<![CDATA[Ara.cat - cas Tándem]]> 10 <![CDATA[L'Audiència Nacional condemna l'excomissari Villarejo a 19 anys de presó]]>

L'Audiència Nacional ha condemnat a un total de 19 anys de presó l'excomissari José Manuel Villarejo per tres de les peces separades de l'anomenat cas Tàndem, en què es jutgen diversos encàrrecs d'espionatge que va fer a través de la seva empresa Cenyt. En concret, se'l condemna per revelació de secrets d'empresa en la peça Iron i de particulars en la peça Land, a més de falsedat documental. En canvi, queda absolt d'una tercera peça, anomenada Pintor.

]]> <![CDATA[11-M, 17-A i la democràcia plena]]> Dèiem ahir que un document fins ara ocult, i fet públic per l’exministre i expresident del Congrés José Bono i la Fundación Pablo Iglesias, mostra que l’exdirector del CNI Jorge Dezcallar va reconèixer al seu successor en el càrrec, Alberto Saiz, que el govern d’Aznar li havia ordenat mentir sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M. Aquesta revelació ha quedat eclipsada, a Catalunya, per la polseguera aixecada per les revelacions de l’excomissari (i extorturador) Villarejo sobre uns altres atemptats, els del 17-A a Barcelona i Cambrils, i la implicació que també hi hauria tingut el CNI. Al seu torn, tot això, a Madrid, és eclipsat per una altra polseguera diferent, la que han aixecat la dreta extrema i l’extrema dreta nacionalista sobre les macrogranges del ministre Garzón (a qui se li pot retreure que no conegui els recursos que té a l’abast un ministre per transmetre els missatges que consideri oportuns, però no que hagi mentit). A més d’això, a Catalunya de seguida ha sortit una sòlida línia de defensa (la delegada del govern d’Espanya, Teresa Cunillera, i la també delegada del govern d’Espanya, i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau) dient que no parem atenció a testimonis no fiables com els del rei de les clavegueres. Més irònic, el president Aragonès va dir que, atesa la falta de credibilitat del personatge, no hi havia d’haver problema per aclarir responsabilitats.

]]> <![CDATA[Un petit ensurt]]> Una imprescindible informació de Marc Toro, a l’ARA, a propòsit dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ens recorda això: “El març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán –ara assenyalat per Villarejo–, va comparèixer a petició pròpia a la cambra baixa. Però com que era a la comissió de secrets oficials no va transcendir què va dir als partits”. Com no ignora ningú, Villarejo ha deixat anar, aquests dies, que el CNI volia donar “un petit ensurt a Catalunya”.

]]> <![CDATA[Immunes a l’escàndol]]>

La immunitat de ramat és una forma de protecció indirecta contra les malalties infeccioses que es pot produir quan un percentatge suficient d'una població s'ha convertit en immune a una infecció, sigui mitjançant la vacunació o per infeccions anteriors. En la societat catalana i també en la societat espanyola, si parlem del coronavirus encara no hem assolit aquest estadi, però si parlem dels efectes que provoquen els escàndols de tota mena que periòdicament anem coneixent, està clar que hem aconseguit amb nota la immunitat de grup per aconseguir que no ens facin ni fred ni calor i que el seu impacte quedi evaporat en qüestió d’hores.

]]> <![CDATA[Terrorisme a mida]]> Per motius i en circumstàncies ben diferents, un parell de servidors de l'Estat d'aquests de poca broma (un parell de patriotes espanyols) han fet públiques informacions que corroboren l'existència d'unes clavegueres de l'estat espanyol que fa temps que corren desbordades. Els servidors en qüestió són José Manuel Villarejo i José Bono. Un, l'excomissari i antic torturador Villarejo, intenta salvar la pell al preu que sigui, que és el camí que acaben seguint molts de patriotes significats. L'altre, l'exministre, expresident de Castella-la Manxa i expresident del Congrés de Diputats, ha fet una espècie de bonoleaks i ha publicat uns 20.000 arxius documentals fins ara secrets amb la Fundación Pablo Iglesias (el fundador del PSOE, no el de Podem). Dins aquest material hi ha una nota de qui va ser director del CNI amb Aznar, Jorge Dezcallar, un mallorquí de prominent carrera diplomàtica, que va reconèixer al seu successor en el càrrec, Alberto Saiz, que el govern d'Aznar li havia ordenat afirmar que l'autoria dels atemptats de l'11-M era d'ETA. “Tota la informació arribava amb retard al CNI”, li confessava també Dezcallar a Saiz. És just recordar que Dezcallar va dimitir com a director del CNI el 18 de març del 2004, tot just una setmana després dels atemptats, com a protesta per la “desclassificació parcial i selectiva” d'informes del servei d'intel·ligència, amb l'objectiu de blanquejar la imatge d'Aznar i esborrar la seva responsabilitat en el que va acabar sent la massacre de Madrid.

]]> <![CDATA[Villarejo diu que el CNI volia donar "un petit ensurt a Catalunya"]]>

En la segona jornada d'interrogatori pel primer judici del cas Tándem, aquest dimarts ha tornat a parlar dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i els ha relacionat amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

]]> <![CDATA[Villarejo diu que el CNI volia donar un "petit ensurt a Catalunya" amb l'imam de Ripoll]]>

José Manuel Villarejo continua amb la seva estratègia de deixar caure afirmacions grandiloqüents i de gravetat per defensar-se de les seves causes judicials. En la segona jornada d'interrogatori pel primer judici del cas Tándem, aquest dimarts ha tornat a parlar dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i els ha relacionat amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). L'excomissari de la Policia Nacional ha asseverat que l'exdirector dels serveis d'intel·ligència Félix Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".

]]> <![CDATA[Primer judici contra la xarxa d'espionatge de Villarejo]]>

José Manuel Villarejo, amb les ja habituals ulleres i gorra tapant-li ulls i cap, i amb la carpeta on guarda documents i notes, ha entrat aquest dimecres a l’Audiència Nacional. S’enfronta al primer judici del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes. Quan han passat quatre anys de la seva detenció, el 3 de novembre de 2017, i després de passar-ne més de tres en presó preventiva, la justícia busca posar llum a les operacions que van permetre a aquest excomissari enriquir-se a canvi de facilitar dades confidencials a qui contractava els seus serveis. Durant més d’una dècada, Villarejo va maniobrar a l’ombra amb incomptables persones i va mantenir en secret informació que ara ha sacsejat els poders de l’Estat.

]]>