Política 19/10/2016

La Fiscalia acusa Forcadell de voler "derogar deliberadament" la Constitució

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat la querella contra la presidenta del Parlament i parla d'una desobediència conscient i intencionada

Ara
3 min
Carme Forcadell, aquest dimecres al Parlament

BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya acusa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d'intentar "derogar deliberadament i obertament" la Constitució, per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. El ministeri públic ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia la querella contra Forcadell. Considera que va voler imposar "la seva voluntat" per "la força dels fets". De moment la querella només es dirigeix contra Forcadell, tot i que s'adverteix que es podria ampliar a altres membres de la cambra.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Fiscalia atribueix a Forcadell els delictes de desobediència greu i prevaricació continuada, els mateixos delictes pels quals la Fiscalia ja demana 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident Artur Mas i nou i mig per les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per la consulta del 9-N. Cap dels dos delictes implica una condemna de presó. En l'escrit es demana interrogar Forcadell, així com incorporar tota la documentació relativa a la votació del ple del Parlament.

Una desobediència "conscient i intencionada"

A diferència del que va passar el 9-N, la presidenta del Parlament va rebre una advertència explícita del Tribunal Constitucional que li recordava que tenia el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés tirar endavant la independència. La Fiscalia considera que Forcadell era "conscient" i tenia "ple coneixement" d'aquest avís, però tot i així va decidir tirar endavant la votació, "sabent" que estava desobeint el tribunal de garanties.

Segons la Fiscalia, Forcadell va actuar intentant imposar el seu "projecte polític" per "la força dels fets consumats", amb un "menyspreu" total de la Constitució del 1978 i de l'ordenament territorial que se'n deriva. A més, assegura que l'estratègia de la presidenta del Parlament de traslladar la responsabilitat al ple és només una cortina de fum, que defineix com "una camuflada retòrica al servei de l'incompliment".

"Dinamitar" el model d'estat

Durant les 30 pàgines de la querella, la Fiscalia insisteix que Forcadell era conscient que estava desobeint el Constitucional, i per això creu que autoritzant la votació va "utilitzar arbitràriament les seves potestats" com a presidenta del Parlament per adoptar "acords clarament contraris a l'ordenament jurídic" i acabar "dinamitant el sistema de d'ordenació constitucional" buscant "deliberadament i obertament la seva derogació".

La Fiscalia considera que Forcadell va acabar actuant cenyint-se únicament a la seva voluntat, que es va convertir "en font de normativitat de manera irracional". A més, apunta que l'objectiu de votar les conclusions de la Comissió era obrir un procés constituent "concretant un pla precís per la secessió".

No va fer cas de les advertències

Un dels arguments que utilitza la Fiscalia en la querella per justificar que Forcadell era conscient que estava desobeint el Constitucional són els "reiterats" advertiments que li van arribar també des del mateix Parlament. Segons la querella, Forcadell va "demanar un informe als serveis jurídics" de la cambra, que la van avisar que, abans de votar res, havia de ser conscient "del significat i les implicacions" de la interlocutòria del Constitucional.

La Fiscalia també acusa Forcadell "d'eludir les advertències" del vicepresident segon del Parlament, José Maria Espejo Saavedra; del secretari segon de la cambra, David Pérez Ibáñez, i "la sol·licitud de reconsideració" del tercer secretari, Joan Josep Nuet.

El Tribunal Superior de Justícia ha explicat que ha rebut la querella de la Fiscalia, l'ha entrat a registre i que "en els propers dies" decidirà si l'admet a tràmit i obre la investigació contra Forcadell com vol el ministeri públic.

stats