Política 12/01/2022

Fins on va arribar la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI?

Es-Satty havia tingut contactes amb els serveis secrets, però no s'ha arribat a resoldre si n'era un confident

2 min
Les runes de la casa d’Alcanar després de l'explosió durant la preparació dels explosius

BarcelonaLes declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el 17-A han reobert els interrogants sobre la figura més controvertida al voltant dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 2017: Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll. Considerat el cervell dels atacs per la sentència de l’Audiència Nacional, malgrat els dubtes sobre el seu paper concret, fins i tot s’ha arribat a qüestionar que fos ell qui va morir en l’explosió a la casa d’Alcanar. Al centre de totes les incògnites, però, les que indirectament ha tornat a posar sobre la taula Villarejo: quin era exactament el vincle d’Es-Satty amb el CNI? Era un confident dels serveis secrets espanyols? I sobretot: com pot ser que arribés a organitzar els atemptats si tant cossos policials com intel·ligència el tenien controlat i se'n coneixien vincles amb radicals?

Aquestes preguntes no van tenir resposta al judici del 17-A malgrat la insistència de les víctimes i, de fet, la sentència va obviar la relació de l’imam amb el CNI. Al sumari del cas, per contra, es recollia que agents d’intel·ligència i de la Guàrdia Civil havien visitat fins a quatre vegades Es-Satty a la presó de Castelló entre el 2010 i el 2014, quan complia una pena per tràfic de drogues. I malgrat que la condemna implicava la deportació al Marroc, quan va sortir en llibertat un jutge va descartar expulsar-lo argumentant que feia cinc anys que no delinquia –quatre els havia passat tancat–, s’esforçava per integrar-se i tenia un “evident arrelament laboral”.

Va ser llavors quan l’imam, que el 2005 ja havia estat investigat per vinculacions amb el jihadisme i a qui diversos testimonis han atribuït reiterades lloances cap a l’Estat Islàmic i intents de captació, va traslladar-se a Bèlgica. En el seu intent frustrat de treballar en una mesquita del país –es va negar a mostrar els seus antecedents penals–, va presumir davant la comunitat islàmica de parlar amb els serveis secrets espanyols.

Això va alertar la policia belga, que el 2016 va contactar amb els Mossos, però a la base de dades de la policia catalana no hi constava el passat delictiu d’Es-Satty. Sorprenentment, un informe dels Mossos fet quatre dies després dels atemptats i inclòs al sumari del cas també assegurava que no constava “cap registre de detencions per cap cos policial”, malgrat que l’imam ja havia complert la condemna a Castelló. Més d’un any després, la policia catalana assegurava que es tractava d’un error a l’hora d’escriure l’informe o de fer la cerca.

Sigui com sigui, Es-Satty tenia des de molt abans del 17-A antecedents penals, vincles amb el jihadisme i també alguna relació amb el CNI. Quina? I fins quan? Ara com ara els serveis secrets només han confirmat que hi van tenir “contactes”. I més enllà d’això s’han vetat tots els intents d’esclarir els fets en una comissió d’investigació al Congrés. El març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán –ara assenyalat per Villarejo–, va comparèixer a petició pròpia a la cambra baixa. Però com que era a la comissió de secrets oficials no va transcendir què va dir als partits.

stats