José Lino Vaamonde era un arquitecte que al llarg de més de 40 anys d'exili sempre va tenir cura dels plànols d'un búnquer en forma de piràmide. Aquesta construcció del govern republicà, que havia de fer més de 70 metres de llargària, estava ideada per protegir pintures, escultures i documents de les bombes feixistes durant la Guerra Civil. "Mai es va poder arribar a construir, i el lloc on l'havien de fer era un secret. Vaamonde va autoeditar-se un llibre a Veneçuela, amb els plànols que va cuidar més que la roba, el menjar o els records", explica l'artista Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970). Amb l'ajuda del llibre, Sánchez va reproduir el búnquer, a petita escala, i el va envoltar d'encanyissats i mantes esparracades com les que van fer servir els refugiats espanyols republicans que van estar tancats al camp francès d'Argelers. "És el contrast entre l'arquitectura utòpica per protegir un patrimoni artístic i l'arquitectura precària per protegir la vida", assenyala Sánchez.

El Born Centre de Cultura i Memòria canviarà de nom. Els responsables de l'equipament encara no saben com es dirà, però el que és segur és que a partir del setembre ja no serà el Centre de Cultura i Memòria, sinó un equipament museístic que cobrirà sobretot l'Edat Moderna i que dependrà del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Es reformularan totes les seves sales i, en cadascuna d'elles, s'explicaran diferents aspectes de 500 anys d'història. A la Sala Castellví, Europa Urbes, 1500-2000 mostrarà com han perviscut les ciutats europees; a la Sala Villarroel es podrà veure Barcelona 1700, la ciutat gremial; i a la Sala Casanova l'exposició repassarà la industrialització de Barcelona. Hi haurà també diferents recorreguts per l'espai arqueològic que relataran el creixement del barri de la Ribera i el seu arrasament després de la guerra del 1714, i un espai específic d'interpretació per al rec Comtal. D'altra banda, en un espai obert, una exposició mostrarà com es va idear i construir el Mercat del Born. A més, l'equipament vol obrir un espai per als més petits.

Impacta força tot el que explica amb imatges La maldat benvinguda de Francesc Torres (Barcelona, 1948): a terra, una immensa fotografia d'un home abatut pels soldats russos mentre anava amb bicicleta i tot de bicicletes tirades pel costat. Al davant, una ambulància de l'exèrcit espanyol. El vehicle militar, amorrat contra una paret, aguanta, només per pressió, un ou fresc. A dins de l'ambulància no hi ha cap malalt, sinó una pantalla que mostra una dona donant el pit que s'intercala amb les imatges de la violència de la guerra i els rituals militars al llarg de la història. L'ou fresc, explica Torres, som nosaltres: "Si l'estrenyen massa s'esclafa, però si se'l deixa caure, el resultat no és pas millor". El poder consisteix a fer que tots acceptem la pressió constant per por de quedar-nos sense protecció.

Continua la picabaralla per al futur que l'Ajuntament de Barcelona vol donar a El Born Centre de Cultura i Memòria. Després d'anunciar que passaria a dependre del Museu d'Història de Barcelona i de cessar-ne la directora, Marta Marín-Dòmine, a la comissió de drets socials, cultura i esport, el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament, Xavier Marcé, ha justificat el canvi perquè El Born "té un funcionament que no és del tot adequat" malgrat que "els programes de memòria hi continuen sent prioritaris".

Aquesta és la cronologia dels fets. El 6 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que cessava a Marta Marín-Dòmine com a directora del Born Centre de Cultura i Memòria i que l'equipament passaria a ser una seu més del Museu d’Història de Barcelona (Muhba). El consistori afirmava que deixava de tenir director propi: el seu màxim responsable serà el director del Muhba, Joan Roca. En la nota del 6 d’octubre també s'assegurava que Marta Marín-Dòmine passaria a assessorar l'Ajuntament en el desenvolupament d’un Pla de Memòria que reforçaria el paper de la Model i del Castell de Montjuïc com a centres referencials.Però això no passarà. L’escriptora i exdirectora del Born Centre de Cultura i Memòria hi ha renunciat.

El Born sempre ha estat un espai controvertit pel seu simbolisme. Com a equipament municipal va obrir les portes l'11 de setembre del 2013, ja fa una dècada, però continua tenint molts interrogants oberts. El més complicat de respondre és força important: què és o què ha de ser. El projecte que volia convertir-lo en lloc de memòria passa a formar part del passat. Ara inicia una nova etapa: Marta Marín-Dòmine deixarà de dirigir-lo i dependrà del Museu d’Història de Barcelona. No tindrà director propi, de moment, sinó que el seu màxim responsable serà el director del Museu d’Història, Joan Roca.

A poc a poc, els museus catalans es van recuperant de les davallades de visitants que van patir per culpa de la pandèmia. El 2020, amb el confinament i les restriccions, les caigudes de públic van ser de l'ordre del 70% al 90% als museus i centres d'art catalans; el 2021 els visitants van ser la meitat d'abans de la pandèmia, i el 2022 es va anar tancant l'abisme obert amb la pandèmia. Així, per exemple, els museus municipals de Barcelona van rebre durant el 2022 uns 3.700.000 milions de persones (l'any 2021 van ser poc més de 2.000.000 i el 2019, 4,8 milions). És a dir, que tres de cada quatre visitants han tornat a trepitjar un museu barceloní.

"La meva àvia anava cada dia a la Model de València per preguntar per l'avi Salvador. Quan va saber que ja l'havien tret per afusellar-lo, va anar a Paterna, a la nit, amb els seus sis fills. El cos estava mig enterrat i en va treure les manilles", explica la Raquel Gil. "L'avi no havia fet res, només era sindicalista", afegeix. Al cementiri valencià de Paterna hi ha més de cent fosses on els franquistes van enterrar més de dues mil persones assassinades. Les manilles, fetes de corda esfilegada, es poden veure a Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme, la nova exposició del Born Centre de Cultura i Memòria. Amb altres objectes rescatats de les fosses, com una carta de comiat o una corbata, configuren la instal·lació Objectes (des)apareguts de Maria Amparo Gamar.

La professora i escriptora Marta Marín-Dòmine, especialista en literatura testimonial, és des de l'1 de setembre la directora d'El Born Centre de Cultura i Memòria, la sisena responsable de l'equipament en set anys. Sap que té reptes elementals, com que la ciutadania tingui una idea clara de què és El Born o que els visitants de l'espai entrin a les exposicions. Defuig el "victimisme", la "confrontació" i les "banderes". Creu que l'equipament no ha de tenir una oferta eclèctica sinó que ha de posar l'èmfasi en les memòries: individuals, col·lectives, autòctones i estrangeres, del passat, del present i del futur. Nascuda a Barcelona, Marta Marín-Dòmine ha passat els últims anys al Canadà, on ensenyava literatura peninsular i estudis de la memòria a la Wilfrid Laurier University de Waterloo i dirigia el Center for Memory and Testimony Studies. El 2019 va publicar Fugir era el més bell que teníem (Club Editor). Amb un pressupost de 2,9 milions d'euros, vol que El Born tingui una oferta cultural prou interessant perquè s'hi pugui anar cada setmana.