Abans la nova precampanya electoral ja en marxa no ens faci oblidar del 28-M i del seu recompte de baixes, em sembla d’estricta justícia dedicar unes paraules de balanç i comiat a tres figures polítiques que han tingut, arran de les recents municipals, els últims instants de protagonisme. Em refereixo a les senyores Inés Arrimadas García, Anna Grau i Àrias, i Eva Parera i Escrichs.

Els que es van passar mesos pressionant Xavier Trias perquè tornés a la política i entomés el repte de disputar l’alcaldia de Barcelona tenen des d’ahir motius per somriure. L’exalcalde de la capital catalana va sortir finalment triomfador de la disputadíssima cursa que va lliurar fins a l’últim minut amb Jaume Collboni i Ada Colau, i recuperarà la ciutat per a Junts per Catalunya vuit anys després (quan encara era CiU). Trias va aconseguir amb 11 regidors capitalitzar el vot anti-Colau i, si no hi ha un pacte inversemblant que ara mateix no es divisa, tot i que Collboni ahir ja el va demanar, haurà d’abandonar definitivament la seva jubilació per comandar la capital catalana durant els propers quatre anys.

No és fàcil fer pronòstics del que pot passar aquesta nit a les eleccions a Barcelona, on la participació, a les 18h havia caigut 3,31 punts respecte del 2019 (per cert, podràs seguir en directe aquí l'escrutini i els resultats a Barcelona). Tampoc és fàcil fer pronòstics a Girona, Lleida o Tarragona –on tot està molt ajustat i hi ha dos o més partits amb opcions de victòria–. Menys encara al País Valencià –on un grapat de vots poden mantenir el govern d’esquerres o decantar-lo a la dreta– o a Madrid –on, tot i la victòria segura d’Isabel Díaz Ayuso, està en joc la majoria absoluta–. Tampoc en ciutats com Badalona, Manresa, Berga o Sant Cugat hi ha res decidit. Les eleccions d’aquest diumenge arriben més obertes que mai a gairebé tot arreu, i el mapa que surti de les urnes condicionarà l’horitzó polític a Catalunya –amb PSC, ERC i Junts disputant-se el poder– i a l’Estat, que a finals d’any té uns comicis clau.

Eva Parera, candidata d’aquest partit nou, Valents, que era el d’en Manuel Valls, s’ha obert un perfil a Tinder, l’app de cites, “per arribar a més votants”. Esclar, esclar. Jo aviam si me l’obro, un dia d’aquests, per arribar a més lectors. La qüestió és arribar.

Les Festes de la Mercè d'aquest any són les de la recuperació de la normalitat: les festes del retorn dels concerts massius (només ahir van passar unes 40.000 persones per l'escenari de l'avinguda Maria Cristina, on actuaven grups com La Oreja de Van Gogh) i les de la desaparició de mascaretes i les reserves prèvies per assistir als espectacles. També són les festes del retorn de clàssics com el seguici que, encapçalat per les autoritats municipals, surt de la plaça de la Mercè després de la missa i acaba a l'Ajuntament, on tots els grups polítics fan la seva valoració de l'arrencada del curs. I aquest any, esclar, tot pren ja un aire electoral.

Barcelona ha viscut aquest divendres el seu primer ple des que l'alcaldessa Ada Colau va donar el tret de sortida no oficial de la –llarguíssima– precampanya per a les municipals del 2023. Ho va fer confirmant el que tothom donava per fet: que serà de nou la candidata de Barcelona en Comú. I, per tant, la rival a batre en el que tot indica que serà una batalla aferrissada entres les tres forces d'esquerres de la ciutat: BComú, ERC i PSC. Un combat que les enquestes situen fins i tot més ajustat que el que ja es va viure el 2019, amb els dos primers partits empatats a 10 regidors i separats només per la photo finish (5.000 vots), i els socialistes com a tercera força, amb 8 regidors; i que quan falta només un any per a la cita electoral enrareix ara la relació entre els dos socis de govern i qui els ha permès aprovar els projectes més importants. Toca marcar perfil propi i fer més evidents les discrepàncies.

L'actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, optarà a un tercer mandat. Era un secret del domini públic, sobretot des que les bases dels comuns van avalar dissabte que pogués fer aquest pas i li van demanar que el fes, i ella mateixa ha confirmat avui que encapçalarà la llista de Barcelona en Comú el 2023. "Serà un honor i una alegria poder optar a un tercer mandat per consolidar un nou model de ciutat que ja es fa visible", ha defensat en una compareixença des dels jardins Pla i Armengol, acompanyada de tres membres del seu cercle més pròxim: els tinents d'alcaldia Janet Sanz, Laura Pérez i Jordi Martí. Quan falta un any per a les eleccions municipals, els comuns ja han organitzat aquest matí el que semblava el primer acte de campanya per deixar clar que, un cop més, confien en Colau com la seva millor carta a Barcelona. I que, això sí, aquest serà el seu últim mandat a l'Ajuntament. El codi ètic de la formació en permet només dos de consecutius i un d'extraordinari si hi ha un procés de validació previ.

Els incendis no s'aturen al PP, ara a Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, els populars es quedaran amb només dos diputats al Parlament. L'ex número 2 del partit Daniel Serrano –que va ser suspès de militància després d'un cas de presumpta agressió sexual pel qual està imputat– ha comunicat a la formació que agafarà l'acta de diputat que ha deixat Eva Parera –és el següent a la llista– però que es donarà de baixa del partit. Els populars, doncs, es quedaran amb només dos diputats al Parlament: Alejandro Fernández i Lorena Roldán.

En els últims anys, l’unionisme s’ha caracteritzat per proclamar la necessitat d’unir esforços sense acabar-la de concretar. El PSC mai s’hi ha posat, Manuel Valls no se’n va sortir a Barcelona, tampoc s’ha arribat a fer una llista conjunta Cs-PP i l’aparició de Vox ha acabat de dividir l’espai electoral. Però la reivindicació no ha mort i cíclicament van sorgint noves veus que hi insisteixen. Per postres, aquest any la llança un partit de nova creació, Valents, impulsat per Eva Parera, que treballa en la construcció d’una “UPN catalana”. Parera és un dels tres diputats del PP al Parlament, i això explica la indignació que ha generat dins el partit conservador.

Fa poc més d’un mes que Manuel Valls va deixar la regidoria a l’Ajuntament de Barcelona i també la formació que liderava, Barcelona pel Canvi (BpelCanvi), un partit que es va construir al voltant de la seva figura i ara es troba abocat a un futur incert. La nova líder, Eva Parera, fa temps que cuina una estratègia d’acostament al PP de cara a les municipals, que va començar amb el seu fitxatge pels conservadors a la llista de les eleccions catalanes del 14-F. Tanmateix, i malgrat la seva sintonia amb el líder del partit, Alejandro Fernández, la seva proposta d’acostament genera recels a les files populars.