A Europa fa temps que hi ha escassetat de determinats medicaments. El desabastiment a les farmàcies s'ha cronificat i cada cop són més els fàrmacs que tenen problemes de subministrament. L'últim és el cisplatí, una quimioteràpia contra diferents tipus de càncer com el testicular, d'ovari, de bufeta, de pulmó de cèl·lules no petites i de cap i coll. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha activat aquesta setmana els protocols i mecanismes a la Unió Europea (UE) per sol·licitar-ne més unitats, ja que ara mateix hi ha una "existència limitada" del medicament, i ha recomanat als professionals que restringeixin el fàrmac als casos en què “les alternatives no són adequades o la demora del tractament pot comprometre la probabilitat de curació o supervivència global”.

La taiwanesa TSMC, líder mundial en producció de microxips, ha tancat el 2022 amb excel·lents resultats. La multinacional ha vist augmentar la seva xifra de negoci un 42,6% en l'últim exercici i esquiva amb nota la desacceleració del sector.

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

És sense cap mena de dubte la tapa estrella de restaurants i bars d’aquest país. Però el preu desorbitat de l’oli de gira-sol i, de retruc, el d’oliva, sumat a les dificultats per trobar-ne, l’estan posant en perill. Parlem de les patates braves.

Trobar en una botiga una PlayStation 5 és, ara mateix, una tasca impossible. La videoconsola estrella de la marca japonesa Sony porta mesos esgotada pràcticament a tot arreu -també en plataformes d’e-commerce, com Amazon- i s’ha convertit en el símbol del desabastiment que afecta les cadenes de producció mundials. L’escassedat d’aquest producte és un clàssic de Nadal, ja que és un regal molt popular, però normalment es produïa pocs dies abans de les festes. En canvi, aquest any, abans de l’estiu ja en faltaven.

El nivell d’existències de mercaderies en el sector de la venda de l’automoció i motocicletes i de la reparació de vehicles a motor va caure un 15,6% el tercer trimestre de l’any, i es va convertir així en el sector més afectat per la falta de xips i la crisi d’abastiments, segons les dades publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons l’INE, el mes de juny va ser el pitjor per al sector del motor, amb un descens de les existències del 18,9%, seguit del mes de juliol, amb una caiguda del 17,3%. A l’agost i al setembre va continuar el descens, però va ser lleugerament inferior, del 14,9% i el 14,4%, respectivament.

La inflació arriba al supermercat de maneres imperceptibles per als clients. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat que alguns fabricants estan reduint el contingut dels seus envasos entre un 5% i un 10%, oferint menys quantitat de producte pel mateix preu. També es coneixen casos en què hi ha una rebaixa del preu, però que no es correspon a la reducció de la quantitat del producte. Aquest fenomen es coneix com a reduflació, un mot creat a partir de les paraules reducció i inflació, i que és una adaptació del terme anglès shrinkflation. 

Quatre són les crisis d'abastiment que la indústria està vivint actualment i que estan provocant problemes de subministrament que encara es poden allargar uns quants mesos. Un fet que podria comportar que alguns dels preuats objectes i regals de Nadal no arribin a temps. La sortida de la pandèmia ha deixat uns colls d’ampolla en les cadenes globals que s'han traduït en una pujada dels preus energètics, un encariment i escassetat de primeries matèries, la falta de xips i semiconductors i problemes de transport i logística, amb un encariment important dels nòlits i un allargament dels terminis a l'hora d'entregar les mercaderies.

Diu la teoria del caos que petits incidents poden alterar a llarg termini una seqüència d'esdeveniments de gran magnitud. En un món tan globalitzat com el del segle XXI, i amb una concentració tan elevada de la producció industrial en una part molt concreta del planeta, l'efecte papallona ha quedat més que evidenciat. L'escassetat de productes, els preus disparats i els temps d'espera que no paren de créixer són problemes comuns en diversos punts del planeta, tot i que amb afectacions diferents en funció del sector.

“Hi ha una mica d’alarmisme”. Així descriu la campanya de Nadal Àlex Goñi, president de la sectorial de comerç de Pimec, la patronal catalana que agrupa petites i mitjanes empreses. El comerç inicia d'aquí pocs dies el mes i mig de més intensitat del calendari –primer amb el Black Friday i després amb la cursa de fons que passa pel pont de la Puríssima fins a arribar a Nadal i Reis– amb dubtes i rumors sobre el fort encariment dels productes i sobre desabastiments.

¿Hi haurà prestatgeries buides, aquest Nadal? ¿Faltaran productes, aquest Black Friday? Fa setmanes que hi ha desabastiment de molts productes i serveis, tant per problemes logístics i de distribució com, també, de producció. A això s'hi suma la crisi energètica, que està fent pujar els preus de fabricació, en un fenomen que complica el final d'any del comerç. En aquest dossier us expliquem les claus del que està passant i de què pot passar els pròxims mesos.

La crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19 tindrà “uns efectes sobre la desigualtat molt molt importants”, segons ha alertat Pol Antràs, economista i catedràtic de Harvard. Especialista en comerç internacional, Antràs ha assegurat que la crisi és preocupant perquè “molts en sortiran amb una pèrdua de renda molt important”. Això provocarà una successió d’esdeveniments indesitjables, ha avisat: primer un augment del populisme i, posteriorment, més pressió contra el comerç internacional i la globalització. Així ho ha explicat durant una conferència que ha impartit telemàticament durant la inauguració de la jornada anual del Col·legi dels Economistes de Catalunya.

Arran de la guerra del Yom Kipur, conflicte àrabo-israelià de 1973, l’OPEP reduí la seva oferta i embargà països proisraelians. Esclatà la primera crisi del petroli. El preu es quadruplicà. Holanda quedà molt afectada, i respongué amb restriccions i alces de preus. I s’expandí l’ús de les bicicletes. Altres països del nord i centre europeus també van traslladar cost a preus. A Espanya, tanmateix, el trasllat de costos a preus fou més minso, i la reacció tardofranquista a la crisi prioritzà una reducció d’impostos al petroli. Les bicicletes eren per als holandesos.

En alguns supermercats del Regne Unit han començat a omplir els prestatges amb fotos d’aliments, en lloc de posar-hi aliments, pels problemes que estan tenint amb l’abastiment de productes. És una manera d’evitar l’impacte visual que generen els prestatges buits. Pel mal que fa als establiments i el que psicològicament pot fer a la clientela. Però l’impacte visual continua sent brutal. En un món cada vegada més fake només faltava que t’acostis a buscar uns espàrrecs i vegis que, en realitat, són fotos d’espàrrecs. El que no entenc és que ara que han començat a treure les persones que et cobraven a la caixa i han posat màquines a tot arreu, per estalviar-se les persones però no les cues, no hagin col·locat també fotos de cartró que representin les persones a mida real. Per no trobar-les a faltar i per deixar de tenir la sensació que som dins una enorme màquina de vending comprant tot el que necessitem per a la setmana. I tot el que no necessitem. Trobo que protestem poc per haver de parlar amb tantes màquines i amb els inferns que ens imposen sense alternativa. O soc jo que vaig en contra d’aquest progrés deshumanitzat. No m’agraden els robots. Només la rentadora. I encara no he arribat a posar-m’hi al davant per mirar les voltes que fa. 

Quan la tardor del 1973 i l’hivern del 1974 l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) va adonar-se del grau de dependència del petroli que tenien els països més desenvolupats del món, va passar d’una política d’embargaments selectius a una de reducció d’oferta i d’increment de preus. Es van multiplicar per quatre en pocs mesos. En aquests moments estem vivint el mateix amb els països exportadors de gas natural. Els detonants són diferents, però els efectes són els mateixos. Uns països que concentren la producció i exportació d’una font d’energia estratègica estan aprofitant al màxim la seva capacitat negociadora. Ara, diem que no és més que un conflicte geopolític. Bé, exactament com va passar amb la primera crisi del petroli, que no era més que un conflicte geopolític (l’anomenada guerra del Yom Kippur). Estem vivint la primera crisi del gas natural.

El govern francès pagarà 100 euros a tots els ciutadans que cobrin menys de 2.000 euros nets al mes –el salari mitjà a França– com a compensació per l’alça dels preus.

Durant el període previ a la crisi mundial del 2008, unes quantes veus profètiques ens van advertir d’una inestabilitat sistèmica que podria arribar a ser catastròfica. En un famós discurs del 2005, Raghuram G. Rajan va avisar explícitament que, tot i que els canvis estructurals i tecnològics apuntaven que, en teoria, el sistema financer diversificava els riscos més que mai, a la pràctica potser els estava concentrant. Aleshores es van riure de Rajan; Larry Summers, exsecretari del Tresor dels Estats Units, no va ser l'únic que el va qualificar de luddita (per les bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, volien impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria).

Coincidint amb el mes en què el sector de l'oci nocturn ha tornat a obrir les portes a Catalunya i més comunitats com les Balears després de més d'un any i mig de sequera per les restriccions del covid, la ginebra novaiorquesa Seagram's ha trencat estoc a Espanya. Segons ha pogut saber l'ARA, el motiu no ha sigut la forta demanda per l'obertura de pubs i discoteques, sinó els problemes de subministrament que experimenta la indústria a escala mundial i que aquest sector tampoc ha pogut esquivar. "Estem tenint dificultats de transport, com la majoria de companyies", concreten portaveus de la multinacional a Espanya, que apunten que a mesura que va arribant estoc es va distribuint. Els portaveus no han sabut concretar quin retard hi ha. Sigui com sigui, diversos locals nocturns consultats per l'ARA han confirmat que la ginebra hi arriba amb comptagotes i fins i tot costa trobar-la als supermercats com l’Esclat on ja hi ha cartells que indiquen que és un “producte pendent d’arribar”.