La miopia s’ha disparat en les últimes dècades i s’ha convertit en un problema global. Cap a l’any 2000, afectava aproximadament un 23% de la població mundial, però les projeccions indiquen que el 2050 gairebé la meitat de la humanitat podria tenir miopia. En tot cas, aquest augment tan accelerat de la miopia podria tenir més a veure amb com fem servir la vista en interiors que no pas amb l’ús de pantalles. Així ho indica un estudi del SUNY College of Optometry, publicat a la revista Cell Reports. Concretament, els investigadors expliquen que mirar molt de prop en entorns amb poca llum provoca que la retina rebi menys estímul, fet que podria afavorir la miopia.

Quan els pregunten als supercentenaris quin és el seu elixir per gaudir d’una llarga vida, hi ha qui al·lega que és tenir un propòsit vital, el famós ikigai dels japonesos; mentre que d’altres, més pragmàtics, asseguren que la recepta de la longevitat passa per un iogurt diari. Fins ara la ciència de l’envelliment havia apuntat que, per arribar a ser centenaris, el que calia era seguir un estil de vida saludable: alimentació sana, res de fumar i d’alcohol, exercici, descans, estrès a ratlla. Però, ara un nou treball publicat a Science posa per davant de tot això un altre factor, la nostra herència genètica.

Els projectes guanyadors –d’entre les 428 sol·licituds rebudes– han estat avaluats per sis panels d’experts i professionals internacionals en aquest àmbit. Entre els seleccionats d’aquest any hi ha 15 projectes liderats per investigadors i investigadores de 13 centres de recerca catalans.

És el tercer sector per pes econòmic a Catalunya, amb prop del 10% de tota la riquesa que es genera anualment i aporta un de cada 10 treballadors a l'economia. Són xifres que reflecteixen el pes del sector sanitari, el qual només superen el turisme i el comerç. Es tracta d'un model "fantàstic", però que s'està quedant "obsolet", a judici de Núria Mas, professora d'economia de la càtedra Jaime Grego de Global Healthcare Management de l'Iese. Calen, per tant, mesures per reforçar-lo en un context dominat per l'envelliment poblacional i els seus efectes. Acabar amb l'infrafinançament és un dels objectius essencials, tenint en compte que més del 72% de la despesa correspon al sector públic. Una de les claus és l'aliança amb el sector privat.

Reconeguda internacionalment com una de les principals expertes en inflammaging, María Mittelbrunn (Madrid, 1977) és investigadora principal del laboratori d’immunometabolisme i inflamació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CISC-UAM), ubicat a Madrid. Des de fa dècades escodrinya el sistema immunitari per esbrinar quin paper té en l’envelliment i trobar l’elixir que li permeti endarrerir aquest procés i totes les malalties que hi estan associades. La seva recerca ha demostrat que les cèl·lules immunitàries, en concret els limfòcits T, són la pedra filosofal de la resiliència de l’organisme al pas del temps.

Al dossier d'aquest diumenge expliquem com un mecanisme natural de defensa de l'organisme es torna un problema de salut. El nostre estil de vida hi pot tenir molt a veure. Abordem què origina el problema amb l'opinió d'experts, i proposem hàbits alimentaris que poden ajudar a combatre la inflamació.

Durant més d'una dècada, els científics han perseguit la idea de reviure espècies extingides, un procés anomenat desextinció. Ara, l'empresa Colossal Biosciences sembla que ho ha aconseguit, o s'hi ha acostat molt, amb el llop gegant (també anomenat llop terrible), una espècie extingida que és coneguda per la famosa sèrie de televisió Joc de Trons.

El Govern ha reactivat aquest dimarts els plans per crear el hub de recerca en innovació biomèdica i medicina de precisió a l'antic Mercat del Peix de Barcelona. La Generalitat ha anunciat un acord mitjançant el qual atribueix al Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el lideratge en el desenvolupament arquitectònic del nou centre, que és una de les pedres angulars del projecte de la Ciutadella del Coneixement. Així, l'edifici se situarà a tocar de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Barcelona.

És fàcil deduir que respirar aire contaminat no deu ser bo per a la salut. Fins i tot Donald Trump i els altres fanàtics dels combustibles fòssils ho poden entendre, això. Però per si algú necessita dades sòlides que ho demostrin, l'Institut d'Efectes sobre la Salut, dels EUA, i l'Unicef van publicar un estudi l’estiu passat que calculava que la pol·lució era responsable de més de vuit milions de morts l’any a tot el món i, concretament, seria la segona causa de mortalitat en menors de cinc anys.

El càncer és, segurament, el sistema darwinista més perfecte. El 1859, el naturalista britànic va proposar en la seva teoria de l'evolució que els individus més ben adaptats a un entorn específic són els que acaben sobrevivint i passant els seus gens a futures generacions. En el cas dels tumors això es compleix a la perfecció: les mutacions que apareixen a les cèl·lules competeixen entre elles i, al final, aquelles capaces de resistir els tractaments acaben desplaçant la resta i proliferant. Els fàrmacs emprats per combatre-les acaben deixant de ser efectius.

Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

El 1889 el metge francès Francois-Gilbert Viault va baixar d’una muntanya dels Andes, es va extreure sang del braç i la va analitzar al microscopi. Els glòbuls vermells –que transporten l’oxigen­– li havien augmentat un 42%. Acabava de descobrir un misteriós poder del cos humà: quan en necessita més, és capaç de produir aquestes importants cèl·lules a la carta.

Som primats. Encara que escriguem poemes, componguem simfonies i formulem teoremes, estem íntimament emparentats amb goril·les, ximpanzés i companyia. Per això, "estudiar els primats no és només un caprici de zoòlegs sinó que ens pot donar informació crucial sobre nosaltres mateixos", explica Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i catedràtic de genètica de la Universitat Pompeu Fabra.

Fa vint anys que els científics van crear el primer esborrany del genoma humà, els 3.000 milions de lletres genètiques d’ADN que estan entortolligades dintre de la major part de les nostres cèl·lules. Els científics lluiten encara avui per desxifrar-lo.

L’oxitocina és una hormona important perquè fa que les mares reconeguin els plors de les cries i corrin a ajudar-les. No només fa que se’ns activi un instint protector quan veiem un nen, sinó també que ens sentim emocionalment propers a les nostres mascotes. Una desregulació d’aquesta hormona podria relacionar-se amb l’autisme, i també se l’ha implicat amb els lligams de llarga durada que establim amb les parelles. Per això se la coneix tradicionalment com a l’hormona de l’amor. Però s’acaba de publicar un article que ho posa en dubte, perquè suggereix que els mamífers poden aparellar-se de per vida sense necessitat de l’oxitocina.

Elías Campo (Boltaña, Osca, 1955) és expert en leucèmies o limfomes, uns càncers molt variats que afecten la sang, els ganglis limfàtics i altres òrgans. El grup de recerca que lidera ha descrit el genoma de la leucèmia limfàtica crònica. És membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units i director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). Quan no investiga, atén pacients o es dedica a gestionar la recerca, i li agrada caminar o anar amb bicicleta per la muntanya. El seu telèfon mòbil va ser un dels espiats en el cas Pegasus i, com que és un telèfon corporatiu amb informació mèdica i, per tant, privada, de tercers, l’Idibaps i l’Hospital Clínic han denunciat el cas a l’Agència de Protecció de Dades.

Un rumor popular diu que Walt Disney es va fer congelar per poder ressuscitar en el futur (no és cert: el seu cadàver es va incinerar el 1966). La idea parteix de l’anomenada teoria criònica, segons la qual es podrien preservar organismes a molt baixa temperatura instants després de la mort per tornar-los a la vida quan la tecnologia ho permeti. Això encara no s’ha aconseguit, ni sembla que hagi de ser possible mai, però, malgrat tot, des de mitjans del segle passat s’han criopreservat centenars de cossos, que esperen pacientment la seva oportunitat en algun congelador. Mentrestant, els experiments per reviure teixits humans continuen avançant per altres camins i, recentment, s’ha aconseguit que retines de cadàver puguin tornar a detectar llum.

L’obesitat es considera una pandèmia que actualment afecta la majoria de països i té un impacte sanitari important, ja que augmenta el risc de malalties cardiovasculars, càncer i diabetis, entre altres patologies greus. Segons dades de l’OMS, l’obesitat mata prop de tres milions de persones cada any. Per perdre l’excés de quilos que posa en perill la salut, la solució és ingerir de manera regular menys calories de les que necessita el cos per funcionar. Però això és més fàcil de dir que de fer, perquè tan bon punt reduïm les quantitats del que mengem, s’activen els circuits de la gana, que ens empenyen instintivament a voler alimentar-nos. Aquest és un dels factors que sol fer fracassar més dietes. Per això entendre millor com funcionen aquests senyals ens hauria de permetre trobar maneres d’ajudar a rebaixar el pes als que ho necessiten. Un estudi publicat recentment a la revista Cell descriu precisament un complex entramat de senyals entre l’intestí, la medul·la espinal i l’hipotàlem que es coordinen per suprimir la gana, i que potser es podrien estimular amb l’ajut de fàrmacs específics.

Últimament estem tan preocupats per l’amenaça per a la salut mundial que representen els virus que gairebé ens hem oblidat d’un problema igual o més perillós: la resistència als antibiòtics. Sabem que qualsevol fàrmac dirigit contra un microbi tard o d’hora acaba fent que es torni resistent, gràcies a la selecció natural que afavoreix els mutants que el sobreviuen, però la situació és especialment greu en el cas dels bacteris, perquè es van limitant les opcions de tractament que tenim sense que en trobem alternatives prou ràpid. Un article publicat recentment a la revista Nature revela que la culpa no és només dels antibiòtics introduïts pels humans, sinó que aquestes resistències ja apareixen espontàniament a la natura, cosa que fa que encara siguin més difícils d’evitar.

¿I si a la sang d’un esportista hi hagués algun element capaç de reforçar la capacitat intel·lectual dels que no fan exercici o no poden fer-ne? ¿I si una proteïna que creix quan fem exercici contribuís a frenar els símptomes de malalties com l’Alzheimer i altres trastorns de la memòria i la capacitat d’aprenentatge?