Després de la tan postergada renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el relleu serà progressiu a tots els estaments de l'alta judicatura. Per això, la d'aquest divendres ha estat amb tota probabilitat l'última vegada que el magistrat Jesús María Barrientos hagi proclamat l'obertura de l'any judicial com a president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Encara des de la presidència –caducada– que ostenta des del 2016, Barrientos ha demanat al nou CGPJ que no sigui "passiu davant les desqualificacions i insults personalitzats a determinats jutges i magistrats" dels qui no estan d'acord amb les seves resolucions, i ha assenyalat particularment la resta de poders de l'Estat. "Catalunya n’ha sigut una mostra eloqüent", ha afegit qui ha estat al capdavant del poder judicial a Catalunya durant els anys marcats per les causes contra l'independentisme, els indults i l'amnistia. A aquesta petició hi ha sumat un avís: "Que perdin qualsevol esperança els que fan servir la difamació o la insídia amb la pretensió d’alinear una decisió judicial als seus interessos".

L'oposició a la llei d'amnistia quan està en mans dels tribunals té noms i cognoms. Qui són els magistrats que signen les resolucions que posen traves a l'aplicació de la norma?

Si fa un parell de setmanes Felip VI i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) feien pinya amb el món judicial des de Barcelona davant les acusacions de lawfare, avui ha estat el torn del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. Ho ha fet aquest dilluns en un dur discurs contra l'amnistia en l'acte d'entrega dels despatxos judicials als 44 jutges acabats de sortir de l'Escola Judicial que es quedaran en jutjats de Catalunya.

Moviment important en la causa judicial que afecta la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, pel seu paper en l'1-O quan era consellera d'Agricultura del Govern Puigdemont. Dos dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'havien de jutjar, Jesús Maria Barrientos –que n'és el president– i Carlos Ramos, han demanat abstenir-se en el judici per desobediència la consellera. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, admeten que un dels motius és que temen que si hi participen pugui ser declarat nul.

La presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts per Catalunya, Laura Borràs, recusarà el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, on està pendent de judici per presumptament haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora de l'ens. Amb quin argument? Que ella és independentista i creu que Barrientos no és equànime davant de dirigents d'aquest espai polític. La líder de Junts s'agafa als precedents de les anteriors meses del Parlament, malgrat que l'objecte de la causa és diferent de la seva.

Tot i augurar “serioses dificultats” en les relacions amb la Generalitat per culpa del Procés, que el tenia “preocupat”, Jesús María Barrientos (Lleó, 1958) va aconseguir el gener del 2016 la majoria al Consell General del Poder Judicial per convertir-se en president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El magistrat, de perfil conservador i obertament contrari al pla de “ruptura” del Govern sorgit del 27-S, va prometre llavors actuar “sense ànim de confrontació” amb l’independentisme. Els seus col·legues del tribunal, però, l’han acabat apartant ara del judici contra l’antiga mesa del Parlament perquè, segons han admès, la seva “aparença d’imparcialitat” ha quedat en entredit.

Gir de guió, almenys temporal, en la causa contra l'anterior mesa del Parlament per haver permès el debat i votació de resolucions a favor del referèndum i en contra de la monarquia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat la recusació del president del TSJC, Jesús María Barrientos, plantejada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. Això vol dir que el tribunal aparta aquest magistrat de la causa i, automàticament, també ajorna el judici –previst inicialment per als dies 12, 13 i 15 de juliol– perquè se substitueixi Barrientos per un altre magistrat. El TSJC admet la recusació pel fet que Barrientos es va aixecar i va marxar d'un acte en què es denunciava la situació "dels presos polítics". Era el 23 de febrer del 2018 al Col·legi d'Advocats i qui parlava era el llavors president del Parlament, Roger Torrent, que està imputat en la causa. Costa esgrimia que aquesta acció denotava la seva parcialitat i el tribunal també creu que "no és un acte neutral, sinó una manifestació en forma pública i contundent del desacord amb la persona".

El català ha tornat a ser el protagonista en la compareixença del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, a la comissió de justícia del Parlament. Però no ho ha estat per la sentència del tribunal, que imposa el 25% de castellà a totes les escoles, sinó perquè el màxim responsable judicial de Catalunya ha utilitzat només el castellà en la presentació al Parlament de la memòria del 2020 i ho ha fet, paradoxalment, per lamentar que l'ús del català a l'administració de justícia és "manifestament deficitari". Barrientos ha detallat que només el 7% de les sentències dictades a Catalunya es redacten en català, una dada que ha qualificat de "certament desoladora", i també ha destacat que només en el 14% de les demandes qui les interposa marca el català com a llengua preferent per relacionar-se amb l'administració de justícia.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha reconegut i assumit les crítiques a la sentència del Procés i considera que qualsevol qüestionament a les resolucions judicials és "legítima i beneficiosa dins de determinats paràmetres".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va moure fitxa divendres en la causa oberta contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Després que el cap de l’executiu presentés una recusació contra dos dels tres magistrats que l’han de jutjar per desobediència -el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas- per manca d’imparcialitat, el tribunal ha nomenat un instructor per estudiar-ho. Fins que no es resolgui, segons va explicar en un comunicat el TSJC, els dos jutges s’apartaran temporalment de la causa. Quim Torra argumenta que els dos magistrats tenen antecedents que els impedeixen abordar el seu cas amb neutralitat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha situat la “confrontació” en el centre del rumb polític i ara també vol traslladar aquest concepte al cas que té obert al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per no retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat. Aquesta estratègia té dues dimensions: per una banda, es decanta per plantar el TSJC si no canvia la data del judici per desobediència el 25 i 26 de setembre -coincideix amb el debat de política general-; i per l’altra, ha iniciat una bateria d’accions legals que van des de demanar la nul·litat del procediment a presentar dilluns una recusació contra el president del TSJC i de la sala que l’ha de jutjar, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, que va emetre la interlocutòria per impedir l’1 d’Octubre. En total, dos dels tres magistrats que formen la sala per jutjar el president.

"Estem davant d'un cas flagrant de falta d'imparcialitat". Així s'expressa la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, per demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en el judici que se celebrarà contra Torra el 25 i 26 de setembre per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs.

Després de tres mesos de vigilància permanent dels Mossos davant dels jutjats catalans, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, ha enviat una carta als jutges degans de Catalunya per explicar-los que preveu rebaixar el dispositiu a partir del dimecres de la setmana que ve, 15 de maig. En la carta, que ha avançat 'El País' i a la qual també ha tingut accés l'ARA, Barrientos explica que "tot i que no han desaparegut les amenaces" que van motivar el dispositiu permanent, considera que es poden rebaixar les mesures per optimitzar els recursos públics.

Les paraules del fiscal del cas Trapero, Pedro Rubira, qüestionant la imparcialitat dels jutges que treballen a Catalunya van coincidir amb la reunió que cada dimarts celebra la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons fonts judicials consultades per l’ARA, des del primer moment, tots els magistrats de l’organisme van tenir clar que les manifestacions del representant de la Fiscalia de l’Audiència Nacional eren totalment improcedents, perquè qüestionaven la neutralitat i la independència dels jutges catalans. Amb la mateixa unanimitat amb què es va produïr aquest rebuig a les paraules de Rubira, es va decidir una segona cosa: si la sala acordava pronunciar-s’hi -com finalment va acabar passant-, ho faria sense la presència ni la participació del seu president, Jesús Maria Barrientos.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, optarà a una plaça per incorporar-se com a magistrat a la sala del Tribunal Suprem que jutjarà la causa del Procés. Actualment en aquesta sala de l'alt tribunal madrileny hi ha tres vacants arran de la mort de l'ex fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el nomenament del seu successor, Julián Sánchez Melgar, i la incorporació de Cándido Conde-Pumpido com a jutge del Tribunal Constitucional.

El president del Parlament, Roger Torrent, es referma en el discurs d'aquest divendres al Col·legi d'Advocats de Barcelona durant el qual va denunciar l'existència de "presos polítics" davant del ministre de Justícia, Rafael Català, en la que era la seva primera trobada institucional. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, i el fiscal en cap, Francisco Bañeres, van plantar Torrent i se'n van anar de la sala. En una publicació al seu mur de Facebook d'aquest dissabte, Torrent insisteix que com a president del Parlament havia de denunciar una situació "anòmala", com és l'existència de "diputats presos i a l'exili": "Si normalitzés aquesta anomalia, no estaria complint amb les funcions del meu càrrec".

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, espera que l'èxit que considera que ha suposat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució tingui "un efecte inoculador davant d'intents unilaterals de ruptura de la convivència com el viscut a Catalunya".

El president de l'Audiència Provincial de Lleida, Francesc Segura, s'ha mostrat partidari que el català sigui obligatori per als jutges que vulguin treballar a Catalunya, en contra del que va dir al Parlament dijous passat el seu cap, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, que va assegurar que si la llengua fos un requisit i no un mèrit per als magistrats, Catalunya es convertiria "en un desert judicial".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidirà dilluns que ve si investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació sobre les conclusions de la comissió d'estudis del procés constituent. La Fiscalia s'ha querellat contra Forcadell per desobediència i prevaricació. El Tribunal Superior de Justícia ha designat aquest dijous els magistrats que prendran la decisió.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha defensat la independència de la justícia en l'obertura del curs judicial en què, previsiblement, es jutjarà l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N: "És radicalment injust, a més de perillós socialment, difondre sospites sobre la independència dels jutges o emetre judicis interessats que facin prediccions de les seves resolucions".