“Deixar allò que és dolent però segur

"M'ha costat molt separar-me de l'obra del pare. Quan va morir el 2007, vaig passar un dol molt llarg, i no vaig poder anar a cap dels homenatges que se li van fer", admetia Maria Candel aquest dijous al migdia a la Biblioteca de Catalunya. S'acabava de fer efectiva l'adquisició de l'arxiu personal de l'escriptor, que ha costat 131.250 euros a la Generalitat, i que inclou 220 carpetes amb els originals dels seus llibres i assajos, els 30 quaderns amb els dietaris de l'autor d'Els altres catalans –la meitat dels quals són encara inèdits– i gairebé 6.000 cartes.

"Havies de vigilar molt amb el que explicaves al pare: si tenies una bona història, era probable que acabés en algun dels seus llibres", diu Maria Candel. La filla gran de l'autor va aprendre aviat aquesta lliçó. Abans que nasqués, Francesc Candel havia tingut problemes amb alguns veïns del barri de la Marina a causa de la seva segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, publicada el 1957. "Molts dels personatges estaven inspirats en veïns del barri, però ell hi donava una forma literària –recorda–. Poc després de publicar el llibre li va regalar a un amic, que va reconèixer de seguida alguns dels protagonistes, i la novel·la va acabar a les mans del propietari d'un bar que va anar explicant a tothom en quins llocs sortien".

Visitar el pis on va viure i escriure Francesc Candel és una experiència emocionant. Els fills l'han conservat fins ara tal com era a la dècada dels 60, quan la família hi va residir, abans de traslladar-se a un altre pis, al mateix barri barceloní de la Marina. "Hi va pujar a treballar sempre, aquí, fins que la salut l'hi va permetre", recorda Maria Candel, la seva filla gran i marmessora del llegat de l'autor d'Els altres catalans. "Va ser aquí mateix, en aquest despatx, on justament va escriure aquest llibre", continua. Al damunt de la taula hi ha la màquina d'escriure que Candel va fer servir durant molt de temps, i al darrere, en un petit armari, diverses prestatgeries amb les primeres edicions de la cinquantena llarga de títols que l'autor va publicar al llarg d'una trajectòria que va començar el 1956 amb Hay una juventud que aguarda. L'espai aconsegueix transmetre l'atmosfera d'una època desapareguda, durant la qual Candel es va consolidar gràcies al supervendes i influent Els altres catalans, un assaig que per primera vegada parlava del xoc lingüístic i social que van suposar les diverses onades migratòries a Catalunya, abans i durant el franquisme, i en defensava la integració com l'única sortida possible per sortir de la marginació en què vivien fins llavors. El missatge aglutinador de l'escriptor continua sent vigent i referent.