Biòloga de formació, Yvonne Yánez és portaveu del grup Acción Ecológica de l'Equador. L'entitat, que forma part de nombroses xarxes de defensa de la biodiversitat, tant en l’àmbit llatinoamericà com global, ha participat en qualitat d'observadora a la COP26 de Glasgow. Yánez segueix les converses de l'ONU sobre el canvi climàtic des de fa més d'una dècada i és aquest coneixement, i l'impacte devastador que genera sobre les comunitats del seu país, el que fa que critiqui molt durament les negociacions que han tingut lloc a la ciutat escocesa.

Després de dues setmanes de negociació, la COP26 tanca un dia tard i amb polèmica final sobre el carbó, amb alguns passos petits en la direcció correcta i decepcions sobretot pel que fa al finançament.

A última hora d'aquest dissabte, quan ja pràcticament tots els estats donaven per tancat el més semblant a un acord "imperfecte", segons han reconegut moltes delegacions, el president de la COP26, Alok Sharma, ha hagut de consultar a peu dret petites correccions al text, anotades en una llibreta i escrites a mà, amb diferents negociadors: els Estats Units, la Xina, l'Índia, Suïssa o la Unió Europea. Han sigut les imatges finals d'unes converses, tan exasperants com esgotadores, que han dut a un pacte molt de mínims, sancionat gairebé més per defalliment de les parts que no pas per convicció i convenciment; al mateix temps, el reconeixement que, almenys per ara, potser no es podia fer més.

Paràlisi total a la Cimera del Clima de Glasgow i risc majúscul de "fracàs colossal", com dijous va dir Boris Johnson. La presidència britànica havia anunciat per a les 12 h, hora de Londres, la convocatòria d'un plenari d'avaluació del tercer esborrany, publicat aquest dissabte, però quan el retard en l'inici de la sessió ja superava l'hora i 45 minuts, el president de la cimera, Alok Sharma, ha ajornat la sessió "per donar més temps a les parts" a continuar negociant. Sharma ha informat que convocava la reunió a les 14.30 h, hora de Glasgow i després ha assegurat que "la meva intenció és concloure la COP aquesta tarda", un judici que molts dels presents a la sala no comparteixen. "Ara tenim al davant un paquet de mesures molt equilibrades", ha dit, referint-se al text que està provocant tota la discussió.

Hores després que la presidència britànica publiqués, la matinada de dimecres, el primer esborrany de declaració final de la cimera de Glasgow, un dels punts que despertava més interès, per la novetat, era el 19, del capítol referit a la mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Literalment, s'hi llegia: "Es demana a les parts que accelerin l'eliminació gradual del carbó i els subsidis als combustibles fòssils". Era la primera vegada que una COP hi feia referència. En el segon esborrany, publicat aquest divendres, el llenguatge s'omplia de color: s'hi afegien paraules i expressions de molt difícil traducció, matisos que, a la pràctica, el que han fet ha sigut posar de manifest el fracàs de la presidència britànica. Alok Sharma, el representant del govern Johnson a Glasgow, havia anunciat que aquesta cimera seria la que enterraria, almenys sobre el paper, el carbó, i a hores d'ara ja se sap que no serà així. En paraules de Dipti Bhatnagar, de Friends of the Earth, de Moçambic, "no és cap sorpresa que els països rics estiguin empenyent amb falses solucions".

Falten poc més de trenta-sis hores per al tancament oficial de la Cimera de Glasgow i el més calent continua a l'aigüera. El president de la COP26, Alok Sharma, ha destacat aquest dijous que el capítol financer és el que més dificultats presenta en les negociacions, juntament amb el que es coneix com l'article 6, el que a l'Acord de París recollia la qüestió dels mercats de carboni i com els països compensen i negocien les seves emissions. "Estic preocupat per un nombre important de temes relacionats amb les finances [la compensació dels països rics als desenvolupats per adaptar-se i fer front a les conseqüències del canvi climàtic i la transició d'una economia basada en fòssils a una de neta] el dia abans que hem de concloure. I hi ha encara moltes dificultats, fins i tot en qüestions rutinàriament tècniques. Avui no pot tornar a passar, hem d’avançar", ha dit.

Anunci sorpresa a Glasgow. En les darreres hores d’aquest dimecres, els dos principals emissors de gasos d’efecte hivernacle del món, la Xina i els Estats Units, han assegurat que treballaran junts per frenar l'escalfament global durant aquesta dècada. L'acord conjunt, anunciat en sengles conferències de premsa, suposa un punt d’esperança en una jornada que havia començat amb la publicació d’un primer esborrany de declaració final que no ha satisfet pràcticament cap organització mediambientalista i després que el primer ministre britànic, Boris Johnson, assegurés que “el risc de fracàs de la COP26 és colossal”.

Dos punts molt preocupants han sorgit aquest dimecres de la COP26 de Glasgow. El primer ha saltat a primera hora del matí, quan la presidència britànica ha publicat el primer esborrany de la declaració final, molt curt en ambició i objectius, que a la pràctica dona una puntada de peu endavant perquè els països presentin plans més concrets i més durs a finals de l'any vinent, durant la COP27 a Egipte, per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i permetre que l'Acord de París i els 1,5 graus d'escalfament màxim es mantinguin vius. Tècnicament és un avenç, perquè els nous plans de reducció d'emissions estava previst que es presentessin el 2025 (òbviament tard), però a la pràctica no s'adequa a la urgència de la crisi. Alhora, és l'assumpció implícita que amb les propostes i les promeses presentades fins ara no n'hi ha prou.

Dilluns de la setmana passada, quan 122 caps d'estat i primers ministres del món començaven a arribar a la COP26 de Glasgow, pràcticament tota la premsa escocesa i anglesa publicava un anunci de pàgina sencera, pagat pel Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Nicola Sturgeon, en què es llegia: "Una nació a l'espera dona la benvinguda a les nacions del món". Al·lusió evident a les aspiracions dels nacionalistes –que governen amb un pacte de col·laboració amb els Verds, també partidaris de la independència– d'esdevenir un nou estat i posar fi al control que des del 1707 manté Londres sobre Edimburg, tot i la devolució de poders del 1997.

L'objectiu que el primer ministre britànic, Boris Johnson, tenia al cap a l’hora de fer balanç de la cimera del canvi climàtic de Glasgow quan tanqui el 12 de novembre era poder dir que l'Acord de París seguia viu. És a dir, que la humanitat encara pot evitar el desastre i que l'escalfament global del planeta a l'arribar el final d'aquest segle no superarà els 1,5 graus centígrads o, en el pitjor dels casos, els 2, límit màxim que marcava el pacte signat l'any 2015 a la capital francesa. I aquest dijous la COP26 s'ha acostat una mica més a aquesta meta diplomàtica gràcies a la intervenció de Fatih Birol, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en les sigles en anglès). Però n'hi ha hagut una de freda i una de calenta, i totes dues a la mateixa trobada.

És la jornada dedicada a l'energia a la COP26, i en les primeres hores del cinquè dia i en les últimes del quart s'han succeït tota mena d'anuncis optimistes tendents a fer creure que el món posarà fi a l'ús del carbó ben aviat, com a primer pas per acabar amb els hidrocarburs posteriorment. Així, vint-i-cinc països i institucions financeres, inclosos els Estats Units, el Regne Unit o el Canadà, han anunciat aquest dijous que han acordat posar fi al finançament públic directe dels projectes internacionals relacionats amb els combustibles fòssils a partir del 2023.

Mariel Vilella és directora d'estratègia global de l'organització Zero Waste Europe (ZWE), la xarxa de comunitats, organitzacions i líders locals que demanen l'eliminació dels residus a la societat. ZWE es va fundar el 2014 com a branca europea de l'Aliança Global per a Alternatives d'Incineració (GAIA).

Estadista mundial convertit a la religió verda els darrers anys? Actuació de consum intern per enfortir el seu paper com a premier i el de la Global Britain post-Brexit? Probablement, una barreja de tot plegat. El que és evident és que Boris Johnson es troba molt a gust en el paper de mestre de cerimònies amb tots els focus al damunt. És un jugador nat, un polític amant de l'espectacle que domina l'escena i a qui li agraden les apostes de risc. I la cimera de Glasgow ho és.

Segon dia de la cimera de Glasgow i segon anunci de la jornada a la recerca d’una mica d’optimisme. Gairebé 90 països s'han afegit a la iniciativa liderada pels Estats Units i la Unió Europea (UE) per reduir el 30% de les emissions de gas metà l’any 2030, en relació amb els nivells emesos el 2020. El metà és el principal gas d'efecte hivernacle després del diòxid de carboni. I, de fet, encara té un potencial d'atracció de calor més gran que el CO₂, però es descompon a l'atmosfera més ràpidament. Per tant, reduir-ne les emissions pot tenir un impacte més ràpid en l’intent de frenar l'escalfament mundial.

Les grans ciutats volen obrir camí per reduir l'emissió de gasos contaminants fomentant el transport públic o pacificant els carrers per disminuir l'ús de vehicles de combustió, però sense els recursos econòmics ni les competències reguladores no poden liderar la lluita contra la crisi climàtica tal com s'espera d'elles. Aquest és el missatge que els alcaldes de Barcelona (Ada Colau), París (Anne Hidalgo) i Londres (Sadiq Khan), ciutats que juntes sumen més de 12 milions d'habitants, han volgut enviar aquest dilluns al món, però sobretot als seus estats, coincidint amb la Cimera Mundial del Clima de Glasgow, la COP26. Els tres representants han reclamat de forma conjunta als seus líders estatals que prioritzin les actuacions "més concretes, ambicioses i ràpides" per fer front a l'emergència climàtica ara que les conclusions dels informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerten que el canvi climàtic s'ha accelerat i que el món "fa tard" per revertir-lo. I sobretot que ho facin de forma urgent i a través de les ciutats que ells governen.

"El dia del judici final s'acosta". No sense fer servir retòrica d'efectes especials, invocant fins i tot a James Bond, Boris Johnson, primer ministre britànic, ha donat la benvinguda als líders mundials i delegats que s'han citat a Glasgow per a la cimera del clima des d'avui fins al dia 12 amb l'objectiu de frenar l'escalfament global. "La terra s'està cobrint, amb la màquina del dia del judici final, d'una manta asfixiant de CO₂", ha advertit, i si "avui no ens prenem seriosament el canvi climàtic, serà massa tard perquè els nostres fills ho facin demà". "La cimera ha de ser el principi del final del canvi climàtic", ha desitjat el premier.