Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994) arriba al Teatre Lliure amb el violoncel penjat a l’esquena perquè aquest vespre té funció de Little women. Als matins, toca assaig. El teatre li ha donat l’excusa perfecta per endinsar-se en els Diaris d’Anaïs Nin (1903-1977). "Em va atrapar de seguida l'ús que fa del llenguatge i el compromís profund que té amb la seva obra, que és el seu diari, que és la seva vida relatada. Ella s’hi obre en canal, però fent literatura", explica. La impudícia dels diaris –que abasten quatre dècades–, les incursions en la literatura eròtica i una vida sentimental fora de norma han condicionat la recepció de l'escriptora, una de les grans influències literàries del segle XX. "Em sembla que totes les etiquetes que li posem, involuntàriament, l’encotillen. L’Anaïs diu: «Soc amoral». Es podria parlar de poliamor, però també d’una set inacabable. Tinc la sensació que està a la recerca d'alguna cosa i troba en l’art un gran bàlsam per omplir un buit", explica l’actriu.

Carlota Gurt (Barcelona, 1976) s'ha llaurat una prolífica trajectòria com a escriptora –amb títols com Cavalcarem tota la nit (Proa, 2020) i Sola (Proa, 2021)–, traductora i articulista. Ara trepitja per primera vegada un territori desconegut: els teatres. A partir de les seves experiències i d'una extensa investigació dels textos clàssics, Gurt ha confegit el monòleg Una aniquilació fallida, en què desplega troballes i reflexions sobre el desig i la libido femenina al llarg de la història. Ho fa amb humor i amb contundència, constatant la influència de la mirada masculina sobre les dones i l'impacte que té encara avui. El monòleg es podrà veure el 23 d'octubre a El Siglo Mercantic dins del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, el 7 de novembre a La Planeta de Girona dins del Temporada Alta i el 26 de novembre al CCCB dins del Festival Clàssics. En paral·lel, el text es publicarà a mitjans de novembre sota el segell d'Ara Llibres.

La 7a edició del Festival Clàssics se centrarà en el desig. Ho fa amb una imatge de genitals d’estàtues clàssiques creada per l’artista Toni Amengual. "Són penis mutilats perquè és una crítica a la cultura fal·locèntrica i que el desig es focalitzi en una sola part del cos. A la vegada, és una manera de portar el desig als nostres dies, perquè darrerament hi ha homes que manifesten que el seu desig està constantment posat en qüestió. Està bé que permetem sempre el desig?", reflexiona Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics. "Feia temps que volíem abordar el desig, perquè és el que ens mou cada matí, i l’energia que ens permet crear. Si una persona està buida de desig, probablement té una depressió. Darrerament, s’han obert molts interrogants i això ens convida a tornar a les arrels", assegura Abenoza.

El pensador nord-americà Henry David Thoreau pren el relleu de Jean-Jacques Rousseau en la segona i última lectura de textos filosòfics a la Sala La Planeta de Girona. Els dos autors, escollits a consciència pel Festival Clàssics i Temporada Alta, comparteixen, des de dos plantejaments diferents, l'elogi ferm i sincer per una vida als boscos, en estat salvatge, lluny de les normes, les lleis i els vicis congènits de la societat. Dues postures, cadascuna amb les seves raons, que posen en qüestió els principis de progrés, ordre i felicitat sobre els quals es construeix l'ideal de civilització humana, entesa (falsament) com una evolució lògica, positiva i inevitable respecte a la vida primitiva entre arbres i animals.

De la natura, vol. I, del poeta i filòsof llatí Lucreci, va ser el primer llibre que va publicar la Col·lecció Bernat Metge el 1923, un any després que Francesc Cambó i Joan Estelrich unissin forces amb intel·lectuals com Carles Riba i Pompeu Fabra amb el propòsit d'acostar els clàssics als lectors catalans. Si l'any passat La Casa dels Clàssics celebrava els cent anys d'aquesta col·lecció editorial tan emblemàtica, que ja reuneix més de 440 llibres, aquest 2024 encaren el segon centenari mirant endavant però sense oblidar els valors fundacionals. "Per a nosaltres, que ens plantegem el projecte a llarg termini, és bonic començar el segon centenari rellegint i reinterpretant el text que Lucreci va dedicar a la natura", explica Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics.

A l'altar de la impressionant catedral gòtica de Girona, amb el públic assegut als bancs de fusta de la nau, Míriam Iscla ha recitat una selecció acurada de textos filosòfics de Simone Weil. L'actriu, disposada a oficiar un ritual iniciàtic, sense ànim de sermonejar ni donar lliçons, ha encadenat les reflexions de la filòsofa una darrere l'altra trenant un discurs dens i punyent sobre l'experiència de la fe religiosa i els misteris de la naturalesa humana. Llegia una selecció de textos dispersos de l'autora, extrets d'obres com La condició obrera o La gravetat i la gràcia, que la traductora Anna Punsoda ha lligat perfectament en un monòleg únic i sense talls. La lectura comença i acaba amb dos fragments de dues cartes de Weil i, entremig, tota la resta de fragments estan inserits amb coherència de manera que tota la dissertació sembla una mateixa lletra sobre la realitat i el món místic.

Hi ha festivals que intenten fer passar bou per bèstia grossa i que amb prou feines són agregadors de propostes, més o menys oportunistes. En canvi, n’hi ha d’altres que treballen la programació amb criteri per transmetre un relat artístic i/o conceptual coherent any rere any: aquest és el cas del Clàssics, el festival d’arts contemporànies i pensament organitzat per La Casa dels Clàssics i Abacus, la cinquena edició del qual es desplega de l’11 d’octubre al 18 de desembre en diferents espais de Barcelona. La Col·lecció Bernat Metge és el pòsit i els clàssics de la literatura universal i catalana el context d’una programació que aquest any té com a eix la immortalitat, i que compta amb una vintena de propostes, entre lectures dramatitzades, concerts, espectacles escènics i una exposició, protagonitzades per Francesc Orella, Pol López, Raül Refree i Míriam Iscla, entre d’altres.

Després de disseccionar la bellesa, la ira i el món després de la pandèmia, el Festival Clàssics de Barcelona s'enfronta en la seva quarta edició a la noció d'identitat. El festival d'arts contemporànies i pensament es preguntarà sobre qui som, com ens construïm i com muta allò que ens defineix, i ho farà amb una programació de taules rodones, lectures dramatitzades, espectacles i concerts. El Clàssics –impulsat per La Casa dels Clàssics– arrencarà el 28 d'octubre amb una xerrada inaugural a càrrec de quatre persones que han qüestionat en primera persona la seva identitat: Samantha Hudson, Denise Duncan, Ahmad Jan Nawzadi i Vanesa Freixa. "Són persones que s'han replantejat la identitat de gènere, política, racialitzada i de ruralitat", explica la directora del festival, Sira Abenoza.

Durant els deu primers minuts, Abel Azcona (Madrid, 1988) ha aguantat estoicament sota la pluja torrencial que aquest dimarts a la tarda inundava Barcelona. Assegut en una cadira de fusta que li ha deixat el Museu de Cera –i on fins poc abans hi havia la figura de Joan Manuel Serrat–, Azcona s'ha mantingut immòbil enmig de la calçada mentre cotxes, motos, patinets i alguna camioneta li passaven a banda i banda. Si no fos per la pluja, que ha deixat la Rambla sense ni una ànima, l'artista s'hauria pogut confondre amb una estàtua humana fora de lloc. Amb aquesta performance, titulada La primera acción, Azcona buscava la ira dels altres i no li ha costat gaire despertar-la. Alguns conductors l'han esquivat amb cautela, però d'altres quasi ni han frenat i li han passat pel costat fent sonar la botzina.

Els músics Jordi Savall i Maria Arnal & Marcel Bagés, el poeta Enric Casasses, l’artista Abel Azcona i una vintena de fotògrafs són alguns dels participants en la tercera edició de Clàssics, el Festival d’Arts Contemporànies i Pensament organitzat per La Casa dels Clàssics. Les activitats se celebraran del 5 de novembre al 21 de desembre en diferents espais de Barcelona amb la ira com a fil conductor. “Els esclats d’ira no han parat de multiplicar-se arreu del món, i la sortida desigual de la pandèmia encara en provocarà més”, diu Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics.