini". Sunak ha fet tres grans anuncis durant l'hora de discurs: la polèmica supressió d'un tram de l'alta velocitat, la reforma de l'educació secundària i la il·legalització a llarg termini del tabac.